Caye Caulker, relax i taurons a Belize

Versión en español

Cara: continuar fent ruta per Guatemala

Creu: platges de Belize i Honduras 

No ens agrada planificar gaire les nostres rutes, preferim anar fent segons el moment i el que ens ve de gust. Així vam arribar a Chiapas i així hem acabat a Belize...

Tornàvem de visitar Tikal i no teníem clar com continuar la ruta. De fet no sabíem ni que faríem al dia següent. Teníem clar una cosa: teníem dotze dies per endavant i havíem d'acabar a San Pedro Sula (Honduras) on havíem d'agafar el vol de tornada a Barcelona. Els camins més rectes no són sempre els més curts i bàsicament les opcions per creuar la frontera hondurenya que se'ns plantejaven eren dos: per Copan o bé per mar, directament des de Belize. Hi havia una tercera opció a través de Puerto Barrios, sobre plànol la més curta, però tota una odissea sobre el terreny que ens van desaconsellar totalment.

Feian un parell de dies que li donàvem voltes però no ens acabàvem de decidir... Totes dues opcions tenien els seus pros i contres. Continuar fent ruta per Río Dulce, Livingstone, Semuc Champey i Copan ens permetia conèixer una mica més de Guatemala, descobrir nous llocs i un altre dels jaciments maies més emblemàtics... però significava també moltes hores asseguts en busos i quedar-nos gairebé sense platja. Agafar un autobús en direcció contraria direcció Belize City significava canviar totalment de registre: canviàvem tots els llocs que hem esmentat per les platges i el relax de Caye Caulker i les illes de la Badia d'Hondures, ens estalviàvem moooltes hores de transport i, a més, fèiem un tastet d'un nou país.

Difícil decisió... No ens decidim i finalment ho deixem a l'atzar, una moneda daurada d'un quetzal ho farà per nosaltres. Cara, continuar per Guatemala; creu platges de Belize i Honduras. Moneda a l'aire i...

Creu! Marxem a Belize!

No podem comparar i per tant no podrem saber mai si aquesta ha estat la decisió més encertada però no ens hem penedit pas. I tu, veient imatges com la de sota, creus que ens equivocat? ;-)

No passen ni dotze hores des de que tirat la moneda a l'aire que ja estem dins del bus que ens ha de portar a Belize. Dues hores de trajecte i ja estem a la frontera. Només travessar-la podem constatar que, en efecte, ja estem en un altre país i que Belize no té res a veure amb Guatemala. Poques vegades hem vist un canvi tan radical en tan poca distància. De cop i volta tots els cartells són en anglès, la població és majoritàriament negra i els bitllets passen a tenir a la reina d'Anglaterra com a esfinx inconfusible. També ens sorprèn veure durant el trajecte algun xinès i dos homes amb indumentària Amish a sobre d'un carro de cavalls... Què hi fan aquests aquí?

Tot té una explicació. Bé, tot excepte els amish... Belize és un país relativament jove, que tot just fa trenta anys que es va independitzar d'Anglaterra. Terra de pirates al segle XVII va acabar convertint-se en colònia britànica amb el consentiment dels espanyols que van renunciar a aquest territori a canvi d'acabar amb els actes de pillatge i pirateria que constantment castigaven a la seva flota. Posteriorment molts africans hi van ser portats pels anglesos com a esclaus per treballar en la indústria de la fusta, molt important en aquell moment a Europa. Una història diferent a la de països del seu voltant que li han donat una identitat ben diferent a la dels seus veïns.

Belize City és el final de trajecte del nostre bus i també la ciutat més important del país. Des d'aquí agafem el vaixell a Caye Caulker, però abans hi tenim unes poques hores que ens serveixen per fer tràmits, alguna compra i treure diners del caixer. No ens arrepentim de no haver dedicat més temps a Belize City, la veritat és que els grups d'indigents, la majoria alcohòlics, que ens hem trobat pels seus carrers no és una imatge gaire atractiva d'un país que se'ns prometia feliç.

Per sort el panorama canvia radicalment només embarcar. L'olor a mar es nota i comencem a veure les aigües transparents color maragda que caracteritzen el paisatge caribeny només esquitxades de tant en tant de petits illots de manglars. Només trepitjar Caye Caulker una rajola del terra ens dóna la benvinguda amb tota una declaració d'intencions: "Go slow", diu. D'acord, així ho farem! Ens sembla que no tardarem a acostumar-nos al ritme de vida d'aquest petit paradís... Després de quinze dies de ruta amunt i avall, toca descansar. Platja i relax ens esperen pels següents dies.

A Caye Caulker tot són casetes de fusta de colors ben vius, moltes construïdes sobre pivots -per quan plou molt-, totes precioses, amb hamaques al davant, aquest toc idíl·lic que li dóna un plus. Només tres carrers travessen la illa, que no fa més de 600 metres en la seva part més ampla. No hi ha asfalt, només sorra blanca per on la gent local camina descalça. I tampoc cotxes, aquí els únics vehicles són les bicicletes i els cotxets de golf. Sí, sí, heu llegit bé, cotxets de golf que fan també les funcions de taxi.

L'ambient que es respira aquí és de bon rotllo. El perfil del viatger que arriba aquí és jove i motxiller i la gent local és en general molt amable. La majoria viu del turisme, però sembla que gaudeixin amb la seva feina, no gaire estressant -tot s'ha de dir-. Viuen al seu ritme i de fet la sensació que dóna és que aquí tothom estigui de vacances. La important comunitat rastafari que viu aquí accentuen aquestes sensacions.

