0:30
Quaderns de bitàcola
Viatjar per Cuba és visitar els seus monuments i gaudir de les seves platges, però també conèixer la seva gent. Val la pena seure i conversar, a través de les reflexions i històries de les persones és com un obté una millor aproximació a com és la vida al país. Aquestes són les històries d'algunes de les persones que vam conèixer a Santiago.
Enrique Berdión
L'Enrique és enginyer en telecomunicacions i va treballar per la companyia estatal fins l'any 2000, quan es va jubilar amb 60 anys. Ara en té 76 i viu amb un dels seus fills a Santiago.
El pare del Enrique era originari de Cibanal de Argusino, un poblet de Lleó, a Espanya. Al 1925, amb només 19 anys va emigrar a Cuba per lliurar-se del servei militar. A l'Havana va casar-se amb una cubana i van tenir vuit fills: set varons i una única fèmina, la més petita de tots.
L'any 2004 va fer realitat un dels seus somnis i és que va aconseguir viatjar a Espanya per conèixer la seva família espanyola. Al poble del seu pare hi va conèixer a la tia Maria, germana del seu pare, i alguns dels seus cosins -la Maria avui té més de 100 anys-. En aquell viatge va viatjar també a Barcelona, d'on recorda que tot just es posava en funcionament el tramvia. Allà hi viu una altra de les seves cosines, la Purificación. I allà també hi anat a viure un dels seus fills, que és metge i està convalidant els seus estudis per poder exercir i aspirar a tenir una millor vida de la que ara mateix li pot oferir Cuba.
Manuel Montoya
En Manuel té 67 anys i l'hem conegut al carrer, venent les seves titelles artesanals. Té tres fills, de 38, 33 i 20 anys i si té una passió aquests són els nens.
Era encara petit quan la Revolució, però recorda l'entrada dels combatents a Santiago. Ens explica que a diferència d'uns anys abans, al gener del 1959 no es va produir cap tret al Cuartel Moncada. L'exèrcit de Batista a Santiago es va rendir sense oferir resistència i des del balcó de l'ajuntament de la ciutat va ser des d'on Fidel va proclamar el triomf de la Revolució. El Manuel i companys seus de generació van estrenar a l'any següent els edificis de l'antic Cuartel pel seu nou ús d'escola.
Al Manuel se li donava bé dibuixar i de jove va treballar de pintor rotulista d'avions. Això va ser abans de traslladar-se a l'Havana per treballar durant 23 anys de dibuixant de dibuixos animats per la televisió pública. També hi va fer d'atrecista. Un cop jubilat va tornar a la seva Santiago natal i va començar a modelar titelles, és una forma de continuar amb els dibuixos i estar a prop dels nens. Tota la família intervé en el procés: un fa els motllos, un altre els vestits i finalment ell els dibuixa i pinta. El que més il·lusió li fa és veure la cara de felicitat dels nens als qui els acaben de regalar una de les seves creacions.
Celina Fernández
La Celina és la nostra "àvia de Cuba", hospitalitat és poc per definir el que hem tingut els dies que hem estat a casa seva. Ens ha cuidat, ens ha mimat i ens ha fet sentir com uns més de la seva família. El seu color preferit és el vermell.
Les faccions de la cara de la Celina, denoten cert exotisme, i no és per menys: per les seves venes corre una barreja de sang cubana, espanyola i siriana. El seu pare era de les Canàries i la seva mare va ser una de les poques emigrants sirianes que van arribar a Holguín durant la primera meitat del segle XX. La mare va morir quan ella era petita i el seu pare es va casar en segones núpcies. En total són quatre germans.
La Celina és una dona emprenedora i de caràcter. Respon al perfil de matriarca cubana que ja hem vist en diverses ocasions durant el nostre viatge, la família gira entorn a ella. Ella organitza, ella dirigeix, ella es preocupa per tots i cadascun dels seus. També és pionera: fa 17 anys que allotja viatgers a casa seva -quan va començar només hi havien cinc cases que ho fessin a Santiago- i també va obrir el primer Coppelia de la ciutat l'any 80, on hi va treballar fins fa tres anys, quan es va jubilar.
Rodolfo Lucas Gorguet
El Rodolfo té 17 anys i és net de la Celina. Des de fa temps que té clar que vol ser actor i dedicar-s'hi professionalment. És la seva passió i hi dedica tots els seus esforços.
Pertany a la companyia "Caminos" amb la que ha actuat ja a tots els teatres de Santiago. També ha actuat per la resta del país on la seva companyia ha guanyat diferents premis. Des de fa un any que representa el musical "El Rey León" on dóna vida al personatge de "Pumba". L'estiu del 2015, enlloc de gaudir de les vacances com la resta de xavals de la seva edat, el va dedicar a assajar i preparar l'obra.
Els seus esforços estan començant a donar fruits. Aquest any entrarà a estudiar Arts escèniques a Santiago: dels 200 aspirants que es van presentar per obtenir una de les 10 places assignades a la ciutat, ell va obtenir la tercera millor nota de les proves d'accés. Si tot va bé, després de quatre anys aquí, passarà a estudiar al Instituto superior de Arte de la Havana.
Publicat a:
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada