Si veure Persèpolis ha estat un dels somnis complerts en el nostre imaginari viatger que teníem des de petits, podem assegurar que Naqsh-e Rostam ha estat un dels indrets que més ens ha sorprès en el nostre viatge a Iran. Situades a només 6 quilòmetres de l'antiga capital persa, trobem en les escarpades muntanyes de la zona quatre coves excavades a la roca a l'estil Petra de Jordània o Lalibela d'Etiòpia. Una meravella arqueològica que -no sabem si degut a que coincideix que és temporada baixa (és el mes de gener)- sembla poc massificada de turisme. Una gran sort que fa que ens trobem gairebé sols a la zona, com si es tractés d'un lloc encara mig descobert. Si no fos perquè abans d'arribar hi ha una taquilla on es paga l'entrada diríem que ens sentim com Indiana Jones descobrint un tresor amagat! Impressionant!
Panoràmica de Naqsh-e Rostam |
Potser és perquè ha nevat que trobem l'indret més fascinant, diferent...mai ens ho hauríem imaginat així! Fins i tot ens trobem algun ninot de neu, un senyor decorat ben originalment. Que et pensaves? aquí els fan amb el típic bigoti persa!
Amb el nostre amic, el ninot de neu amb el bigoti persa |
Situades una al costat de l'altre, amb forma de creu i amb el símbol de Zoroastra a la part superior, es troben les quatre tombes de quatre grans emperadors perses: Darios I el Gran, Darios II, Xerxes I i Atarxerxes I. Tots ells van viure ben a prop d'on van ser enterrats, a Persèpolis. Actualment a l'interior de les tombes ja no hi queda res, a l'igual que Persèpolis van ser saquejades per Alexandre el Gran en la seva campanya d'Orient. Així doncs, desafortunadament, no tenim l'opció de saber exactament què hi havia a l'interior de les coves. Aquest Alexandre ens comença a caure malament...
Tomba Dario I |
L'entrada a cada tomba és el centre de cada creu, que s'obre a una petita càmera, on el rei reposava en un sarcòfag. Es creu que la biga horitzontal de cadascuna de les façanes de la tomba és una rèplica de l'entrada del palau de Persèpolis, però tampoc se sap del cert...Quins misteris! Totes quatre tombes a primer cop d'ull semblen iguals però quan pares una mica d'atenció te n'adones que cada emperador va voler donar el seu toc personal al lloc del seu repòs etern. Els relleus gravats a la roca viva de cadascuna de les tombes relata les efemèrides dels personatges allà enterrats, els de Darios I són els que més ens han impressionat.
Relleu que representa el triomf de Sapor sobre l'emperador romà Valerià |
Relleu a una de les tombes de Naqsh-e Rostam |
Davant de la gran muntanya hi ha un detall que delata la creença de l'època: una torre de foc zoroastra molt en conservada. Després d'haver conegut altres temples zoroastres, l'Ateshkadeh (casa del foc) a Yazd o Chak Chak (lloc de peregrinatge) aquest fet no ens estranya. El foc és un element que forma part del passat i present del país, tot i que en aquest la flama està apagada. No deixa de ser una metàfora del lloc, d'allò que va arribar a ser aquest imperi avui ja apagat i del que només en queden les restes arqueològiques.
Torre de foc davant de les tombes a Naqsh-e Rostam |
Marxem fascinats d'aquesta visita, impactats encara per haver vist una de les meravelles del país. De vegades hi han llocs sobre els quals que no tenies expectatives creades i que són després dels que més t'agraden. Aquest és per nosaltres el cas de Naqsh-e Rostam.
Davant les tombes de Naqsh-e Rostam, envoltats de neu |
Però aquell dia encara ens tenia reservades algunes sorpreses... T'ho explicarem en la propera entrada!
Informació útil
Com arribar:
Des de Shiraz (a 65 km) considerem que la millor opció per arribar a Naqsh-e Rostam és el taxi. Nosaltres el vam contractar per 850.000 rials (24 €) incloent també la visita a Naqsh-e Rajab (al costat d'aquest) i Persèpolis (a 6 km de Naqsh-e Rostam) amb les esperes corresponents. Una altra opció, més cara però bona si es disposa de poc temps per visitar el país, és fer un dels trajectes entre Shiraz i Isfahan o Yazd en taxi i aprofitar al màxim la jornada fent parada a Persèpolis i les acròpolis (es podria incloure també en aquest cas Pasargadae).
