A l'extrem occidental del desert, a la zona on s'ajunten les terres de Dasht-e Kavir i de Dasht-e Lut sorgeix una ciutat oasi única. Cap altra població d'Iran té aquesta mateixa fisonomia. Multitud de cúpules arrodonides de maó combinen amb els badgir (les torires de vent), que s'alcen imponents per sobre de les teulades. És la ciutat de Yazd, una visió extreta del conte de les mil i una nits. Darrera de les portes dels seus carrers de tova s'hi amaguen grans cases senyorials amb fonts i patis, com si de petits oasis es tractessin. "Yazd", un nom estrany en un primer instant per les nostres oïdes, que ens quedarà gravat i que a partir d'ara pronunciem com si sempre l'haguéssim conegut...
La part antiga de la ciutat és una delícia per la vista. Yazd ha estat construïda segons les necessitats del clima, aprofitant el material de la pròpia terra. El fang i la palla de les cases donen calor a l'hivern i són més fresques a l'estiu en un lloc on les temperatures són extremes. L'aigua es fa arribar des de fa segles de muntanyes llunyanyes mitjançant canals subterranis, i les torres del vent -enginyoses construccions que s'alcen sobre els terrats per centenars- conserven aquesta aigua a més de refrescar també les estances nobles de les cases. L'horitzó ple de cúpules i de torres del vent que es divisa des dels terrats, és una imatge única.
Carrer típic de la ciutat antiga |
Vistes de la ciutat des de dalt d'un terrat. |
Yazd va ser durant molts segles l'última parada de les caravanes que feien la ruta de la seda. Marco Polo va ser un dels personatges cèlebres que van passar per aquí l'any 1272, on va deixar per escrit la importància que tenia Yadz en la ruta comercial. Concretament fa esment d'una tela que va arribar a ser molt famosa i que provenia d'aquí, el seu nom era Yazdi, estava feta de seda i or i s'exportava a tot el món.
Un altre viatger insigne, Alexandre el Gran va donar nom a un dels edificis importants de la ciutat antiga: la presó d'Alexandre o Zendan-e Eskandar (50.000 R). S'anomena així perquè Alexandre la va fer construir quan va passar per Yazd, encara que l'edifici és més recent (s. XV) i no té res a veure amb el seu ús original. Feta en la seva totalitat de fang, destaca entre els altres edificis per la seva cúpula. A la mateixa plaça es troba el mausoleu dels 12 imams -tancat al públic-, un edifici d'arquitectura similar.
La presó d'Alexandre en primer terme i el mausoleu dels 12 imans de fons. |
Un dels típics dipòsits d'aigua de Yazd amb les seves corresponents torres de vent. |
Passejar pels carrerons de la ciutat antiga és garantia de perdre's segur. Així ho hem fet nosaltres diversos cops, de vegades sense voler, de vegades a propòsit per a descobrir racons amagats als ulls del turista convencional. És així com descobrim com en l'aparent tranquilitat d'uns carrerons sense gaire moviment, hi ha també una rutina diària. De bon matí les desenes de sabates amuntegades a les portes de les petites mesquites delaten la gent que hi va a pregar abans d'anar a treballar. Poc després són els nens que amb les seves motxilles a tota pressa travessen els arcs dels carrers, sempre corrent, per no arribar tard al col·legi. A continuació són les dones de negre les que ocupen el lloc deixat pels marrecs per anar a fer la compra.
Al migdia tot es calma i semblaria que ningú viu en les cases de la ciutat antiga si no fos per la flaire dels guisats que delaten la presencia d'algú. Ja entrada la tarda són altre cop els nens els que ocupen les petites places per jugar a la pilota i per la nit són els joves els que els substitueixen, agrupant-se al voltant de petits focs que han fet amb quatre fustes al mig del carrer per fer-se passar el fred. Animades converses esdevenen en la foscor, explicant-se el que ha donat de si la jornada que ja s'acaba.
A la frontera entre la ciutat antiga i la ciutat modera, la Masjed-e Jame(o mesquita del divendres) té una de les façanes més maques que hem vist mai. Els seus dos minarets de 48 metres d'alçada i els cuidats mosaics de rajoles blaves i blanques emanen una bellesa única. Les formes geomètriques que la decoren simbolitzen l'infinit, l'atemporalitat, la vida i la mort. Uns símbols que ja eren utilitzats a l'antiga Pèrsia fa més 7000 anys i que donen la benvinguda al visitant. Darrera de la gegantina porticada s'obre una gran explanada que dóna accés a la sala d'oració. Una gran cúpula, també curosament decorada, la cobreix.
Façana de la Masjed-e Jame i detall dels seus mosaics.
