Entrevista viatgera a la Mariló i el seu racó viatger

Versión en español

El nostre nexe de connexió amb la Mariló és el món dels blogs de viatges i el nostre primer contacte va ser arran de les xarxes socials, una bona eina per conèixer gent amb els mateixos interessos que tu. Doncs bé, la Mariló té un blog de viatges en català i és d'Aielo de Malferit, un petit poble de València. Parla i escriu en un valencià encomiable, propi d'una persona a qui li agrada el perfeccionisme i sent especial predilecció per la cultura pròpia i les arrels, i a la vegada per les arrels d'altres pobles més llunyans. Això és el que ens agrada d'ella, que explica amb detall tot allò que per a molts passa desapercebut, i quan viatja s'intenta endinsar en la cultura pròpia d'un país, allunyant-se d'allò més turístic.

La Mariló és curiosa de mena. Des de sempre li ha agradat el món de l'ensenyança i els viatges, per això es professora i viatja tant com pot. A hores d'ara ja acumula uns 40 països visitats, i en molts d'ells ha estat diverses vegades. Guatemala, Síria, Tailàndia, Algèria o Rússia són alguns dels que ha trepitjat. Després de viure grans experiències a Algèria, la Mariló s'ha decidit a escriure un llibre sobre aquest país per a molts tan desconegut: "Entre dos mons" (Ed. Nova Casa Editorial), una novel.la que tracta d'un viatge pel país i també una història d’amor sincera i valenta entre la Mariona, una catalana, i en Hamid, un àrab que viu a València. Tant si teniu pensat viatjar a Algèria com si no, és una lectura molt recomanable, us farà viatjar d'una manera fàcil i a més a més aprendre! Aquí pots seguir les novetats i presentacions del llibre.

Pots llegir les aventures viatgeres de la Mariló al seu blog de viatges -que duu el seu propi nom: Racó viatger de la Mariló, el qual aquest mes de setembre compleix ni més ni menys que quatre anys!!! (quatre anys explicant un munt d'històries interessants). El blog és una finestra al món on explica fil per randa els llocs que ha visitat i les seves impressions, i on publica també ressenyes literàries i vídeos on explica contes per a nens escrits per ella mateixa. Definir-la com a polifacètica li queda curt!

Perfil viatger


Quants països has visitat? Al voltant d’uns 40.

Pes habitual de teva motxilla? Més del que deuria.

El darrer viatge? Sud de França des de Montpellier.

La propera destinació? No ho sé encara.

El destí favorit? Depèn per a què, però Antigua a Guatemala, és una ciutat molt agradable on no m’importaria perdre’m.

Un racó especial a prop de casa? Qualsevol poblet, per exemple Bocairent, que és molt boniquet, on tinc arrels.

Si poguessis fer un viatge en el temps, on aniries? Aniria a totes les èpoques, un mes en cada, per demanar que no quede...

Un destí/viatge somiat que et quedi pendent? Ufff!!!! Moooolts!!!

Una lectura per un trajecte llarg? Una que tracte del país on vaig, per ambientar-me.

Música per escoltar mentre viatges? La del país on estic, així vaig endinsant-me.

Una pel.lícula que et faci viatjar? ”El cielo protector”

L'entrevista


Com va començar la teva passió viatgera?

No sabria dir exactament. Sóc molt lectora, des de sempre, i llegir és viatjar amb la imaginació. Possiblement va ser després de capbussar-me entre les pàgines de “Sinoé el egipcio”, quan vaig decidir que havia de fer els viatges realitat. De fet, Egipte va ser el meu primer viatge llarg.

Quin és el viatge/destí que t'ha marcat com a viatgera?

Tots els viatges deixen petjada, d’una manera o altra. M’agrada saber com és el lloc que vaig a visitar i com és la gent, i m’agrada fer-ho llegint prèviament, després en el moment del viatge contactant amb els locals i a la tornada, ja en casa recordant-lo i llegint de nou informació. Penso que intentant comprendre arribes a estimar i tot el que un estima marca.

Quan preparava el viatge a Mèxic i Guatemala, em vaig empassar sobre la civilització maia. Anys després, en tornar a Guatemala, vaig anar a dormir a casa d’una família maia, i compartir taula, tasques domèstiques i xerrades, m’ajudà a saber com viuen i com pensen en el present i alhora contrastar amb el que foren al passat. I cert que va ser una experiència enriquidora de les que deixen petjada i no s’esborra.

Però si he d’escollir la petjada més enfonsada he de dir que va ser el viatge a Algèria, fins i tot he escrit una novel·la!. Algèria em va descobrir un món desconegut i magnètic, una mentalitat diferent, unes tradicions arrelades, algunes molt valuoses, altres no tant. El viatge a Algèria em va motivar a saber més del món àrab i va incitar que durant molts anys posteriors visités altres països com Marroc, Tunísia, Egipte i territori nubi, Turquia, Jordània, Síria...

