Roatán, fi de viatge a l'acollidora illa d'Hondures

Versión en español

Li hem agafat el gust a això del sol, la platgeta i el relax. I no ens ha costat gaire, ho admetem... Així que, per no trencar amb aquesta nova "monotonia", després d'uns dies a Caye Caulker (Belice) continuem la nostra ruta direcció Hondures. La darrera setmana del viatge la passarem en aquest nou país, en alguna de les seves illes banyades pel Carib.

Embarquem a Belize City direcció Puerto Cortés (Hondures). Son sis hores en les que naveguem pròxims a la costa resseguint la que és, amb els seus 1.000 km de longitud, la segona barrera d'esculls de corall més gran del món. Tot i els temptadors paisatges que ens envolten durant el camí, no és que els haguem disfrutat gaire... En previsió de mala mar, només pujar al vaixell la tripulació ens ha donat una pastilleta pel mareig que més que per aquesta finalitat semblava somnífera. En definitiva que hem dormit com angelets durant tot el trajecte.

Desembarquem a Puerto Cortés i el fet és que encara no ens hem decidit per cap de les illes que teníem en ment visitar. Tres són les illes principals de les anomenades "islas de la Bahía": Guanaja, Roatán i Utila i, entre les darreres dues, no teníem gens clar a quina anar. Utila és un dels llocs del món on més barat és treure's el PADI i és un destí més motxiller. Per contra Roátan té millors platges i més coses per veure, tot i que a priori és una opció per a gent més adinerada.

Ja estàvem a punt de tirar altre cop una moneda a l'aire per triar destí quan el mateix atzar va fer que en l'autobús de Puerto Cortés a La Ceiba coneguèssim justament a una noia de Roatán. Considerant que era una nativa del lloc no sabem pas si va ser gaire objectiva però el fet és que amb els seus arguments i entusiasme ens treu tots els dubtes i ens acaba convencent per Roatán. Ja tenim destinació, aquest cop no ens cal treure la moneda de la butxaca.

El que més ens sorprèn quan arribem és que a la illa es parla l'anglès amb un marcat accent barreja d'entre caribeny i africà... Curiós, no? I és que Roatán van ser colonitzat pels anglesos (a l'igual que a Belize). Allà hi van portar als esclaus africans i encara avui a la illa es poden veure les finques de les famílies angleses, que en el passat van prosperar molt en els negocis i ara majoritàriament es dediquen al turisme i la cria de cavalls. De fet, els grans inversors de Roatán són tots estrangers, sobretot nord-americans, que tenen monopolitzat el negoci turístic: empreses de submarinisme, embarcacions, restaurants, allotjaments... tot per un tipus de turista que vol desconnectar i descansar durant les seves vacances, sense mirar gaire les despeses.

Sincerament, les nostres sensacions durant les primeres hores a l'illa no han estat pas les millors: una illa enfocada en exclusiva al turisme, preus europeus, unes platges paradisíaques però sense res a envejar a les d'altres destins que ja hem visitat. Per sort el nostre punt de vista va canviant amb el pas dels dies, sobretot quan ens anem fent amb l'illa i anem coneixent la seva gent. Roatán en realitat és com un petit poble on tothom es coneix i en només uns dies ja sóm com uns més. Si rasques una mica, més enllà de la superficialitat inicial, hi descobreixes una illa acollidora com poques que només desvetlla els seus millors secrets per a aquells que s'hi interessen. Som conscients d'això sobretot quan un dels darrers dies visitem Coxen Hole, el municipi més gran i on viu la gent local. Sorprenentment ens hem passat tota l'estona saludant a gent que havíem conegut anteriorment arreu de l'illa. La gent, com sempre la gent, és la que acaba determinant una millor o pitjor experiència en un lloc.

Aquí es viu a un altre ritme i tothom té temps de sobra per conversar. El fet que hi arribem en temporada baixa ajuda a tenir aquesta sensació de que tothom va a mig gas. Quan entaules conversa amb algú, en només una estona ja t'ha explicat la seva vida.

Els darrers dies del nostre viatge els hem passat recarregant piles. De del llit a la platja a prendre el sol, de la sorra a l'aigua a nadae una estona, de l'aigua a l'hamaca... i així deixant passant les hores.

Roatán és un lloc ideal per fer submarinisme i treure´s el PADI (no gaire més car que a Utila, segons ens han comentat) però nosaltres ens hem decantat per l'snorkel. A tan sols uns metres de la platja més maca de la illa, West Bay (i pràcticament la única!), hi ha la famosa barrera de corall. Allà amb unes simples ulleres i un tub es poden veure meravelles: tot tipus de peixos de colors i de tots els tamanys, llagostes, estrelles de mar i, amb una mica de sort... tortugues marines. Un dels dies decidim marxar amb un pescador que ens descobreix llocs encara més espectaculars. A l'aigua el temps se'ns passa volant.

El canoping entre els arbres de la selva i els parcs d'animals tropicals són les altres grans atraccions de la illa. Ens decidim per una reserva d'iguanes: ni més ni menys que 4000 concentrades en un espai relativament petit. La seva història és curiosa. Tot va començar per l'afició d'una família per aquest animal, que va començar a tenir-ne com animals de companyia. El que inicialment era una colònia d'una dotzena d'exemplars es va anar ampliant amb el pas dels anys fins a transformar-se en un negoci. La veritat és que arribar a l'hora de dinar i veure tantes iguanes juntes menjant impressiona.