Per desgràcia tota la sorra que trobem als carrers de l'illa, es troba a faltar a la platja. De fet, el que se'n diu platja, platja... no n'hi ha. Però algun inconvenient havia de tenir aquest petit paradís, no? Aquí el que realment val la pena és fer excursions cap a la barrera de corall i fer submarinisme o snorkel per veure la fauna marina, que és que vam fer. I vaja si ho vam fer!

Quan hi pensem encara no ens ho acabem de creure, però aquests dies hem nadat entre taurons, rajades i tortugues marines. Inicialment ens feia una mica de respecte però... qui podia deixar passar una oportunitat com aquesta? Evidentment, nosaltres nooo!

Un cop a alta mar ja hi ha marxa enrere, anem un grup de vuit persones més dos guies especialistes. Només pujar ens expliquen que van dos per seguretat, per si de cas un tauró es menja a un. D'aquesta forma sempre quedarà algú que sàpiga tonar-nos a terra ferma amb l'altre... je,je,je. Una brometa a la que la gent no li ha acabat de trobar la gràcia... Acte seguit ens expliquen sobre les característiques dels esquàlids que podrem veure i és que a pesar de la seva aparença ferotge i la seva mida, no són perillosos. L'espècie que es pot veure per aquestes latituds és la del tauró gat, que té bigotis però no dents.

Tot i aquestes explicacions hem d'acceptar que no les teníem totes. Arribem al lloc on veurem els taurons. Hi ha més barques a la zona i el primer que veiem és gent cridant! Ens hem de tirar ja a l'aigua? Bé, després d'observar que els que ja hi són en surten sencers, ha arribat la nostra hora. Entrem lentament i al.lucinem, perquè tenim els taurons a tocar i no ens fan res. Això sí el cor a cent, som novells en el tema... De cop i volta unes rajades gegants passen per sobre d'ells per intentar agafar un mos de sardina que els tira el nostre guia. Això és adrenalina pura!

Hem passat tot el dia al mar, amb temps de fer tres parades per capbussar-nos amb el tub i les ulleres. El trajecte s'ha fet curt i divertit, sobretot gràcies als nostres guies que no han parat de cantar i ballar amb música regaee d'acompanyament, tot un espectacle.

Nedar amb els taurons i les rajades ha estat una experiència única que mai oblidarem... tot i que el que se'n diu "única", el que se'n diu literalment "única", tampoc podem dir que ho hagi estat... En la propera entrada entendreu al que ens referim. I és que al el nostre següent destí, Hondures, en farem una de més gran! Però això ja serà en el proper capítol del nostre viatge! :-)




Informació útil

Com arribar: A Caye Caulker s'hi arriba des de Belize City en un trajecte de 40 minuts (14$ belizenys). Belice City està ben connectada amb Mèxic i Guatemala per mar i terra. També amb Honduras, tot i que només amb un vaixell setmanal. Nosaltres hi hem arribat des de Flores (Guatemala) en un trajecte directe de cinc hores d'autobús parant únicament a la frontera per a fer els tràmits corresponents (160 quetzales).

Allotjament: A Caye Caulker en general els allotjaments solen ser casetes de fusta amb bany que poden disposar d'alguna taula i hamaca. Existeixen pressupostos per a totes les butxaques (encara que aquest cayo té la fama de ser el més econòmic) i la ubicació té molt a veure: les casetes o hotels de la banda de la platja són bastant més cars que els que es troben en algun carrer interior. Nosaltres en vam trobar una a preu de ganga a Lorraine Guesthouse: habitació amb dos llits de matrimoni, wifi, bany, nevera i una terrassa amb hamaca per només 55 dòlars belicenys! Aquestes cabanes estan al carrer del mig del cayo, a mà esquerra si hi aneu des de l'embarcador on us deixa el vaixell de Belize City.


Menjar: Caye Caulker és un bon lloc per afartar-se de llagosta. Enlloc l'hem trobada més barata. Al restaurant "Enjoy", en el passeig que dóna al mar, el plat de llagosta a la brasa amb pinxo de gambes, arròs, patates fregides i pa d'all per 20$ belicenys. Bon ambient, sempre ple. No us oblideu de demanar una Belikin, la cervesa típica del país.

De viatger a viatger: Les excursions per fer submarinisme o snorkel són cares en comparació als preus del menjar o l'allotjament. No us esforceu en comparar preus, sembla que tothom s'hagi posat d'acord per oferir els mateixos. La diferència està en petits detalls com el tipus de vaixell (a vela o a motor) i en si t'inclouen menjar.

Nosaltres vam una optar per fer snorkel en una excursió d'un dia (de 10:00 a 16:30) amb l'empresa Raggamuffin. La ruta constava de tres parades: Coral Reserve, Shark Ray Alley i Hol Chan Park. A cada parada disposes d'entre 30 i 45 minuts per nadar. En la primera pots veure peixos de totes mides i colors, en la segona els taurons i les rajades, i a la tercera tortugues marines (en les excursions de mig dia no pots veure les tortugues). El preu de l'excursió és de 130$ belicenys. El vaixell era un veler i en el preu s'inclou el dinar i la beguda (coktail local inclòs). Totalment recomanable. Els guies són agradables i professionals.

1 € = 10 quetzales
1 € = 2,5 $ de Belize



D'aquest viatge també hem escrit:

• Marxem a Guatemala!
• Antigua: arquitectura colonial envoltada de volcans
• El volcà Pacaya
• Els mercats de Guatemala: Chichicastenango i Sololá
• El llac Atitlán: segons diuen, el llac més bonic del món 
• Arribem a Chiapas! San Cristóbal de las Casas i San Juan Chamula
• Oventic: trobada amb els zapatistes del l'ELZN  
• Palenque, la ciutat maia enmig de la selva
• Tikal, la perla maia de Guatemala 

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Publicat a: Belize , Carib , Centreamerica , Meravelles naturals , Platges