L'Hospital de Sant Pau de Barcelona, una joia modernista

Versión en español

Vivint a Barcelona ens adonem de la sort que tenim de descobrir, dia rere dia, llocs únics que mostren la ciutat al món d'una manera exponencial. Aquest és el cas de l'Hospital de Sant Pau que, després d'estar quatre anys d'obres, ha obert les portes al públic per ensenyar tot el que abans estava amagat a la vista dels barcelonins: el conjunt modernista més gran d'Europa, per no dir del món.

A tan sols uns centenars de metres de la Sagrada Família i des de la seva Porta del Naixement, si seguim l'avinguda Gaudí trobem la façana de l'Hospital de Sant Pau, un recinte ideat per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner i Patrimoni de la Humanitat des del 1997. Sobta pensar que és un recinte pel que passen de llarg molts dels turistes que arriben a la ciutat, que prioritzen les obres gaudinianes per davant de les d'altres artistes tot i el seu contrastat valor. Visitar Sant Pau és endinsar-se en la plenitud del modernisme i en la història d’una de les institucions hospitalàries més antigues d’Europa.

Investigant sobre la seva història, descobrim que els orígens de l'entitat hospitalària es remunta al 1401, quan el Consell de Cent (l'antic Ajuntament) i el Capítol catedralici van fusionar sis hospitals de Barcelona i van encarregar la construcció de l'Hospital de la Santa Creu, que avui dia és la seu de la Biblioteca de Catalunya. La ciutat de Barcelona amb el pas del segles va anar creixent i aquell hospital inicial va quedar petit i desfasat per atendre les necessitats d'una població que a finals del segle XIX ja arribava al mig milió d'habitants. No va ser fins a principis del s.XX que el trasllat al seu emplaçament actual va ser possible. El projecte es va poder fer realitat gràcies al banquer Pau Gil, que molt amablement va donar uns tres milions de les antigues pessetes, tot un dineral per l'època.

Les nou illes de l'Eixample (més de 100.000 m2 de superfície) que ocupa el recinte de l'hospital impressionen, però sorprèn més saber que el projecte original havia de ser encara més gran. Dels quaranta-vuit pavellons que volia fer Domènech i Montaner al final se'n van fer vint-i-set; d'aquests, són dotze els que han estat rehabilitats i es poden visitar avui. L'arquitecte va construir el conjunt hospitalari seguint una trama urbanística pròpia, diferent de l'Eixample, amb una alineació de 45º respecte a la quadrícula ortogonal del Pla Cerdà. D'aquesta concepció va resultar un recinte aïllat i independent dins Barcelona, amb zones ajardinades i amb espais que suposaven una ràtio de 145 m2 per malalt, tot un luxe si ho comparem amb els hospitals actuals! De fet, va ser un projecte pioner en tota Europa.

Avui el recinte de Sant Pau ha apostat per ser un lloc de visita obert al públic i ha deixat de tenir l'ús sanitari que havia tingut fins al moment. Ara l'actual hospital que sí que s'utilitza com a tal es troba a la part nord del recinte i una part dels pavellons s'han adequat per establir les oficines o seus d'altres entitats públiques, com per exemple de la Casa Àsia.

Comencem la nostra visita amb el Pavelló de l'Administració, el més important i visitable en tot el seu interior pel públic. És el primer edifici que es troba el visitant a l'entrar i -com el seu nom indica- era destinat a feines administratives i d'acollida dels malalts. Aquest és l'edifici més ornamentat, cada detall és una obra d'art. Si hi vas, no dubtis en arribar fins l'últim pis i col·locar-te tot just a sota de la gran cúpula de vitralls: fent això veuràs just la part interior de la gran agulla del rellotge que es veu quan mires l'edifici des de fora.

Els espais són tan immensos que sembla que en aquella època no tenien gaires problemes de terreny, més aviat sembla que els hi sobrava per tot arreu. La visió general que es té del conjunt des de dalt del Pavelló de l'Administració és magnífica: els diversos pavellons modernistes del gran pati ajardinat són objecte d'admiració tant per barcelonins com turistes. Tothom s'ho mira amb calma, vistes com aquestes cal gaudir-les sense presses. Tant a l'interior com a l'exterior dels edificis s'ha mantingut gran part dels revestiments originals, rajoles, trencadissos i vitralls de colors. Després de fer una volta per tot el conjunt podem corroborar que la restauració ha valgut molt la pena.

No és difícil imaginar-se com era l'hospital abans: les sales de malalts separades per sexes estan obertes al públic i es poden veure les antigues cortines, les finestres amb formes capritxoses i ondulants, els motius florals tan típics del modernisme... i un munt de coses més en les quals val la pena fixar-se per poder apreciar-les.

Veient tot el que encara queda per rehabilitar dins del recinte te n'adones que hi ha una gran joia en brut per descobrir. Queden quinze pavellons que no ha vist el públic i que, poc a poc, s'aniran restaurant per fer-los visitables. Ja en tenim ganes!



Informació pràctica

Com arribar:

Adreça: Sant Antoni M.Claret, 167
Metro: L5 Sant Pau / Dos de Maig
Bus: H8, 19, 20, 45, 47, 92, 122







Des de fora de Barcelona:

Es pot arribar en tren, autobús o en avió. Com trobar el transport idoni? Últimament hem descobert una web que ens agrada molt: GoEuro, un buscador de transport que et troba totes les opcions possibles per arribar des de la teva ciutat fins a la destinació. Per nosaltres, el millor que té és que compara preus i temps de duració entre tots els transports, així t'estalvies buscar tota la informació per separat.

Horaris i preus:

Preu de l'entrada: 8 € visita per lliure, 14 € amb visita guiada (consultar descomptes a la web)

Horari d'estiu (abril-octubre): 10.00–18.30 h de dilluns a dissabte, 10.00–14.30 h diumenges
Horari d'hivern (nov.-març): 10.00–16.30 h de dilluns a dissabte, 10.00–14.30 h diumenges


Més informació:

Tel. 93 268 24 44 / 93 553 721 56
Web: www.santpaubarcelona.org


T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Publicat a: Art , Barcelona , Llocs amb historia