Entrevista viatgera al David i l'Eli de "Viatjar pel món"

Versión en español

A l'Eli i al David els vam conèixer en un primer moment a través de les xarxes socials i el seu blog de viatges Viatjar pel món, una web on es pot trobar informació detallada dels seus viatges, guies, vídeos i inclús algunes fotos "vintage" (que ells anomenen) dels seus inicis viatgers. Tot i que el seu blog fa gairebé poc més d'un any que existeix, no són poques les destinacions que han documentat: Argentina, indonèsia, Iran, Japó, Laos, Marroc, Malta...Però els països i les experiències viatgeres que han viscut són moltes més: Índia, Mali, un Interrail per Europa...No acabaríem mai!

Recentment, coincidint amb una trobada de viatgers de bcnTB, l'Associació de Bloggers de Viatges de Barcelona a la que pertanyem, vam tenir la oportunitat de conèixer-nos en persona i desvirtuar-nos. Sempre és un plaer conèixer gent viatgera que té els teus mateixos gustos i interessos i que et et pot aconsellar sobre destinacions on han estat. I potser algun dia coincidir en algun viatge!

Perfil viatger


Quants països heu visitat? 38.

Pes habitual de vostra motxilla? 11 kg + 2 kg a la bossa de mà.

El darrer viatge? Flandes.

La propera destinació? Madagascar.

El destí favorit? (ciutat o país) E: Irán, D: Índia.

Un racó especial a prop de casa? Cabrera, al Collsacabra.

Un destí/viatge somiat que us quedi pendent? EEUU costa a costa, sense presses ni Trump.

Si poguéssiu fer un viatge en el temps, on aniríeu? E: Constantinoble (Imperi bizantí). D: Angkor (Imperi Khmer)

Una lectura per un trajecte llarg? Alguna relacionada amb el país que estem visitant.

Música per escoltar mentre viatgeu? D: Antònia Font. E: la que trobi pel país.

Una pel.lícula que us faci viatjar? Historias mínimas (Argentina 2002).

L'entrevista

Com va començar la vostra passió viatgera?

D: El primer viatge amb amics va ser a París l'any 1991. Érem quatre i cap de nosaltres havia fet un viatge sense la família. Aquella sensació de llibertat i la possibilitat de veure en viu tot allò que només havíem vist en llibres, ens va fascinar. Va ser només una setmana, però al tren de tornada ja comentàvem on aniríem l'any següent. A partir d'aquell moment, viatjar es va convertir en un objectiu prioritari a la vida.

E: Des de que era nena m'atreia la idea de conèixer paisatges, llocs i maneres de fer diferents. Diria que tinc una predilecció “natural” per allò diferent o desconegut. No busco, més aviat les evito, sensacions fortes! Però en canvi les subtils diferències m'atrapen. Per això viatjar per a mi és tan estimulant.

Quin és el viatge/destí que us ha marcat més com viatgers?

Índia, sens dubte. Si ens haguessin dit en aterrar a Delhi que acabava d'arribar a un altre planeta, ens ho haguéssim cregut. No hi ha un lloc al món que se li pugui assemblar. És un país que es viu intensament a cada moment. Des de que et lleves fins que et vas a dormir tens els cinc sentits captant coses noves. No es pot dir que ets un “viatger professional” fins que no has estat en aquest país. Absolutament imprescindible. Nosaltres hi hem estat dues vegades, i volem tornar-hi.

Quin és el destí que més us ha sorprès i per què?

Si hi ha un país on la informació prèvia i la experimentada “in situ” és més distant, aquest és Iran. Quan parles amb família i amics i els dius que hi aniràs de vacances, et miren amb una cara de...esteu bojos! Tothom creu que són extremistes violents i una societat tancada. I quan arribes allà et trobes amb la gent més hospitalària que hem vist mai a la vida. Si hi afegim una arquitectura islàmica impressionant, ciutats vives, deserts de somni i una gastronomia deliciosa, es converteix en un destí per gaudir al màxim. Hi vam anar l'estiu passat i hem fet tanta propaganda que, creiem que qualsevol dia ens faran cònsols honoraris.

Una anècdota divertida?

Estàvem fent una ruta amb camell pel desert del Thar, entre l'Índia i Paquistan. Ens havien advertit de les altes temperatures i anàvem ben equipats amb roba llarga fresca, barret i crema solar. Ens vam instal·lar al mig del desert a fer bivac. Tot era perfecte, fins que es va desencadenar una tempesta de pluja i vent bestial. Ens vam intentar tapar amb uns plàstics, però eren insuficients. Va ser impossible dormir en tota la nit, vam passar molt fred i vam acabar mullats de dalt a baix. És d'aquelles coses que ara recordem amb un somriure, però que en aquell moment no ens va fer gens de gràcia.

I una anècdota no tan divertida?

A Mali, l'any 1999 érem un grup de sis amics viatjant. Vam començar a caure malalts un darrera l'altre. Febres altes, diarrees i vòmits. Ens vam adreçar a l'hospital de Mopti, però les condicions eren pèssimes i encara empitjoràvem més. Per acabar-ho d'arreglar, l'assegurança que portàvem, va passar de nosaltres. No direm noms, perquè ara ja no guardem les proves d'aquell “abandonament” i encara ens posarien una demanda. Només podem dir que van ser molt RACanos.
Jo (David) vaig haver de tornar en avió sense la resta d'amics, pels meus mitjans, a 40º de febre, fent escala a Alger i canviant l'enllaç del dia següent per un vol a Madrid, on em van perdre la maleta. D'allà vaig agafar un altre vol per tornar a Barcelona. Tot això, amb febre i dèbil, no va ser gens fàcil.
Al dia següent, m'hospitalitzaven al Clínic i em passava allà una setmaneta. Diagnòstic: rickèttsies. Aquí si que em van tractar fantàsticament. Podem estar orgullosos de la Unitat de Medicina tropical que tenim.

Què és el més important que heu après viatjant?

Viatjar és un aprenentatge constant. A cada viatge aprenem alguna cosa. Però si hem de destacar-ne una, diríem que hem après a entendre més a les altres persones. Conèixer altres cultures et fa ser més comprensiu i tolerant amb tothom qui t'envolta. I per tant, viatjar, segurament també t'acaba fent millor persona.

Perquè recomanaríeu a altres persones a viatjar?

Té tantes virtuts, que creiem que és un dels medicament més potents que existeixen. T'elimina l'estrès acumulat per la feina, t'obre la ment, cura el racisme, et fa més culte, posa a prova les teves capacitats,...I tantes coses més, que fa difícil acabar. Només els hi recomanaríem que ho provin una vegada.

Un consell pràctic per a futurs viatgers.

Que planifiquin molt bé el viatge, però que un cop a la destinació es deixin portar i no tinguin por a anar canviant sobre la marxa.

Ah! I que s'informin i preguntin a www.viatjarpelmon.cat que estarem encantats d'ajudar i donar consells a tothom.

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Publicat a: Entrevistes viatgeres