Allotjament:
Nosaltres ens vam allotjar al Sadra Hotel, molt aprop del Karim Khan-e Zand Boulevard, la zona comercial i cèntrica de la ciutat. L'habitació triple amb bany i esmorzar inclòs ens va costar 700.000 r./nit (wi-fi de pagament), és un equivalent a un tres estrelles d'aquí. Molt recomanable, sobretot perquè hi va la gent local. Va ser en aquest mateix hotel on vam contractar el taxi per anar a Persèpolis.
De viatger a viatger:
Naqsh-e Rostam és un indret impressionant i gens massificat pel turisme. Un imprescindible que es visita juntament amb Persèpolis (l'antiga capital persa) i Naqsh-e Rajad (una altra acròpolis excavada a la roca) en una mateixa jornada. En cas de no disposar de temps per visitar les dues acròpolis recomanem la d'aquest article, Naqsh-e Rostam, molt més impactant que l'altra.
L'entrada a Naqsh-e Rostam costa 100.000 (3 €). Val la pena anar d'hora i veure primer Persèpolis sense gent i després anar a Nash-e Rostam, encara que hi ha a qui li agrada fer fotos de la posta de sol i ho fa a la inversa.
Altres posts sobre Iran:
- Teheran, revolució i història recent d'Iran
- El desert de Lut, una meravella natural a l'Iran
- Bam i Rayen, un viatge a l'antiga Ruta de la Seda
- Yazd, la ciutat de les torres de vent
- "I així parlà Zaratustra..." a l'Iran
- Meymand, el poble troglodita de l'Iran
- Shiraz, "la ciutat del vi i de les dones" a l'Iran
- Persèpolis, un imperi sota la neu
T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!
10 comentaris :
Realment impresionant. Quin viatje mes interesant históricament!!!
Y que curiós veure-hi neu ^_^
Una abraçada!
Hola Verónica! I molt impactant, va ser una de les sorpreses del viatge i la veritat que veure-ho amb neu, fa que sigui una visita ben diferent. Una abraçada!
Uau! Com ens agrada quan ens descobriu indrets totalment desconeguts per nosaltres. Ens feu veure que el món és enorme i ple de destinacions fascinants. Necessitaríem mil vides per veure-les totes.
Per sort, ens mostreu de manera molt xula aquests llocs. I a sobre amb neu!!
Una abraçada!!
Manel i Cristina
Sens dubte amb aquest viatge heu fet un 'retorn al passat' com si us haguessiu ficat a una maquina del temps!!! certament aquesta petita Petra tot un tresor d l'art!!! teniu rao quan es viatja a vegades et portes sorpreses i llocs q gairabe no es coneixen superen totes les expectatives!;-)
Manel, Cristina: Moltes gràcies per les vostres paraules! Home, mil vides potser no necessitarieu, però és cert que hi han moltíssiims llocs per descobrir. A mida que més viatges, més et dones compte d'això! Una abraçada!
Hola Estafenia! Hi han llocs molt poc coneguts que són els més fascinants en un viatge. Esperem seguir descobrint molt més! Una abraçada!
No había leído este post, qué genial. Estas historias son las que hacen un viaje especial. Vaya suerte poder encontraros con los nómadas, la foto es una pasada. Aisss que ganas de ir a Irán por vuestra culpa XD
Hola Laura! Muchas gracias! Encontrarnos con nómadas fue todo un descubrimiento en Irán, aunque hay bastantes posibilidades de que ocurra, ya que hay casi un millón en el país. Ya estás reservando vuelos, seguro que te encantará! :)
Us han quedat precioses les fotos passades pel fotoshop, perquè no em faràs creure que va nevar, oi? I el ninot de neu, de Baqueira o de la Molina? ;)
La veritat és que Naqsh-e Rostam és dels llocs més espectaculars que hem vist mai, un must mundial. Ja veig que us ho vau passar de primera!
Hola Jordi! Je je je! Doncs sí que va nevar, vam anar el mes de gener i va caure un a nevada tan gran que la gent ens deia que feia 10 anys que no nevava tant! Tot i així, va ser una visita peculiar. Poder veure Persèpolis nevat és ben curiós! Segur que vosaltres ho vau veure ben difernt, oi? Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada