11 de maig del 2014

Persèpolis, un imperi sota la neu


Si hi ha un indret d'Iran que sempre ha estat en el nostre imaginari viatger des que vam sentir el seu nom per primer cop, aquest és Persèpolis. Molt possiblement la gent coneix el còmic amb el mateix nom escrit per Marjane Satrapi, una biografia on l'autora explica la seva vida a l'Iran i a Europa des de la infantesa fins a l'edat adulta i que gràcies a l'èxit que va assolir el llibre s'ha portat també a la gran pantalla. Doncs bé, a banda del còmic i la pel.lícula, que és més actual, a tan sols 70 km de Shiraz, existeix des de fa 2500 anys la ciutat que va ser el centre del gran imperi persa. Per fi l'hem pogut veure amb els nostres ulls i, d'una forma ben especial: sota el mantell blanc de la neu. Una raresa que encara ha fet més especial la nostra visita.

Després d'haver vist al Museu del Louvre de París la porta de Dur Sharrukin (de l'actual Iraq) que tant ens va agradar, veure in situ i creuar la "Porta de les Nacions" de Persèpolis flanquejada per dos bous amb ales gegants i rostres humans ha estat el moment en els que ens hem sentit més immersos en la antiga història persa. Una imatge pel record que ens quedarà gravada per sempre més.


La porta principal de Persèpolis: Porta de les Nacions, amb els bous alats


Persèpolis desafortunadament va ser devastada per l'exèrcit d'Alexandre el Gran al seu pas per la ciutat al 330 aC, quan en la seva campanya d'Orient va decidir saquejar i cremar la ciutat, carregant-se així una part molt important de la història de l'actual Iran. Avui dia, encara que gran part ja no existeixi, podem arribar a fer-nos una idea de la magnitud que tenia en la seva època veient les restes dels seus palaus. La millor perspectiva de la ciutat es pot veure des de dalt de la muntanya que hi ha a prop; només cal fer una petita caminada per apreciar les vistes del conjunt arqueològic més important del país. Els grans palaus reials i les diferents estances des de lluny tenen molt més impacte visual i realment donen la sensació de grandiositat i poder d'aquella època.


Imatge panoràmica de Persèpolis
La Porta de les Nacions de fons


La ciutat de Persèpolis va ser el centre de l'imperi persa i on van viure tres emperadors: Darios I el Gran, el fill Xerxes I i més tard el nét Atarxerxes I. En aquella època tenia les construccions més majestuoses i ostentoses que s'havien vist mai al país: palaus reials amb multitud de columnes, escales monumentals, belles escultures, ostentoses sales d'audiències, tresors reials i uns gravats fets amb la delicadesa que només poden fer mans artesanes més sublims. Un llegat que per la seva importància històrica i artística es va guanyar a pols ser Patrimoni de la Unesco. Passejant pels seus carrers ens preguntem quantes persones van ser necessàries per construir tot aquest imperi...


Columnes que encara queden dempeus, que pertanyen al "Palau de les 100 columnes"


Les pedres descomunals dibuixen el perímetre del que van ser antigament palaus, que se succeeixen un rera un altre, ara destruïts. A partir de la grandària d'aquestes un es pot imaginar la gran alçada que tenien; el Palau de les 100 columnes és l'exemple que millor exemplifica l'opulència que tenien les construccions de Persèpolis. Estem segurs que Alexandre el Gran quan va arribar per aquestes contrades es devia quedar ben impressionat, els temples grecs de l'època poca cosa eren en comparació als palaus que aquí es va trobar.


Palau d'Artaxerxes I.
Palau de les 100 columnes

La zona que més ens va impressionar va ser l'Apadana, on Darios el Gran feia les seves audiències. És una estructura que ocupa 112.000 m2, el sostre de la qual era sostinguda per setanta dos columnes de 20 metres d'alçada -actualment se'n poden veure catorze en peu-. Per arribar a la sala del tron, nobles i emissaris arribats d'arreu havien de pujar per unes escales de pedra decorades de relleus amb motius bèl·lics. Se'ns dubte devia d'imposar igual que encara avui impressiona als visitants que s'arriben fins aquí. A l'escala est és on trobem el conjunt de relleus més importants de l'art persa: allà podem veure tota una renglera d'infinitat de soldats desfilant amb cascs i les típiques barbes i llances de l'època, també algunes escenes de caça. Pels amants de l'art aquesta obra és un dels imperdibles en tot viatge a Iran, i de fet no cal ser un expert per apreciar la seva bellesa.


Relleus de soldats perses
Relleu d'un lleó atacant un cérvol


Moltes escultures mitològiques enormes mig home-mig animals, amb cares d'ocell o de cavall, decoren de manera majestuosa els carrers de Persèpolis, com si mai s'hagués perdut la grandiositat de l'Imperi. Sorprèn caminar una mica més enllà i trobar-te de front unes tombes excavades a la falda de la muntanya. Allà està enterrat Xerxes I, l'antic emperador, dins d'una gran cavitat i sota la icona de Zaratustra, imatge omnipresent per tot l'Iran.


