Un passeig per Palma de Mallorca

Versión en español

Palma de Mallorca és una ciutat per passejar-la, per degustar-la tranquil·lament, per perdre's pel seus carrerons i anar descobrint patis senyorials i petits bars amb solera on fer un mos. La història impregna cada barri, cada racó, ensenyant els seus secrets a qui la visita i enamorant a simple cop de vista a qui arriba per primera vegada. Tant és així, que gran part de la població que hi viu no ha nascut allà, i nosaltres n'hem conegut uns quants: alemanys, francesos, catalans, madrilenys, vascos... Símptoma inequívoc de que Palma té quelcom que atrau, n'estem segurs. De fet, al rellegir les nostres notes de viatge ens han vingut unes ganes irrefrenables de tornar-hi, almenys per uns dies...

Aquí us descrivim el que, segons el nostre punt de vista, ha estat més interessant conèixer. Donem una volta passejant per les diferents cares de Palma, encara que la ciutat és un tot, un equilibri perfecte de la seva diversitat que és fa difícil de fragmentar.

De cara al mar

Si una cosa marca el caràcter de Palma és el mar. Mediterrànea i vivint de cara al mar, la seva façana marítima és el primer que el viatger veu quan arriba. La Seu i el Palau de l'Almudaina s'alcen imponents sobre la línia de mar i des de fa segles que donen la benvinguda al viatger. Als seus peus, el Parc de Mar i el Passeig Marítim són lloc d'esbarjo dels palmesans i parada obligatòria pels visitants que troben aquí el millor lloc per obtenir la fotografia més representativa de la ciutat.

La Palma marinera poc a poc ha passat a formar part més del passat que no pas del present, tot i que avui encara és possible veure els pescadors traginant el peix o adobant les xarxes envoltats de gavines. Diversos són els barris que no han volgut desfer-se per complet del seu esperit mariner i han sabut mantenir la seva essència, els típics llaüts amarrats al port els delaten. La Llotja o el Consolat de Mar són testimoni d'una època gloriosa en la que el port de Palma va ser un dels més importants del Mediterrani. L'olor salat a mar, connecta immutable passat i present.

La Palma monumental

Possiblement la Seu, el Palau de l'Almudaina i el Castell de Bellver són els edificis més emblemàtics de la ciutat però no pas els únics d'interès. Arquitectura religiosa i civil ha anat deixant la seva petjada a Palma en les seves diferents formes i estils, deixant petites joies mig amagades com els banys àrabs.


La Seu, la catedral de Palma

La Seu és segurament l'edifici més simbòlic, el més fotografiat i el més recordat de la ciutat. Gòtica en origen, en ella hi han anat deixant també petjada el renaixement, el barroc, el neoclàssic, el modernisme i l'art contemporani. La Seu s’ha anat transformant al llarg del temps i continua estant en evolució permanent. Antoni Gaudí i Miquel Barceló en són els seus artistes més cèlebres i polèmics. L'artista mallorquí més internacional, és el que va plasmar l'obra més moderna en una de les capelles. Revestint tot amb una pell ceràmica va plasmar el mar amb els peixos i la terra amb els seus fruits (al.legoria al món que va crear Déu). Hem de dir que tot i la polèmica generada, a nosaltres ens ha captivat.

La Seu de Palma és, juntament amb les catedrals de Beauveais, Milà i Colònia, una de les catedrals gòtiques més altes, i també disposa d'un dels rosetons més grans amb gairebé 100 m2 de superfície. Aquesta característica i la lluminosaitat que en els dies solejats deixa entrar a l'interior de la nau, li ha valgut a la Seu el sobrenom de la catedral de la llum. Com a curiositat us expliquem també que la superfície de la Seu va ser també la unitat de mesura agrícola de la illa: la superfície total de la catedral (6.600 m2) equivalia a una "quarterada" que, a la seva vegada es subdividia en quatre "quartons" i setze "horts".

El Palau de l'Almudaina

Cara a cara amb la Seu, l'Almudaina guarda entre els seus murs part important de la història de la illa i del Regne de Mallorca. Aquí han deixat petjada totes les civilitzacions que han passat per Palma. D'origen romà i posteriorment ciutadella àrab, al segle XIV va a passar a ser la seu del regne mallorquí. Veient-la no podem evitar imaginar com devien ser els seus temps de màxim esplendor. Reminiscències del passat, encara avui la Família Reial Espanyola l'utilitza com a residència oficial per a cerimònies i recepcions d'Estat durant l'estiu.

El Castell de Bellver

El castell de Bellver és ben peculiar... i no ho diem pas per dir... T'has imaginat alguna vegada un castell amb una planta circular? Doncs existeix i està a Palma. El de Bellver és un dels pocs castells que existeixen a Europa amb aquesta singularitat i és el més antic de tots ells. El més curiós de tot és que aquesta peculiaritat no obeeix a cap tipus de raó tècnica sinó únicament estètica, segons es creu inspirant-se en l'Heròdium de Palestina. Va ser construït a inicis del s. XIV per la casa real mallorquina i hi destaca la torre de l'homenatge de 25 metres d'alçada. Originàriament palau i fortalesa, posteriorment va passar a ser presó reial sent l'escriptor i polític Gaspar Melchor de Jovellanos el seu presoner més il·lustre. Actualment allotja el Museu d'història de la ciutat i ofereix les millors vistes de la ciutat. 

