Guia pràctica per viatjar a Nicaragua ~ Quaderns de bitàcola

Versión en español

Busquem de nou al mapa Nicaragua. Compartint frontera, al sud, amb Costa Rica, i al nord, amb Hondures, es troba aquest secret ben guardat. I… perquè? Ciutats colonials, volcans, turisme d'aventura, la costa Atlàntica i Pacífica, molta història, una multitud de murals i, cal afegir, moltes ganes d'acollir i un optimisme cap al futur que fan de Nicaragua un viatge inoblidable. Així doncs, som-hi!

Dades bàsiques del meu viatge a Nicaragua

Viatge en família a l'agost de 2017
Ruta: Granada- Illes Ometepe- sud de la costa Pacífica: Guasacate, El Nord: El Astillero- Estelí- Matagalpa- León- Nord de la Costa Pacífica: Jiquilillo, Las Peñitas- Granada

Durada: 21 dies

Pressupost aproximat (pp): Vols internacionals: 700 dòlars (a/t)
Anada: Barcelona- Frankfurt- Houston- Managua
Tornada: Managua- Miami- Frankfurt- Barcelona
Despeses diàries (allotjament, menjar, desplaçament) per persona i dia: 20 dòlars (sense comptar activitats extraordinàries).

1. Abans de sortir

1.1. Millor època per viatjar a Nicaragua

Hi vàrem anar a l'agost 2017, per ser la única possibilitat de quadrar els quatre calendaris familiars. No és la millor temporada per visitar el país (que és més aviat entre novembre i abril), ja que comença la temporada de pluges. Tot i així, la climatologia ens va respectar, les grans pluges i els huracans arribarien més tard. Nosaltres varem sortir de Barcelona amb un full de ruta obert. Volíem conèixer el país i la seva gent al ritme que anés marcant l'experiència. A mig viatge, vist el temps que invertíem en desplaçar-nos, en gaudir de cada estada, vàrem optar per no visitar la zona del Carib ni el Sud-Oest del país.

Això serà un altre viatge, la millor excusa per tornar-hi, la Nicaragua que viu a la vora de l'Atlàntic es mereix un nou projecte.

1.2. Documentació

Una estada inferior a 90 dies no requereix cap visat, amb el passaport és suficient. Això si, ha de tenir un mínim de 6 mesos de validesa. No obstant, les coses es compliquen si es fa trànsit als Estats Units. En aquests últims temps, encara que Estats Units no sigui la destinació final, s'ha de demanar el permís ESTA. En el cas de viatjar en família, s'ha tramitar un ESTA per persona. Us recomano que us informeu bé i amb antelació. A més a més, si s'entra a Nicaragua des dels Estats Units, s'aplica una taxa de 10 dòlars. No hi ha cap taxa a la sortida del país.

1.3.Diferència horària

La diferència horària és de set hores a l'estiu. El nostre jet lag va ser considerable, les més de vint hores de viatge, amb dues escales molt ajustades als aeroports de Frankfurt i Houston havien fet els seus estralls. Cal imposar-se l'horari de la zona horària, anar a dormir quan toca i evitar les migdiades.

2. Allotjament

Viatjar en una família de quatre facilita les coses ja que hi ha molta oferta d'habitacions amb quatre llits senzills, dos llits de matrimoni o un de cada.
Per gestionar el cansament, vàrem anar alternant entre hostels més senzills on la comoditat és compensada per la disponibilitat de conversa dels altres viatgers i hotels on hi ha més privacitat i, de vegades, piscina.

També és bona idea dormir a llocs més còmodes i tranquils (vigilar que no hi hagi massa bars al costat si no es vol participar a la festa) mentre ens recuperem i rebaixar l'auto-exigència en termes de visites. Si es viatja en grup, tenir paciència els uns amb els altres, que tothom està més sensible.Per sort no cal fer reserves amb gaire antelació.

Una última recomanació: Booking és un bon aliat, però vàrem tenir una molt mala experiència, ja que després de reservar una oferta d'hotel en aquesta web ens varen dir que era un error i ens varen obligar a pagar un preu superior. Per això us aconsello molta atenció amb els preus excessivament baixos i en cas de problema denunciar els fets al servei client de Booking.

