Tikal, la perla maia de Guatemala

Versión en español

De la selva de El Petén sorgeixen milers de construccions entre temples, palaus, plataformes cerimonials i jocs de pilota; unes ocultes per les arrels i la floresta, d'altres de desenterrades i restaurades. Diuen que l'antiga Tikal dels maies era comparable al Nova York dels nostres dies per la sorprenent alçada dels seus edificis i per la gran grandària de les restes trobades. El que és segur és que amb els seus 150.000 habitants en la seva època de màxim apogeu, Tikal era una gran metròpoli quan la majoria de les grans ciutats europees de l'actualitat tot just començaven a fer-se un nom.

Avui visitem Tikal, una de les ciutats llegendàries del món maia i de la història de les civilitzacions.

Tanca els ulls i imagina per un moment que viatges 1.500 anys enrere. Posa't en la pell d'una persona d'aquella època, en el seu context històric i amb els coneixements del moment...

Continua imaginant i ara posa't en la pell d'un comerciant que després d'un llarg viatge arriba per primer cop a una ciutat tan gran en extensió com la Barcelona d'avui dia. Sense cap mena de dubte la mirada se t'aniria cap al cel, buscant el final d'uns temples mai vistos abans i que arriben als 70 metres d'alçada, l'equivalent a un edifici actual de més de vint pisos. Des de dalt d'una d'aquestes piràmides el Governador es comunica amb els déus, mentre que el poble, des de baix i davant d'aquesta grandesa monumental, escolta els desitjos dels déus transmesos per aquest, que representa la veu del poder diví...

Visitant Tikal no podem deixar de pensar en quines devien de ser les sensacions d'una persona d'aquells temps davant de tot el que tenim davant. De ben segur que "bocabadat" seria poc per definir les sensacions d'aquest viatger de l'època...

Tikal és tan extens que és possible sentir-se a soles amb la selva i els temples maies, gairebé sense haver-te creuat amb altres persones, i això la fa ben especial. Les construccions estan unides per llargs senders que avancen sota la protecció de grans arbres, d'on emanen olors i sons desconeguts per nosaltres. Micos, ocells, insectes, rèptils i el gran depredador de la selva, el sigil·lós jaguar, poblen les rodalies d'aquesta ciutat. Sembla ser que govern i arqueòlegs tenen molt present la importància de l'entorn natural on es troba el jaciment i que per això s'ha decidit mantenir gran part de la selva per tal de conservar la fauna i la flora de la zona. Un valor afegit per la nostra visita.

Per poder veure tal i com ho veiem avui dia Tikal s'han hagut de treure molts arbres, sorra, pedres, enfiladisses i restaurar molts temples. Tot es va trobar enterrat i envaït per la selva, però de moment només s'ha recuperat les parts més importants i centrals del conjunt. Feina impossible recuperar les 16.000 construccions que es calcula que queden per descobrir. La restauració s'ha de fer d'una manera manual, sense utilitzar grues ni eines metàl.liques, amb eines de fusta per no fer malbé la pedra calcària dels antics edificis. Una feina lenta i costosa que permet veure temples que tot just comencen a renéixer d'entremig de les entranyes de la terra després de restar molts anys engolits per la vegetació.

No hem parat de caminar en tot el dia. A munt i avall els senders ens van obrint de tant en tant per descobrir-nos un nou temple o palau. No perdem l'oportunitat de pujar fins dalt de tot en aquells que és possible. Emociona pujar fins a la seva cúspide, treure el cap per sobre els arbres i contemplar a vista d'ocell el jaciment. Des d'aquests miradors privilegiats es poden distingir d'altres temples sobresortint entre un mar de verdor inacabable. És realment des d'aquí que un se n'adona de la magnitud del que té davant seu.

Tots els camins conflueixen a la Gran Plaça, on s'alcen cara a cara els dos edificis més esvelts: el Temple del Gran Jaguar, segurament el més representariu de Tikal, i el Temple de les Màscares. El primer, més gran i alt, representa el sol i la masculinitat. El segon, un pèl més petit, la lluna i la feminitat. Entre un i altre, just al mig de la plaça, hi ha una pedra circular on els descendents dels antics maies encara celebren els seus ritus en l'actualitat. El 21 de desembre de 2012 s'hi va celebrar allà el canvi del cicle del calendari maia, una nova etapa i, per a molts, la fi del món... unes imatges que van donar la volta al món.

Els edificis de la gran plaça van ser construïts a començaments del segle VIII, coincidint amb l'època de màxim esplendor de la ciutat i de l'inici del seu declivi. Només 200 anys després els maies ja havien abandonat completament Tikal. Els motius encara són difusos, potser la superpoblació, l'abús dels recursos, la sequera, les guerres internes... o potser una mica tot plegat van ser les causes que van posar fi al brillant període clàssic maia. De fet quan Hernán Cortés va travessar la selva del Petén, al 1525, les ciutats maies feia cinc segles que s'havien despoblat i que havien estat cobertes pel bosc tropical.

