0:30
Quaderns de bitàcola
En Gustavo, un argentí que s'ha passat gairebé mitja vida voltant pel món, el vam conèixer a Geòrgia, concretament a Tiflis, la capital, un dia que ens vam trobar en una de les excursions d'un dia que havíem reservat en una agència per anar a visitar els monestirs de la zona. Va ser en els trajectes de furgoneta on vam començar a parlar de la nostra passió viatgera tots plegats, i vam connectar des del primer moment. Tant és així que vam fer coincidir la nostra estada al següent país que visitàvem, Armènia, i vam anar junts a Nagorno Karabagh, una república no reconeguda oficialment pertanyent a Azerbaidjan però independent de facto. També vam fer una ruta a Armènia per a conèixer comunitats minoritàries, com els yazidi i els molokans, dels quals tenim molt bon record. Uns mesos més tard, en Gustavo va venir uns dies a Barcelona i vam gaudir de la seva companyia.
A en Gustavo li agrada i s'ha format com a xef, i ha tingut una de les professions més estranyes que coneixem: "skyxef", un cuiner que dissenya els menús dels vols. I quina millor manera d'aprendre sobre gastronomia del món que viatjant? això és el que fa ell, viatjar tant com pot i visitar els mercats de cada lloc, tastar nous plats, aprendre noves receptes, experimentar en la seva cuina...Si voleu saber quins llocs i menjar visita i aprendre moltes coses interessants de la gastronomia de moltes destinacions, podeu seguir el seu blog, The Sky Chef, i el seu facebook. Segur que us entren moltes ganes de tastar molts plats!
Després de saber que ha estat a 99 països, teníem curiositat per saber quins llocs li agradaria visitar, quines anècdotes viatgeres ens pot explicar i què és el que més li agrada d'aquesta vida mig nòmada que duu.
Perfil viatger
Quants països has visitat? 99.
El darrer viatge? Albania, Macedonia, Kosovo, Montenegro, Bosnia i Croàcia. El destí favorit? (ciutat o país) Londres, la meva segona casa.
Si poguéssis fer un viatge en el temps, on aniríes? Jordania mientre construien Petra i Egipte mientre vivien els faraons i es construien les piràmides, també a la Xina en l'època dels emperadors.
L'entrevista
Com va començar la teva passió viatgera?
Somiant... Fins als 20 no havia passat d'algunes vacances amb la meva família o amics en llocs propers, després del meu primer viatge quan em vaig anar a viure a Londres al 2001 em vaig adonar del que em produïa el viatjar, conèixer altres llocs, una altra gent, altres cultures, altres cuines, nous productes, i em dediqui a conèixer els llocs mes emblemàtics d'Europa. Però el gran clic va ser quan vaig tenir l'oportunitat d'anar-me a viure a Mig orient en el 2006. El poder viatjar i conèixer llocs que crec mai vaig pensar anava que coneixia em va demostrar lo petit que era el món i que ningú ni res podia controlar aquesta addicció a viatjar...
Quin és el viatge/destí que t'ha marcat més com viatger?
Crec que cada lloc i cada destinació em van marcar. El meu primer viatge llarg de motxiller al 2010 per Sudamèrica va ser una cosa que sense dubtes em marco a foc i que va canviar la meva manera de veure la vida.
Quin és el destí que més t'ha sorprès i per què?
Que complicat triar! Sempre dic que Jordània va ser un lloc que em va deixar el cap a punt d'explotar, igual que Egipte i un altres llocs del mateix estil a Àsia com la Xina o el Sud-est Asiàtic, són llocs en els quals les coses que veus semblen impossibles d'explicar, o SÓN impossibles d'explicar...
Una anècdota divertida?
Crec que perquè va ser fa poc i la comparteixo amb vosaltres, una que vam viure a Armènia! On buscant una família dels pobles minoritaris en una zona rural i se'ns va fer tard i de nit, però finalment amb l'ajuda de la guia acabem compartint un moment irreal amb una família que ens va obrir les portes de la seva casa sense conèixer-nos, ens va explicar de les seves vides amb l'ajuda de la guia que traduïa, i va compartir formatge i pa fet per ells quan els vaig preguntar per les seves tradicions culinàries. Però el moment mes graciós va ser quan Celia tènia que alletar a la Ivet i ens van fer sortir a tots els homes de l'habitació on estàvem, la guia es va quedar dins i no sabíem com comunicar-nos, ens miràvem entre tots (ells i nosaltres) i rèiem de nervis, però com havia vist una calcomania de Messi vam començar a nomenar jugadors de futbol i clubs i així es va passar l'estona entre baralles a veure si el millor, si el Real o el Barça! I per si faltava alguna cosa, abans d'anar-nos ens van convidar a passar la nit aquí per quedar-nos al casament d'una de les seves filles i que fins a anaven a sacrificar una vaca en honor nostre!!! Crec que tots ens vam quedar amb les ganes però no vam poder fer-ho perquè a l'endemà havíem de marxar de v iatge! Coses que mai s'esborraran del meu cap i del meu cor.
I una anècdota no tan divertida?
En un viatge pels països nòrdics, vaig treure un vol a molt bon preu entre Estocolm i Hèlsinki, estava molt content perquè era gairebé impossible aconseguir alguna cosa que pogués pagar amb el pressupost que tenia, però ho havia aconseguit! O això pensava... Quan vaig arribar a l'aeroport vaig començar a buscar el vol en les pantalles d'informació i no apareixia per cap lloc... Va anar a l'oficina de l'aerolínia i aquí va ser quan em van dir que el vol era amb aquesta companyia, que existia, que el dia era el 14... però no d'aquest mes, del mes següent!!!!! Per sort va acabar bastant bé i per una suma no molt elevada vaig poder canviar el tiquet per volar aquest dia :)
Què és el més important que has après viatjant?
Crec que viatjant vaig aprendre a viure, a ser més tolerant, a entendre que som tots diferents però al final som tots iguals, que lamentablement no tots tenim la sort de poder triar el que fem amb les nostres vides, que no tots tenim les mateixes armes i eines per enfrontar la vida com volem i no com podem i que si molts tenen aquesta sort no l'aprofiten! Que el poder triar hauria de ser un dret universal. Que tot el que divideix no serveix, que cal respectar el que cadascun creu i pensa, però que això seria diferent si un nasqués i visqués en un altre lloc, que cadascun ha de formar la seva opinió fent amb les seves mans, veient amb els seus ulls i escoltant amb les seves oïdes, que hi ha molt per descobrir i que mai es deixa d'aprendre, crec que quant mes viatjo mes conec i menys sé...
Perquè recomanaríes a altres persones viatjar?
Personalment crec que va bé sortir de la zona de confort, enfrontar-se a diferents realitats, llocs, menjars, idiomes, cultures, gent, fa que un vegi tot d'una altra manera. Crec que viatjar treu prejudicis i ens fa entendre que el món no és com ho coneixem a casa solament. Viatjar et fa pensar i et fa somiar!
Un consell pràctic per a futurs viatgers.
Alguna vegada en la vida tractin de viatjar sense destinacions ni temps fixos!
T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!
Publicat a:
Entrevistes viatgeres
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada