Salvador de Bahia: cultura afrobrasilera en estat pur

Versión en español

Brasil és un país que no te l'acabes mai, ell solet ocupa la meitat de Sudamèrica i té una extensió similar a la que suma tota Europa. La seva diversitat cultural, de gent i d'ecosistemes és extraordinàriament rica i és un d'aquests països on cada viatger hi pot trobar el seu lloc, independentment de les preferències i del tipus de viatge. La calidesa i espontaneïtat de la seva gent fan la resta.

Aquests dies la Maria José i el Lluís ens han estat explicant la seva experiència per terres brasileres. Uns relats que han fet venir moltes ganes de tonar-hi per recórrer els paratges que ens han descrit. L'estiu del 2007 vam enganxar una oferta d'aquestes que no pots deixar escapar: per 420€ vols i hotel a Salvador de Bahia. Dit i fet! No acostumem a agafar paquets turístics però aquest cop no ens ho vam pensar gaire. El que si que vam fer és adaptar-lo: ja posats, perquè no disfrutar també de les platges paradisíaques de la zona? Finalment van ser vuit dies que vam distribuir entre Salvador i Praia do Forte ;-)

Avui i durant les pròximes entrades us explicarem la nostra experiència pel nord de Brasil!

La carta de presentació de Salvador de Bahia té uns trets identificatius molt destacables: Salvador és el centre de la cultura afro-brasilera i, a diferència del sud del país, la major part de la població és negra o mulata. De fet és la ciutat amb el major nombre de descendents d'africans del món. Una altra dada curiosa és que la ciutat té 365 esglésies catòliques, una per a cada dia de l'any, tot el catolicisme conviu al costat del candomblé (una creença d'origen també africà i que us explicarem en la nostra pròxima entrada).

L'arribada al país va ser un xic alarmista. En el trajecte d'autocar entre l'aeroport i l'hotel el representant de l'agència es va dedicar a espantar al personal alertant sobre els perills als que s'exposa el turista que va sol: robatoris molt comuns i assassinats a l'ordre del dia ens deia... Tot plegat per acabar "recomanant" que mai sortíssim sols i que per visitar la ciutat el millor que contractéssim excursions organitzades amb l'agència... una estratègia molt hàbil, la de la por! No va colar tot i que hem de dir que llegint les notícies al diari local ens vam assabentar que aquella mateixa setmana hi havien hagut dos assassinats a les rodalies.

La veritat és que inicialment no donaven gaires ganes de sortir a passejar pel centre de Salvador de manera relaxada. Tot i així, vam decidir anar pel nostre compte i hem de dir que no vam tenir cap tipus de problema. Simplement cal aplicar sentit comú: no ser ostentós, deixar a l'hotel els objectes de valor i evitar zones aïllades, sobretot de nit.

   

Vam agafar un taxi fins al centre de Salvador de Bahia i allà vam passejar pel Pelourinho, el casc històric de la ciutat. És la zona que tot viatger visita només arribar i realment s'ho val. D'estil colonial molt ben conservat, amb unes façanes de colors molt vius i carrers empedrats forma l'escena més típica de la ciutat. Cal recordar que Salvador va ser la primera capital de Brasil quan era colonia portuguesa i aquest fet va originar la construcció de milers cases durant els segles XVI, XVII i XVIII que van conformar el que avui és el major patrimoni barroc d'Amèrica llatina

L'església de San Francisco amb la seva elaborada façana, els retaules recoberts de pa d'or i les rajoles típicament portugueses, és possiblement el monument més destacable del Pelourinho. Ara bé, al seu interior hi trobem també una sala plena de figures de sants que, per les seves cares, més aviat semblen extrets d'una pel.lícula de terror. De fet, si hi entres sense mirar gaire, et pots arribar a espantar.

Ens endinsem una mica en carrers adjacents a la zona més turística del Pelourinho i descobrim que hi ha molt per descobrir: més esglésies, escalinates i cases de colors es van succeint. La preocupació per les advertències del representant de l'agència de viatges es disipen completament. A la zona s'hi respira un ambient molt relaxat, gairebé de poble, en el que ens sentim molt còmodes. La gent saluda al visitant de manera molt oberta. On està el perill?