Després d'estar voltant per les runes durant vuit hores tenim la sensació que tot just hem descobert la punta de l'iceberg. No hem parat però sóm conscients que ens deixem molt per veure. Marxem i ho fem amb la necessitat de conèixer molt més sobre aquesta cultura. Marxem, però ho fem sabent que possiblement algun dia hi tornarem.




Informació útil

Com arribar: Flores és la ciutat més pròxima a Tikal. Nosaltres hi hem arribat dels de Palenque (Mèxic) però també està ben connectat amb altres atractius turístics de Guatemala i amb Belize city. Disposa també d'aeroport.

Deu hores separen Palenque de Flores per terra. El viatge s'organitza en tres trajectes: bus Palenque-Frontera Corozal, creuament en barca del riu Usumacinta (frontera natural entre Mèxic i Guatemala) i bus La Técnica-Santa Elena (Flores) Tikal (Guatemala). És un viatge que es pot fer per lliure però que val la pena contractar amb una agència de viatges per a coordinar els horaris en un sol dia. En total són 10 hores pel que vam pagar 350 pesos. Existeix també la possibilitat de fer el trajecte en dos dies i fer parada per visitar els jaciments arqueològics de Bonampak i Yaxchilán (les agències organitzen paquets per 1.000-1.200 pesos que inclou transport, allotjament i menjars). Pacteu bé amb l'agència el transport: nosaltres el primer trajecte el vam fer de forma ràpida i còmoda en una van turística però en el trajecte de Guatemala ens van col·locar en un autobús local d'aquells en els que vas enxovat, que paren cada minut per agafar gent i que van a 10 Km per hora. Se'ns va fer llarguíssim.

Flores està a 60 km del jaciment arqueològic de Tikal, un trajecte d'1h de bus. Les agències organitzen vans en diferents horaris amb un preu de 70 pesos anada/tornada.

Allotjament: Existeixen tres possibilitats: Flores, el Remate i la zona de serveis del jaciment de Tikal. Els hotels són més cars a Tikal, tot i que també existeix l'opció d'acampar (en els jardins dels mateixos hotels, en els que t'ofereixen la tenda i el sac). Després de valorar les opcions nosaltres vam optar per Flores, un poble amb encant rodejat per les aigües de la Laguna de Petén (on et pots banyar) i on hi ha un munt d'opcions d'allotjaments.

Hotel La Unión. Situat al carrer del mateix nom, amb vistes al llac (des d'on es veu una bona posta de sol). Habitació doble amb bany, wi-fi, TV i balcó per 150 pesos.

Menjar: Flores té una àmplia oferta de restaurants. Els que tenen terrassa amb vistes al llac són els més cars, però són ideals per fer-hi una cervesa a la posta de sol. Davant de l'hotel La Unión hi ha un restaurant familiar econòmic amb una carta amb plats per entre 20 i 50 pesos. No recordem el nom però no té pèrdua, està al terrat d'un bloc de dos pisos.

Dins de la zona arqueològica no hi ha restaurants ni botiguetes on comprar menjar. Cal anar a la zona de serveis de l'entrada on hi ha els restaurants dels hotels, els quals són cars. Val la pena portar entrepans per no perdre temps.

De viatger a viatger: Les agències de Flores, a part de només transport, ofereixen per poc més la possibilitat d'incloure guia (100 pesos). Són visites per grups d'un màxim de 12 persones (nosaltres vam ser 6) de tres hores de durada que valen molt la pena. A més d'explicar-te la història i anècdotes de l'antiga Tikal, t'acompanyen pels llocs més emlemàtics i interessants. Un aspecte a remarcar considerant la gran quantitat d'edificis i grandària del jaciment arqueològic. A més, un cop feta la visita, tens temps lliure de sobres per acabar de veure per lliure el jaciment amb la possibilitat d'optar per diferents horaris de transport per tornar a Flores.

L'entrada a Tikal té un preu de 150 pesos però aquest es duplica si visites el jaciment a l'alba o a la posta de sol. Les agències de Flores ofereixen transport per visitar el jaciment a aquella hora, possibilitat que té molt bona acollida entre els visitants. No dubtem de les magnífiques vistes que aquella hora es deuen veure dels temples però té també les seves desavantatges: de bon matí acostuma a haver una boirina que impedeix la bona visibilitat (almenys a l'estiu) i tothom puja al mateix temple a veure la sortida i la posta de sol. Veure l'alba suposa matinar de forma considerable (les furgonetes surten a les 3:30 de Flores) i anar-hi coincidint amb la posta de sol suposa no disposar de temps lliure per visitar el jaciment pel teu compte.



D'aquest viatge també hem escrit:

• Marxem a Guatemala!
• Antigua: arquitectura colonial envoltada de volcans
• El volcà Pacaya
• Els mercats de Guatemala: Chichicastenango i Sololá
• El llac Atitlán: segons diuen, el llac més bonic del món 
• Arribem a Chiapas! San Cristóbal de las Casas i San Juan Chamula
• Oventic: trobada amb els zapatistes del l'ELZN  
• Palenque, la ciutat maia enmig de la selva

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Publicat a: Centreamerica , Guatemala , Llocs amb historia , Temples i palaus