Els banys àrabs

A cada ciutat que un visita, un s'hi fa amb un racó especial. No té perquè ser el més espectacular, simplement t'atreu. Nosaltres a Palma aquest raconet l'hem trobat als jardins de Can Fontiroig, un recés de pau i tranquil·litat on hi trobem també un dels pocs monuments que es queden del domini musulmà a Mallorca i els millor conservats de l'antiga "Madina Mayurqa" -nom que tenia la ciutat en l'època morisca-. Els banys àrabs daten del segle X i avui en queda la sala destinada als banys calents. Sobta veure que cap capitell de la seva columnata és igual, pel que ens van explicar aquests són reutilitzats de construccions anteriors, possiblement romans.

La Palma senyorial i burgesa

Caminant per l'antic barri jueu, pel carrer de Santa Catalina o passant per Can Amunt i Can Avall ens trobem amb petites joies de l'arquitectura quotidiana. Cada racó està impregnat d'una aureola atemporal i al caure la tarda, amb la llum més tènue, sembla que s'arrepleguin plens d'història.

Monumentals i amb gust, darrere d'alguns portals s'amaguen patis de l'alta aristocràcia mallorquina que són crònica viva d'una altra època. No són poques les històries i llegendes que acumulen. A la llinda d'un portal del Pati de Ca´n Ordines d´Almadrà apareix una cita en llatí que es tradueix per "casa't i calla't; el silenci et proporcionarà joies". És el reflex dels interessos matrimonials que va haver entre el pobre cavaller Vivot i la rica pubilla Santmartí. En el mateix pati tenim el plaer de trobar-nos amb la que es considera la dona més vella de Palma, la senyora Manlia Severa. D'ella només la làpida amb el seu nom, una de les poques restes trobades de la necròpolis romana.

Més pròximes en el temps, Palma acull també autèntiques joies del modernisme com ara el Gran Hotel, Can Casasayas o Can Fortesa Rei, que aporten la nota de color a la solemnitat imposada pels casals del centre històric. No són pocs els edificis emblemàtics d'aquest estil que es poden trobar a la ciutat.

La Palma artística

Palma no només és edificis i història. La seva vessant artística va més enllà dels edificis. Es Baluard, la Fundació Pilar i Joan Miró i Ses Voltes són visites més que interessants pels amants de l'art.


Museu Es Baluard

Amb vistes espectaculars a la bahia de Palma el museu d'art modern i contemporani ocupa l'antiga fortalesa del Baluard de Sant Pere, del s.XVI. Després de destinar-se a un ús militar, aquest edifici històric va estar 40 anys abandonat fins a convertir-se en museu. Té una col·lecció amb artistes de la talla de Miró, Picasso, Sorolla, Mir, Gelabert, Rusiñol, Jaume Plensa, Marina Abramovich... en fi, un patrimoni que s'ha de visitar sí o sí si t'agrada una mica l'art!

Fundació Pilar i Joan Miró

La seu de la Fundació i on es troba la col.lecció d'obres de Miró és un edifici dissenyat per Moneo, una meravella per la vista que fa que la visita sigui molt més plaentera. De color blanc, amb línies sòbries i amb material d'alabastre que fa que moltes de les parets siguin translúcides. Un continent a l'alçada del seu contingut. La col·lecció consta de pintura, dibuix, escultura i obra gràfica. En total, el fons està compost per 118 pintures damunt tela, 275 obres realitzades amb tècniques diverses damunt diferents tipus de suport, 1.512 dibuixos i 35 escultures, així com obra gràfica.

Però el que més ens va agradar va ser la visita al taller de l'artista, on va treballar des de que s'establí en Mallorca. En aquest espai tan personal es pot copsar l’atmosfera de creació que tenia Miró. Està tot tal i com ho va deixar. Dóna la sensació que el geni només hagi sortit un moment del seu taller i que tornarà de seguida.

Ses Voltes

Als peus de la catedral trobem Ses Voltes, un espai d'art i creació d'art contemporani. El centre dóna suport als artistes en tots els procesos de l'obra abans d'entrar en el circuit de museus, galeries d'art, festivals o teatres. També fan cursos i tallers d'art, una iniciativa molt lloable i engrescadora que fa d'aquest centre un niu d'artistes i que permet al visitant veure in-situ el procés de creació.  

Especialment interessant és el projecte de regeneració urbana que s'ha impulsat des del centre. Una visió gens típica ni convencional de Palma que diversos artistes han anat creant durant els darrers anys a través d'street art.

Passejar per aquests carrerons ens ha fet veure la part d'una ciutat més desconeguda, més d'anar per casa i suposem que més autèntica. De fet, marxem de Palma amb la sensació d'haver-la vist diferent a la que coneixíem fa anys, aquella que ens venien només com a destí de sol i platja i com a viatge de fi de curs de la nostra època adolescent. Diuen que no hi ha res com tornar a un lloc on has estat per gaudir-lo molt més que la primera vegada.

Ens acomiadem de Palma, però tornarem.

 Altres posts sobre Palma de Mallorca:

• Festes de Sant Sebastià a Palma de Mallorca

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Publicat a: Blogtrip , Ciutats , Espanya , Llocs amb historia , Racons propers