La Cidade Baixa i la Cidade Alta estan unides per l'elevador "la Cerda", la manera més senzilla de passar d'una zona a una altra i la manera tradicional de traslladar-se pels bahians, a més d'econòmica (0,25 reales). Així que vam pujar vàries vegades, una d'elles per anar al Mercat Modelo (es troba en la part baixa), un lloc recomanat per anar a fer compres d'artesania si el viatger no té gaire temps, però que nosaltres vam trobar caríssim i poc a veure amb els locals. Al davant mateix hi ha diverses terrasses que estan molt bé fer-un descans i prendre alguna cosa. També és un lloc de trobada de grups de capoeira que mostren el seu art als turistes a canvi d'unes monedes.

Una mica lluny del centre i havent d'agafar necessàriament taxi està l'ésglésia del Senhor do Bonfim, el major centre de la fe en religió catòlica de la ciutat. Dins, en vàries sales, trobem una infinitat d'objectes personals deixats per la gent en agraïment al Senyor del Bonfim i la nostra Senyora de la Guia per haver-se curat: fotografies i pròtesis de cames i braços (n'està ple!). Fora de l'església som avassallats per venedors de pulseres de colors de Bahia, d'aquestes que asseguren que porten sort i que no te l'has de treure mai fins que se't caiguin. Dos anys les vam tenir posades!

Posteriorment vam acostar-nos fins al Forte Montserrat -des d'on es protegia el port de Salvador i on hi han unes vistes impressionants- i el Faro da Barra, de color blanc i negre, que es troba situat al l'entrada de la Bahía de Todos los Santos. Des d'allà tens tota la perspectiva de la Bahia que dóna nom a la ciutat. Als seus peus s'hi torba la platja d'Itapua, un bon lloc per donar-se un banyet!

Ara bé, no vam conèixer realment l'esència de Salvador fins que vam decidir-nos a sortir de nit. Mai ens ho hem passat tan bé, i això que era un dimarts.

El carnaval i el futbol per aquesta gent són poc menys que sagrats. Els músics i els futbolistes són poc menys que déus i el ritme de la ciutat gira entorn a aquests esdeveniments. Pocs són els moments en els que aixequis la mirada i no trobis al teu voltant algú amb una pilota enganxada als peus i que dir del carnaval: aquest només una setmana però la resta de l'any se'l passen preparant-lo. Aquí el carnaval és molt diferent al de Rio de Janeiro, a diferencia d'aquest aquí se celebra al carrer i no en un sambódrom. Aquí un no va a veure el carnaval, sinó a participar-hi i viure'l en primera persona.

Dimarts i dissabte nit de tot l'any són els dies d'"assaig general" i és també quan els "blocos" o comparses surten al carrer a ritme de samba i batucada. I això, sense saber-ho, és precisament el que ens vam trobar en ple mes de juliol! Us ho podeu imaginar? Passejar pel carrer i anar trobant grups de percusió desfinant acompanyats tot de gent ballant al seu ritme. Molta gent local i poc turista, molt autèntic. Increïble!

Però la cosa no va acabar aquí. No recordem l'hora però en qüestió de mitja hora tota la gent va desaparèixer dels carrers. Tampoc era tan tard, "què passa?" ens vam preguntar. Doncs bé, segona casualitat: justament aquella nit es jugava la semifinal de la Copa Amèrica entre l'Uruguai i el Brasil. Tothom cap a veure el futbol i nosaltres, evidentment al darrere! Vam acabar en un local compartint cerveses i conversa en catalano-portuguès amb un noi que ens va explicar vida i miracles -qui no s'entén és perquè no vol- mirant de reull els esdeveniments del partit a la gran pantalla. Després de més de dues hores el partit i la seva pròrroga havia acabat empat a 2. Hora dels penals, emoció màxima i finalment guanya Brasil la tanda per 5 a 4. Guau! La festa es desferma altre cop fins ben entrada la matinada. Cansats, mooolt cansats, vam acabar aquell dia però amb un somriure d'orella a orella i amb uns records que encara avui recordem com una de les millors nits que mai hem viscut.

De Brasil hem publicat:

• Rio de Janeiro: una ciutat fascinant en plena transformació...i molt cara! 
• Bonito: aigües transparents al Brasil profund 
• Paraty, platges de somni, però...on és el sol?

 T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Publicat a: Brasil , Ciutats , Gent del mon , Llocs amb historia , Musica , Sudamerica