Ben a prop de Dubrovnik existeix un lloc insòlit, d'aquells que no surten a les guies però que són de pel·lícula. La badia de Kupari no rep les onades de turistes que cada dia envaeixen la famosa ciutat veïna, tot al contrari: son comptats amb els dits de la mà els estrangers que s'arriben fins aquí, únicament unes quantes famílies locals s'hi acosten a gaudir de les seves aigües.
Kupari és avui una ombra d'allò que va ser, reminiscència d'una època daurada escapçada per la guerra serbo-croata. Allà queden les restes dels edificis d'un centre de vacances de luxe construit als anys seixanta pel Mariscal Tito, líder de la Iugoslàvia comunista. El Pelegrin, el Kupari, el Goricina I, el Goricina II, el Grand i el Mladost: sis hotels en primera línia de mar amb un total de 2000 llits, complementats amb un camping amb capacitat per a 4500 persones més, conformaven aquest resort reservat inicialment a l'èlit militar i les seves famílies. Fins i tot el mateix Tito hi tenia aquí una de les seves cases de vacances.
A la dècada dels 80, coincidint amb l'obertura del propi país, Kupari es va obrir als turistes estrangers i les seves divises. Tot i que continuà sent gestionat pel Ministeri de Defensa, la badia va passar de ser un destí marcial a convertir-se en un lloc de moda de la jet set occidental, on es venia a lluir figura i posar per les revistes del cor. En pertànyer a un país de l'est, aquest era un destí exòtic per l'època.
Quan va arribar la guerra, la badia va ser un dels primers objectius dels serbis i el glamour de temps passats es va esfumar amb les primeres bombes. L'hotel més gran, el Kupari, va ser devorat per les flames d'un incendi provocat un dels bombardejos i d'ell només en queda la seva nua estructura. El Pelegrin va ser tocat per diversos mísils però van ser els soldats croates, que el van usar temporalment com a caserna militar, els que el van acabar de destrossar. Els hotels que van resistir millor les batzacades de la guerra no van aconseguir resistir les visites dels buscavides que els van saquejar emportant-se tot el que tingués un mínim valor. La força de la natura -que ha ocupat de forma selvàtica els jardins i accessos- i el pas del temps han acabat de donar forma al lamentable estat que presenten els edificis en l'actualitat.
Avui dia passejar per aquesta zona es, si més no, desconcertant. Passegem completament sols per on abans s'exhibien rics i famosos. Veiem les restes de la metralla i les façanes tal i com van quedar després dels atacs, sembla que va passar ahir però ja fa 25 anys d'això. Els seus interiors estan completament buits, només un silenci sepulcral ocupa les estances. S'han convertit en edificis enormes abandonats, testimoni mut d'una guerra que mai hauria d'haver existit.
Informació pràctica:
Com arribar:
La badia de Kupari es troba 10 km al sud-est de Dubrovnik, seguint la carretera de la costa de l'Adriàtic direcció Cavtat. S'hi pot arribar en transport públic agafant un dels autobusos de la companyia Libertas que fan la ruta entre aquestes dues ciutats. Des de la part antiga de Dubrovnik, surten de la parada de Pile Gate i la freqüència de pas és d'aproximadament cada hora (pregunteu a l'oficina de turisme, que es troba a la mateixa plaça). Per baixar a la badia de Kupari haureu de preguntar al conductor, que us deixarà en un creuament de carretera. Des d'allà haureu de baixar per un camí asfaltat direcció mar. No té pèrdua, primer veureu les instal·lacions del camping i posteriorment els primers hotels. No són més de 10 minuts a peu.
De viatger a viatger:
Si disposes de temps i t'agraden els llocs abandonats, aquesta és per nosaltres una visita imprescindible. A diferència de Bòsnia i Hercegovina, són pocs els llocs de Croàcia on les ferides de la guerra es fan tant evidents. És un lloc encara per descobrir: tot i la seva proximitat amb Dubrovnik, passejareu per les restes dels edificis completament sols.
T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada