0:30
Quaderns de bitàcola
A la Mònica i el Cèsar els vam conèixer en un primer moment a través de les xarxes socials i el seu bloc de viatges, "MIC MIC", que significa "Mònica i Cèsar", tot emulant també el famós "corre-camins". En el seu blog han anat explicant la seva volta al món durant els 19 mesos de durada total. Després d'anar seguint les seves aventures i tornar a casa, es va organitzar una trobada de viatgers-bloggers a Barcelona, i així va ser com ens vam conèixer en persona.
El cèsar, químic, i la Mònica, periodista i mestra, van voler complir el seu somni de deixar casa seva durant un temps per conèixer món. Argentina, Brasil, Xile, Rússia, Mongòlia, Indonèsia, Nova Zelanda, Austràlia...Són alguns dels països que han visitat. Tot i que Nepal va ser un dels que més recorden perquè els va marcar: va coincidir la seva estança al país amb el terratrèmol del 2015 i afortunadament no els hi va passar res, van ser traslladats fora del país. Ells sempre recordaran les cares dels nens de l'escola on estaven fent un voluntariat a l'hora d'acomiadar-se, això mai s'esborra...
Perfil viatger
Quants països heu visitat? C:52 M:46.
El darrer viatge? La volta al Món. El destí favorit? (ciutat o país) C: Nova Zelanda M:Namíbia.
Si poguéssiu fer un viatge en el temps, on aniríeu? C: Al futur, uns 200 anys, on sigui. M: A Egipte en l’època dels faraons.
L'entrevista
Com va començar la vostra passió viatgera?
C: Des que vaig començar a treballar i m’ho vaig poder permetre, sempre estava planificant el proper cap de setmana, pont o vacances d’estiu, nadal o setmana santa per fer una escapada. Com més viatjava, més ganes tenia de continuar viatjant.
M: Als meus pares sempre els ha agradat viatjar. Quan era petita mon pare sempre feia broma dient que quan es van conèixer, ma mare no tenia ni un duro perquè s’ho havia gastat tot en viatges. No sé si això de la passió viatgera es porta a la sang, però estic convençuda que els meus pares hi tenen alguna cosa a veure.
M: Als meus pares sempre els ha agradat viatjar. Quan era petita mon pare sempre feia broma dient que quan es van conèixer, ma mare no tenia ni un duro perquè s’ho havia gastat tot en viatges. No sé si això de la passió viatgera es porta a la sang, però estic convençuda que els meus pares hi tenen alguna cosa a veure.
Quin és el viatge/destí que us ha marcat més com viatgers?
MiC: Evidentment, i sense cap mena de dubte, la volta al món. Estar 18 mesos viatjant per tot el món, sense les presses d’unes vacances i amb la llibertat de decidir en cada moment on vols anar i a quin lloc quedar-te més o menys temps, tenir temps per conèixer la gent local, tastar el menjar típic i descobrir els racons menys coneguts… això no té preu!
Quin és el destí que més us ha sorprès i per què?
C: A mi, probablement, la Xina. Tenia ganes d’anar-hi, però em feia una mica de mandra, perquè havia llegit en altres blogs de viatgers que els xinesos són una mica “especials”. Però finalment no va ser per tant, el país em va encantar i segur que hi tornarem, perquè ens van quedar molts llocs per visitar.
M: Birmània em va sorprendre molt positivament. No en sabia massa d’aquest país, i menys l’allotjament, tot em va encantar. En especial em quedo amb la seva gent. A Birmània tothom ens somreia, la gent ens saludava pel carrer, els nens ens miraven encuriosits. La llengua era un impediment, perquè allà gairebé ningú no parla anglès, però ens vam fer entendre a base de mirades i somriures.
M: Birmània em va sorprendre molt positivament. No en sabia massa d’aquest país, i menys l’allotjament, tot em va encantar. En especial em quedo amb la seva gent. A Birmània tothom ens somreia, la gent ens saludava pel carrer, els nens ens miraven encuriosits. La llengua era un impediment, perquè allà gairebé ningú no parla anglès, però ens vam fer entendre a base de mirades i somriures.
Una anècdota divertida?
MiC: A Cusco havíem contactat amb una associació per fer de voluntaris en una mena de reforç extra-escolar, però vam arribar quan començaven les vacances. L’escola estava tancada i ens van dir si volíem ajudar-los el 24 de desembre a la Fira de Nadal. El que no ens van dir és que havíem de vendre pastissets per la plaça major de Cusco, i que havíem de fer-ho disfressats. Ja podeu imaginar-vos que en un viatge de volta al món no portes gaires disfresses a la motxilla. Per tant, l’objectiu era un canvi de look fàcil i sense gastar-nos gaire, i ho vam aconseguir. Les nostres disfresses van triomfar, i vam vendre molts pastissos!
I una anècdota no tan divertida?
MiC: Aquí tampoc tenim cap dubte sobre quina ha estat la pitjor experiència no tansols viatgera, sinó segurament de les nostres vides. Ens va tocar viure el terratrèmol al Nepal a l’abril de 2015, quan estàvem fent un voluntariat a un orfenat a 20 km de Kathmandú. El que vam viure durant aquella setmana no li desitgem a ningú. Per sort, ni nosaltres ni cap dels nens va prendre mal, però els nervis, la incertesa, la imatge de veure un poble ensorrar-se i les cares dels nens el dia que vam decidir marxar, això us podem assegurar que no ho oblidarem mai.
Què és el més important que heu après viatjant?
C: Quan estàs a casa li dones massa importància a coses que realment no la tenen i quan estàs viatjant aprens a relativitzar aquestes coses, i t’adones del què realment és important.
M: He après que no cal planificar-ho tot, sobretot en els viatges. És molt millor deixar-se portar per les situacions, els llocs i anar decidint sobre la marxa. Abans de la volta al món em considerava una persona força planificadora i al llarg del viatge em vaig sorprendre a mi mateixa en aquest aspecte.
M: He après que no cal planificar-ho tot, sobretot en els viatges. És molt millor deixar-se portar per les situacions, els llocs i anar decidint sobre la marxa. Abans de la volta al món em considerava una persona força planificadora i al llarg del viatge em vaig sorprendre a mi mateixa en aquest aspecte.
Perquè recomanaríeu a altres persones a viatjar?
MiC: Perquè no hi ha res millor. Perquè t’obre la ment. Perquè et permet conèixer llocs, persones, costums diferents i perquè això et fa replantejar-te qui ets. Perquè és genial sortir de la teva zona de comfort i adonar-te que viure és alguna cosa més que treballar, menjar, dormir i anar a sopar amb els amics de tant en tant.
Un consell pràctic per a futurs viatgers.
MiC: En un viatge llarg: No carregar massa la motxilla, SEMPRE pots viatjar amb menys del que portes, i la teva esquena t’ho agrairà. No carregar medicaments inncessaris; hi ha farmàcies a tot el món. Descansar de tant en tant, no es una competició de qui visita més en menys temps. No sacrificar determinades activitats/llocs en pro del pressupost; a vegades t’has de permetre petits luxes, ja que no saps mai quan tornaràs a aquest lloc. I en qualsevol tipus de viatge: Deixar-se aconsellar per la gent local. Utilitzar el sentit comú pel que fa a seguretat. I sobretot, GAUDIR de cada moment.
T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!
Publicat a:
Entrevistes viatgeres
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada