Entrevistes viatgeres: Marta i Adrià

Versión en español

Una de les coses que més uneixen a la gent són els interessos, el hobbies, uns mateixos gustos... Pel que fa als viatges, quan no estem fora, personalment tenim també una mena d'addicció per llegir què fan altres viatgers i per quedar amb ells que no ens la pot treure ningú...! És una mena d'obsessió que s'ha convertit en una rutina a la que ja estem habituats. És per aquesta raó que un dia qualsevol vam conèixer a la Marta i l'Adrià en una trobada improvitzada de gent amb els mateixos interessos i curiositat pels viatges del altres. Va ser així com es va iniciar la nostra relació: amb una cervesa a la mà i xerrant dels projectes comuns, d'una o altra destinació... Aquelles converses que s'han de deixar en un punt i seguit i un "Hem de quedar més endavant" per continuar-la. Ells estaven a punt d'iniciar un llarg viatge pel sud-est asiàtic i en aquell moment nosaltres ja havíem tornat de la nostra volta al món, així que et pots imaginar l'enveja sana que ens feien...

La Marta i l'Adrià són una parella de "viatgeaddictes" que han estat recorrent durant un any i mig el sud-est asiàtic i Oceania, parant per països tan diversos com Tailàndia, Cambotja, Myanmar, Nova Zelanda, Austràlia, Fiji... Expliquen les seves experiències en els seu Suc de Coco i Crónicas de un Camaleón, on també els hi agrada parlar sobre la fauna i el paisatge de cada lloc que visiten. Tots dos han viscut una experiència irrepetible i tenen moltes coses per explicar, que tot seguit coneixerem!

Perfil viatger

Quants països heu visitat? Adrià: 30. Marta: 21

Pes habitual de vostra motxilla? A: 16 Kg, M:13 Kg.

El darrer viatge? Un any i mig recorrent el sud-est asiàtic i Oceania.

La propera destinació? Acabem de tornar, encara no ho sabem, però tenim molts destins a la ment.

El destí favorit? A: Austràlia. M: Himàlaia

Un racó especial aprop de casa? A: la vall de Núria. M: el delta de l’Ebre

Un destí pendent? A: Japó. M: Argentina.

Si poguéssiu fer un viatge en el temps, on aniríeu? A: Catalunya durant l’Edat Mitjana. M: A la Grècia Clàssica.

Música per escoltar mentre viatgeu? A: Bob Marley. M: Macaco.

Una pel.lícula que us faci viatjar? "Set anys en el Tibet".

L'entrevista


Com va començar la vostra passió viatgera?

A: Arrel del meu primer viatge a Costa Rica. Em va fascinar amb quina facilitat podia gaudir de la fauna i flora autòctones. Sempre he estat un apassionat de la natura i viatjar em permet gaudir de l’observació d’espècies i hàbitats que no tenim a casa. Normalment quan em plantejo un viatge solc buscar destins rics en Parcs Naturals i zones protegides.

M: enamorar-me d’un viatger i estar sempre oberta a viure noves experiències. Un cop vaig començar a viatjar vaig descobrir que m’entusiasmava descobrir nous paisatges així com noves olors i sabors.

Quin és el viatge/destí que us ha marcat més com viatgers?

A: Madagascar, en concret un recorregut que vaig fer durant cinc dies en canoa per un riu remot envoltat de tribus. Va ser una experiència molt autèntica.

M: una travessa d’onze dies pel Nepal. Caminar per l’Himàlaia, el sostre del món, immersa en la cultura nepalesa-tibetana. Un viatge físic i espiritual en el que l’esforç es veia recompensat per un entorn impressionant i majestuós. La millor experiència de la meva vida.

Quin és el destí que més us ha sorprès i per què?

Austràlia és un dels països que més ens ha sorprès per l’accessibilitat a escenaris naturals molt diferents i remots. Recórrer una part d’aquest enorme i fascinant país amb furgoneta va ser una aventura fantàstica. Ens va captar l’atenció amb quina facilitat hom pot sentir la llibertat de gaudir d’una gran diversitat de paisatges, descobrir fauna autòctona extraordinària i acampar enmig de paratges increïbles.

Una anècdota divertida?

Quan vam estar a Filipines vam anar a una petita illa a fer esnorquel amb tortugues (Apo Island). Feia una estona que estàvem a l’aigua observant-les quan, de sobte, dues rèmores que les acompanyaven i que devien fer uns cinquanta centímetres de llarg van venir directes cap a nosaltres. Se’ns van posar just sota la panxa com si també fóssim tortugues i no ens les vam poder treure de sobre fins que vam sortir de l’aigua.

I una anècdota no tan divertida?

A Filipines, viure un terratrèmol de 7’2 a l’escala de Richter, en el que van morir més de dues-centes persones, i patir per la possibilitat que es generés un tsunami. Al cap de deu dies, estant encara al mateix país, va passar el tifó Yolanda que es va cobrar la vida de milers de persones. Vam tenir molta sort perquè en les dues ocasions ens trobàvem molt a prop de les zones afectades.

Què és el més important que heu après viatjant?

Per una banda, la importància de preservar el medi, malauradament queden pocs llocs intactes en el planeta, si no en tenim cura haurem perdut el nostre patrimoni més valuós. D’altra, la capacitat d’adaptació que tenim les persones. Al viatjar et dones compte de quantes coses materials pots prescindir. Satisfà més omplir la motxilla de records i vivències que no pas de coses.

Perquè recomanaríeu a altres persones a viatjar?

Perquè viure noves experiències enriqueix i alimenta l’esperit. Viatjar és trobar-te envoltat de paisatges diferents, descobrir noves olors i sabors, adaptar-te a nous medis, entendre que hi ha moltes maneres de viure la vida però que, en el fons, totes i tots ens assemblem molt. Viatjar és una molt bona manera d’obrir la teva ment.

Un consell pràctic per a futurs viatgers.

Es pot viatjar amb molt pocs diners. Hi ha moltes maneres de viatjar i molts destins que es poden ajustar segons la butxaca de cadascú. Si un en té ganes, el factor econòmic no hauria de frenar les ganes de descobrir món.

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Publicat a: Entrevistes viatgeres