Però si d'animals es tracta, ens quedem amb els taurons. Ja vam nadar entre taurons a Belize però ens vam quedar amb ganes de més. El Donald, un noi molt simpàtic que vam conèixer a l'illa, ens va donar l'oportunitat de repetir en una experiència que difícilment oblidarem.

Donald té un amic que treballa en un dels parcs d'animals de l'illa i ens explica que els dissabtes per la tarda, quan el parc ja està tancat al públic, els treballadors tenen l'oportunitat de portar els seus familiars per a que puguin conèixer la seva feina. Aquell dissabte, Donald ha estat convidat pel seu amic i ens ofereix l'oportunitat d'acompanyar-lo.

Aquella tarda nosaltres tres som els únics al parc i els seus treballadors ens dediquen, molt amablement, el seu temps. Ens expliquen en una visita sobre tots els animals. Tenim l'oportunitat de donar-los de menjar i de veure'ls de ben a prop. També veiem aquelles interioritats que difícilment es pot veure d'un zoo: la cuina, els magatzems de menjar, les gàbies d'adaptació... Però com hem dit, el que realment ens ha atret és la possibilitat de tornar a nadar entre taurons. A diferència de Belize, aquest cop ho fem sols (únicament acompanyats per l'amic del Donald) i amb uns bitxos que ens superen en tamany. Medeixen entre dos i dos metres i mig. Us podeu imaginar els nervis a l'entrar a l'aigua i la pujada d'adrenalina en acostar-nos a ells. Per nosaltres, tot un repte!

El nostre viatge arriba al seu final. S'acaba en aquesta illa on hem passat tants bons moments, i encara que hem de dir que creiem que està sobrevalorada en cert sentit, per nosaltres ha estat un molt bon final. Trobarem a faltar les aigües cristal·lines i el seu ritme relaxat... Tornem a Barcelona!



Informació útil

Com arribar: Roatán està connectada via marítima amb La Ceiba (Hondures continental) dos cops al dia mitjançant la companyia "Roatan ferry" (1h, 624 lempiras). També té aeroport amb vols internacionals i nacionals. Diverses companyies locals ofereixen bons preus per destins nacionals (CM Airlines és a la que vam veure millors preus).


Nosaltres vam arribar-hi des de Belize. Pride of Belize cobreix setmanalment el trajecte Belize City - Puerto Cortés (només dissabtes, 5h, 64 US$). Des d'allà s'han de fer dos trajectes per terra: Puerto Cortés - San Pedro Sula (en taxi 45 min, 350 lempires) i San Pedro Sula - La Ceiba (en bus 3h, 185 lempires), des d'on s'agafa el vaixell a Roatán. El darrer ferri surt a les 16:30 i no dóna temps de fer el viatge en un sol dia. Si es vol dormir a la Ceiba per agafar el primer ferri del dia següent (9:30) cal agafar un taxi de Puerto Cortés a San Pedro per arribar a agafar el darrer bus de la tarda. L'altra opció és dormir a Puerto Cortés o bé a San Pedro (aquesta darrera opció la descartaríem, San Pedro Sula és la ciutat amb més homicidis per habitant del món).

Allotjament: Una de les millors coses que ens ha passat a la illa ha estat la gran sort d'allotjament que vam trobar: una cabanya molt propera al mar, a uns metres d'una badia maquíssima, però al mig de la selva. 60 m2 amb sostre de 4 metres, wi-fi, cuina, bany, terrassa amb taula i una hamaca per fer becaines... què més és pot demanar? Tot un luxe per només 40$/nit (preu de temporada baixa i quedant-nos una setmana, tot s'ha de dir!). Això ho trobareu a la Posada Arco Iris (Half Moon - West End).

Menjar: Com a plat ràpid, barat i "resultón" recomanem les baleadas, unes "tortitas" a l'estil mexicà farcides de frijoles, formatge en pols i l'ingredient que escullis (advocat, carn picada, pollastre, xoriço) per només 25 lempiras (1,30€). Als restaurants locals podeu trobar plats combinats per 4-5€. El peix fresc també es pot trobar però acostuma a ser car, sobretot en els restaurants per turistes. Si t'allotges en un apartament, el millor és comprar-lo directament a un pescador i cuinar-lo.

De viatger a viatger: En temporada alta ens han explicat que poden arribar a l'illa entre tres i cinc creuers diaris. Durant la nostra estada, en temporada baixa, només vam coincidir un únic dia amb un creuer i vam tenir la sensació que la illa era literalment envaïda pels seus passatgers. No volem ni imaginar com pot ser Roatán en temporada alta. No ho recomanaríem pas.

Porteu-vos des de casa les vostres ulleres i tub per bussejar, si esteu diversos dies us sortirà a compte. A Roatán per llogar-les us demanaran entre 5 i 10 US$ diaris.

Canvi: 1€ = 27,6 lempires hondurenyes


D'aquest viatge també hem escrit:

• Marxem a Guatemala!
• Antigua: arquitectura colonial envoltada de volcans
• El volcà Pacaya
• Els mercats de Guatemala: Chichicastenango i Sololá
• El llac Atitlán: segons diuen, el llac més bonic del món 
• Arribem a Chiapas! San Cristóbal de las Casas i San Juan Chamula
• Oventic: trobada amb els zapatistes del l'ELZN  
• Palenque, la ciutat maia enmig de la selva
• Tikal, la perla maia de Guatemala  
• Caye Caulker, relax i taurons a Belize

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Publicat a: Carib , Centreamerica , Fauna , Hondures , Meravelles naturals , Platges