Amir Chakhmak, el monument més fotografiat de la ciutat. |
Més allunyats del centre de la ciutat, els jardins de Dolat Abadi la residència de Bagh-e Dowlat (50.000 R) és un altre dels llocs que ens va captivar. No hi hem vingut en la millor època, els jardins encara estan per florir i les fonts no tenen aigua, però només pel seu palauet ja ens ha valgut la pena arribar-nos fins aquí. La seva torre del vent és la més alta de la ciutat però el que realment ens ha captivat són els vitralls del seu interior. En un país on els tons marrons són els que imperen tant en edificis com en paisatges, l'explosió de colors que provoca el traspàs de la llum a través d'aquests vidres és simplement un espectable per la vista.
Jardins de Dolat Abad i residència de Bagh-e Dowlat |
A part del que aquí hem explicat, Yazd té també per atractius alguns dels llocs més importants del zoroastrisme. Sabies que Yazd és considerada la capital mundial d'aquesta religió? Però aquest és tema de la següent entrada del blog...
Informació útil
Com arribar:
Nosaltres vam fer el trajecte Kerman-Yazd en taxi, aprofitant el trajecte per fer parada a Meymand i a Zein-o-din (les combinacions de bus no permeten visitar aquests dos llocs en un sol dia). En total van ser unes 8 hores de trajecte (amb parades incloses) per 1.800.000 R (45 €). Yazd igualment està molt ben comunicada amb Kerman, Isfahan, Shiraz i Teheran mitjançant autobús. Els preus d'aquest transport són molt barats a Iran: el preu aproximat d'un trajecte tipus de "500 km en categoria VIP" és d'entre 3 i 5 € al canvi.
Allotjament:
Fahadan Hotel, ubicat a la ciutat antiga, just al davant de la pressó d'Alexandre i molt aprop de la oficina de Turisme (que no és més que una agència). És una antiga casa noble reconvertida amb molt bon gust en un hotel de luxe: amb un pati interior ajardinat, grans habitacions i una decoració refinada. Tenen en compte fins al més mínim detall. És el millor hotel que hem estat a Irán i possiblement en qualsevol dels nostres viatges, una ganga que calia aprofitar. L'habitació doble amb bany, wifi i esmorzar buffet molt complet per un mòdic preu de 33 €/nit (a la LP el preu que hi consta és de 94 US$, aquesta tarifa ens la va aconseguir l'amo de l'hotel de Kerman). Les dades de contacte són: info@merhotel.ir i tel. (98) 351-6300600.
De viatger a viatger:
Reserva't un mínim de dos dies sencers per visitar Yazd i rodalies. Primavera és la millor època per visitar els jardins de Dolat Abad i tots els d'Iran en general (Shiraz és una altra ciutat amb importants jardins). A l'hivern les nits són fredes a Yazd.
Si t'allotges a l'Hotel Fahadan t'aconsellem no reservar amb ells ni taxi ni excursions. En ser un hotel de luxe, els preus que et donen són molt més elevats. Tot i no allotjar-t'hi és possible anar a d'altres hotels més barats i contractar allà aquests serveis. Nosaltres així ho vam fer i ens va sortir molt a compte.
Yazd és un bon lloc per veure Zurkhaneh (esport local similar a la gimnàstica). Al lateral esquerra de la plaça Amir Chakhmak hi ha un local on admeten espectadors. Tenen essió a les 18:00 i a les 20:00h. El preu de l'entrada és de 40.000 R. (1 €).
Altres posts sobre Iran:
- Teheran, revolució i història recent d'Iran
- El desert de Lut, una meravella natural de l'Iran
- Bam i Rayen, un viatge a l'antiga Ruta de la Seda
- I així parlà Zaratustra...a l'Iran
T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!
6 comentaris :
Ens ha agradat molt el post! Per fi comencem a veure les fotos del viatge que ens vau prometre!!
En certa manera ens recorda al viatge que farem a Uzbekistan la propera setmana... quines ganes, segur que ens encantarà també perque allà trobarem molta arquitectura persa :)
Hola parella! Moltes gràcies. Segur que a Uzbequistán veureu mesquites semblants a les de Yazd, l'arquitectura és gairebé idèntica; quines ganes, no? :-)
Ai! Quina enveja "insana" em feu al veure-us abrigats, amb la calor que hi vaig passar a l'Iran.
Yazd me la vaig perdre, però amb la vostra crònica i fotos em faig una idea de lo maca que és.
Abraçades als dos!
Hola Merce! :)
Be, entre poc i massa, que la neu que vam trobar despres es maca pero tambe te els seus inconvenients... De ben segur que la primavera es la millor epoca per viatjar a l'Iran. Es aleshores quan ela seus jardins llueixen mes.
Primavera i Yazd, ja tens dos excusses per tornar a aquest magnific pais! Nosaltres no ens ho pensariem gaire... ;)
Es un placer poder visitar virtualmente desde tu blog esta ciudad. Gracias!
Muchas gracias a ti por seguirnos Karena. Yazd es una de nuestras ciudades preferidas de Irán. ¡Felices fiestas! :)
Publica un comentari a l'entrada