Escultures que representen animals
Tomba de Artaxerxes II excavada a la roca, a Persèpolis


Els somnis són per fer-los realitat i avui podem dir que n'hem complert un que teníem des de nens.


Informació útil

Com arribar:

Persèpolis està a 60 km de Shiraz i considerem que la millor opció per arribar-hi és el taxi. Nosaltres el vam contractar per 850.000 rials (24 €) incloent també la visita a les necròpolis reials Naqsh-e Rustam i Naqsh-e Rajab (a 6 km de Persèpolis) i les esperes corresponents. Una altra opció, més cara però bona si es disposa de poc temps per visitar el país, és fer un dels trajectes entre Shiraz i Isfahan o Yazd en taxi i aprofitar al màxim la jornada fent parada a Persèpolis i les acròpolis (es podria incloure també en aquest cas Pasargadae).

Allotjament:

Nosaltres ens vam allotjar al Sadra Hotel, molt aprop del Karim Khan-e Zand Boulevard, la zona comercial i cèntrica de la ciutat. L'habitació triple amb bany i esmorzar inclòs ens va costar 700.000 r./nit (wi-fi de pagament), és un equivalent a un tres estrelles d'aquí. Molt recomanable, sobretot perquè hi va la gent local. Va ser en aquest mateix hotel on vam contractar el taxi per anar a Persèpolis.

De viatger a viatger:

Recomanem visitar el mateix dia que Persèpolis Nash-e Rustam i Naqsh-e Rajad, dues acròpolis excavades a la roca de la muntanya amb grans tombes d'emperadors. En cas de no disposar de temps per visitar les dues, us recomanem la primera. És un indret impressionant i gens massificat pel turisme. Un imprescindible.

L'entrada de Persèpolis costa 150.000 rials (4,5 €) i la de Nash-e Rustam 100.000 (3 €). Val la pena anar d'hora i veure primer Persèpolis sense gent i després anar a Nash-e Rustam, encara que hi ha a qui li agrada fer fotos de la posta de sol i ho fa a la inversa.


Altres posts sobre Iran:


T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

10 comentaris :

Verónica Paz ha dit...

Tenía que ser impresionant! un altre lloc (junt amb Roma o l'antic Egipte) on anar amb la máquina del temps.

Quaderns de bitàcola ha dit...

Ai si es poguessin fer viatges en el temps... Ja tindríem la màquina del temps cremada! ;)
Sí, realment si actualment ja impressiona en aquella època devia ser la repera!
Gràcies per teu comentari Verónica!

Verónica Paz ha dit...

El primer que aconsegueixi la màquina que avisi jeje ;)

milcamins ha dit...

Persèpolis, Tombuctú, Machu Picchu, la Gran Muralla...També somnis que he pogut complir, però com dieu més amunt jo també cremaria la màquina del temps!

Molt bona entrada!!
Petons als dos!

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola Mercè! Je je, i qui no? Oi que hi ha llocs que et conviden a fer-ho? Encara que tu ja has visitat un munt d'ells! :-)

Estefanía ha dit...

Bona tarda nois!

Enric! tota una lliçó d'història aquests post!! a mi m'agrada molt l'art (de fet als viatges que he fet em passo hores als museus i els visito tots així com els edificis i monuments amb història que puc...) per algunes persones això els hi pot semblar avorrit però a mi em fascina!! el que no m'agrada es potser la quantitat de turistes que he trobat en certs llocs (he de dir per això que he tingut la sort de poder visitar certs llocs en dates pocs habituals per fer vacances) crec canvia molt veure un edifici, un museu, una obra d'art quasi a soles que ple a vessar de turistes l'ambient que es respira és molt important crec al visitar llocs singulars i que tenen història. Dir-vos que m'he quedat fascinada amb Persèpolis!! com tot el que aneu explicant d'Iran!!

Una abraçada!

Quaderns de bitàcola ha dit...

Persèpolis és història, és l'imperi persa en essència. Un lloc que impressiona pel que és i el que significa, i a sobre que es pot visitar gairebé en la soletat (almenys en les dates en les que nosaltres vam estar). Estefania estem segurs que t'encantaria. Moltes gràcies pel teu comentari!

Estefania ha dit...

De res Enric! es un plaer seguir els vostres viatges!;-)

Gaolga ha dit...

Persepolis es la onda!... uno de los lugares que mas ansiaba visitar al llegar a Iran :)

Saludos!

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola Olga! Toda la razón! Para nosotros era uno de esos lugares que siempre hemos tenido como un mito, y por fin lo hemos visitado! Un abrazo!

 
Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
cookie law