Quin és el destí que més t'ha sorprès i per què?

De Tailàndia em va sorprendre agradablement el nord, però ja al sud, m’impactà i em deixà mal sabor el fet d’observar el turisme sexual de manera tan evident a ciutats com Pattaya, on el carrer principal està dedicat a l’explotació sexual de joves innocents que es veuen arrossegades a la vida de submissió: unes treballen en clubs, altres s’emparellen durant un temps amb un “protector” que les alimenta i dóna benestar transitori. M’esgarrifà veure-ho en aquell moment i fins i tot ara, només pensar-ho. És una imatge realment dura observar el negoci muntat i que degrada tant les dones.

També vaig observar en directe el negoci de la prostitució a Moscou i altres zones del voltant: xiques rosses, altes, precioses... però, com les de Tailàndia, esclavitzades.

Una anècdota divertida?

Quan es viatja, sovint passen situacions divertides que quan s’intenten contar perden la gràcia del moment perquè són subjectives o són instants únics que es creuen com una ràfega. Em ve al cap una anècdota en concret a Nova York, la ciutat dels gratacels, i en un ascensor, érem quatre amigues i encara recorde les llàgrimes de riure que teníem totes quatre quan passà, però... fins ací puc contar, seria entrar en terreny massa personal, tal volta alguna vegada la llegiu camuflada en alguna novel.la... Haureu d’esperar. A banda d’esta història que no vaig a desvetllar, he passat molts aniversaris divertits amb sorpreses inesperades, faig anys el 18 d’agost i quasi sempre estic fora de casa, cada any en un lloc diferent, això ja és divertit no?.

I una anècdota no tan divertida?

Estava a Nàpols, només arribar-hi, encara no havia fitxat a l’hotel, em van atracar. Va ser un jove delinqüent amb una moto vespa que volia furtar-me la bossa i com no podia amb el simple tiró, i jo no podia lliurar-la, vaig acabar sent arrossegada durant uns metres pel terra. Quan va aconseguir la bossa se n’anà. Tot en un tres i no res, que va ser una eternitat. En poder caminar i reaccionar, me’n vaig anar a una comissaria per posar denuncia. Al final vaig passar la setmana coixa per les ferides en les cames, sense documentació ni diners, ni clau de la maleta que vaig haver de trencar per poder obrir. Ah! i durant tota la setmana, amb por al cos cada vegada que escoltava el soroll d’una moto vespa, que és el vehicle més habitual pels carrers de la ciutat.

I no acabà així la cosa. Per a que no em tornara a passar, no volia que se'm notés que era turista i em vaig entossudir en semblar una napolitana. El llibre-guia de viatge el portava camuflat amb el periòdic "Il correo de la sera", fotos ni en feia, les mínimes, on no veia perill... em negava a portar motxilla i tot ho posava dins la bossa de plàstic que em donaren a la farmàcia on em vaig comprar el que vaig necessitar per fer les cures de les ferides... Tota una paranoia que ara em fa riure.

Què és el més important que has après viatjant?

Viatjar és viure, és avançar com a persona, és caminar en el trajecte de la vida... així que viatjant he après a viure perquè cada situació viscuda ensenya. Viatjar és carregar la motxilla d’experiència. A nivell personal crec que viatjar m’ha fet ser millor persona, als menys ho intento, perquè en el bagatge viatger està sempre l’empatia, el respecte i la tolerància.

Perquè recomanaries a altres persones viatjar?

No ho recomanaria, ho recomane al cent per cent pels nombrosos valors que aporta el fet d’obrir la porta al món i traspassar-la. I si l’esperit viatger s’inculca des de menut millor, perquè així es van adquirint les virtuts viatgeres i amb els anys prenen més força. Tal volta si tothom fóra més viatger, en el món no hi hauria tants problemes derivats de la falta d’enteniment, de la intolerància, del desconeixement, hi hauria més voluntat d’igualtat... Tal volta sóc un poc il·lusa i somniadora però crec de debò que és bo deixar per un temps l’àrea de confort i conèixer altres realitats. En tornar, res és veu igual, de sobte els problemes quotidians són intranscendents comparant amb el que has vist que existeix més enllà de les portes de casa.

Un consell pràctic per a futurs viatgers.

Puc aconsellar explicant el que faig i em va bé. Un poc ja ho he dit, m’agrada llegir sobre el que vaig a visitar per després poder contrastar i comprovar si és cert, m’agrada no quedar-me amb una opinió, m’agrada saber de primera mà, per la qual cosa el millor consell és barrejar-se entre els locals sempre que es puga, sempre que no s’altere la seua vida, perquè el respecte és davant de tot, l’obligada premissa del viatger.

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Publicat a: Entrevistes viatgeres