3. Transport

Autobús: Ens vàrem moure principalment amb els anomenats “chickenbus” que, degut a que són importats d'Estats Units, són els típics grocs que associem a les escoles. El preu canvia segons les distàncies i les parades (servei EXPRESS) però, tot i que no és un servei públic, està regulat pel govern. Sincerament no són el súmmum de la comoditat, sobretot si no es troba lloc per seure-hi. A més, a cada parada passen per l'estret passadís una munió de venedors ambulants. Tot i això és una opció molt recomanable, no només per l'estalvi que suposa sinó també per la facilitat d'establir conversa. Per agafar un chickenbus, només cal situar-se a la vorera de la carretera/el camí. Ara bé, esbrinar els horaris és sovint complicat. Cal tenir en compte que els diumenges la freqüència dels busos es redueix moltíssim i que en algunes zones rurals no hi ha cap servei.

Mini-bus: Més còmodes que els anteriors, són camionetes que fan menys parades i no accepten venedors ambulants al interior. La cadira està assegurada però cal tenir present que pot ser una cadira plegable al mig d'un petit forat entre seients.

Taxis: Els taxistes acostumen a perseguir els turistes i cal anar amb compte i negociar abans de pujar-hi perquè els preus són molt sovint abusius. Ara, són un recurs si anem justos de temps.

Barco/Ferry: Alguns trajectes s'han de realitzar forçosament per mitjà aquàtic com l'anada a la illa d'Ometepe, les illes Solentimane o San Carlos.

Auto-stop: En les zones més aïllades és força habitual i acabes viatjant al darrera d'una camioneta oberta plena de totxos, gallines, fems,...

4. Comunicació amb la família

A excepció d'un hotel a la costa pacífica tots els hotels i hostals en els que hem estat tenien connexió wifi.

5. Alimentació

La gastronomia nicaragüenca està basada en el producte de proximitat i és una barreja entre la cuina criolla, espanyola i indígena. El seu interès principal rau en que és una cuina molt tradicional i per tant el vostre viatge pot ser l'ocasió única per endinsar-s'hi. No destaca per la seva diversitat però preguntant amb temps pots trobar llocs que et sorprenguin més enllà del gallopinto (barreja d'arròs i mongetes vermelles). Un àpat al carrer, en un menjador local o en restaurant senzill us pot costar entre 2 i 8 dòlars. A excepció dels menjadors per estudiants de León, és habitual esperar 1/2 hora o fins i tot una hora.

Si us agraden els sucs de fruita gaudireu molt, però demaneu poc o gens de sucre perquè n'acostumen a posar molt.

6. Salut

Vacunes: És una qüestió a considerar depenent de les zones que vulgueu visitar. Teníem totes les vacunes recomanades, és a dir: contra el xarampió, la diftèria i el tètanus. Pels menors és recomanable estar vacunat contra la tuberculosis. És important anar molt amb compte amb els mosquits per risc de Zika i, per evitar picades, cal comprar un repel·lent tropical. De totes maneres, la situació va canviant i cal informar-se amb antelació.

Assegurança: Sempre que es fa un viatge llarg a fora de la Unió Europea és imprescindible contractar una assegurança. Aquest any, per primera vegada, hem contractat l'assegurança de la companyia aèria amb la que viatjàvem, ja que ens resultava més econòmica.

Farmaciola: Res d'especial que no es pugui trobar allà però, de totes maneres, la crema solar i el repel·lent de mosquits acabaren sent imprescindibles. Si es va al Carib cal dur medicaments anti-malària.

Altres articles sobre Nicaragua de l'Aina:

_________________________________________________________________

El viatge de Colòmbia, fa 5 anys, va ser només un pròleg d'un nou trajecte personal. Vaig poder-hi tornar l'any següent, més tard descobrir el Sud-est asiàtic i el Japó i viure pel meu compte a Orient Mitjà. Poc a poc vaig escrivint el meu quadern de bitàcola. Ara, amb la meva família, tornem al continent americà per visitar Nicaragua. Ens uneix l'interès per viatjar de manera autònoma i descobrir espais que encara guarden la seva autenticitat.
L'Aina ens explica el seu viatge a Nicaragua a Quaderns de bitàcola - Enric i Celia

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!