17:15
Quaderns de bitàcola
Al sud d'Etiòpia a més de tribus, també hi ha animals. I tampoc tot són zones àrides, resseguint la Gran Vall del Rift el viatger pot trobar diversos llacs ideals per fer una parada, descansar i observar la seva fauna.
Després de visitar el dorze vam anar al llac Chamo, un dels llocs del país on hi ha més gran diversitat de fauna. Per la nit, centenars d'hipopòtams emergeixen de les seves aigües per pastar a les seves riberes cobertes d'herba. També és el refugi de milers de cocodrils del Nil, els quals poden arribar a medir més de set metres!
Vam llogar una barqueta de motor per donar una volta pel llac. Allà on ens arribava la vista podíem veure tot tipus d'animals: hipopòtams, pelicans, cormorans, cigonyes, ibis i els famosos cocodrils més grans d'Àfrica! Curiosament, mentre nosaltres pensàvem que aquest darrer era l'animal més perillós però resulta que no, que aquest és l'hipopòtam: pel que es veu és un animal molt més territorial que no pas el cocodril i ataca amb més violència quan se sent amenaçat. Nosaltres no ens hi vam acostar gaire, no fos cas que s'enfadessin...
La traca final la vam tenir quan vam anar fins a "The cocodrile market" (el mercat de cocodrils). El noi que conduïa la barca ens va insistir molt per anar-hi però incialment ens vam resistir: el primer que ens va venir al cap és que ens volia portar a un mercat amb paradetes d'objectes de tot tipus fets amb la pell d'aquest animal, i per ser honestos, creiem que el noi ens volia portar a alguna parada on li oferissin comissió. Sort que ens va explicar millor i ens va convèncer. Aquest mercat no és pas dels tradicionals, simplement li diuen així perquè és el punt del llac on es pot trobar més concentració d'aquests rèptils. Bestial! -mai millor dit-. N'hi havien tants i els vam poder veure de tan a prop!
El llac Chamo no va ser l'únic que vam veure. Al costat d'aquest, i només separat per una petita parcel·la de terra d'entre tres i vuit kilòmetres, hi ha el llac Abaya que contrasta i destaca respecte al seu veí pel seu viu color rogenc. Més al nord vam parar també al llac Awassa, amb una ciutat a la riba del mateix nom: pel matí val la pena anar al seu mercat de peix on els pescadors subhasten les seves captures i per la nit als seus petits restaurants on la telapia a la brasa -el peix més comú de la zona- és el plat per antonomàsia. Però va ser al sud, a tocar amb la frontera kenyana, on vam visitar el llac el el lloc més curiós: al cràter del Chew Bet o la “casa de sal", en el fons del cràter extingit d'un volcà!
Aquesta és la terra dels borana, una ètnia dedicada bàsicament a la ramaderia. En aquest estany extreuen la sal que s'hi allotja al fons, sempre d'una manera manual: entren a l'aigua amb un simple banyador i amb un pal ben llarg remenen el fons per estovar el terra, es capbussen i contenint la respiració bussegen per agafar tota la sal que poden acumular entre els seus braços. Sac a sac van acumulant el seu botí que després transporten cap a dalt del cràter a lloms d'uns burros. Les jornades de treball van de sol a sol en unes condicions, no cal dir-ho, infrahumanes. És impressionant veure la dedicació i l'esforç que suposa pujar i baixar vàries vegades al dia amb el carregament. Però la sal, pels borana, és el seu bé més preuat i no escatimen esforços per agafar-la. És útil tant per la ramaderia com pel consum humà i també la moneda d'intercanvi amb altres pobles veïns.
El llac Chamo i el "mercat" de cocodrils
Després de visitar el dorze vam anar al llac Chamo, un dels llocs del país on hi ha més gran diversitat de fauna. Per la nit, centenars d'hipopòtams emergeixen de les seves aigües per pastar a les seves riberes cobertes d'herba. També és el refugi de milers de cocodrils del Nil, els quals poden arribar a medir més de set metres!
Vam llogar una barqueta de motor per donar una volta pel llac. Allà on ens arribava la vista podíem veure tot tipus d'animals: hipopòtams, pelicans, cormorans, cigonyes, ibis i els famosos cocodrils més grans d'Àfrica! Curiosament, mentre nosaltres pensàvem que aquest darrer era l'animal més perillós però resulta que no, que aquest és l'hipopòtam: pel que es veu és un animal molt més territorial que no pas el cocodril i ataca amb més violència quan se sent amenaçat. Nosaltres no ens hi vam acostar gaire, no fos cas que s'enfadessin...
La traca final la vam tenir quan vam anar fins a "The cocodrile market" (el mercat de cocodrils). El noi que conduïa la barca ens va insistir molt per anar-hi però incialment ens vam resistir: el primer que ens va venir al cap és que ens volia portar a un mercat amb paradetes d'objectes de tot tipus fets amb la pell d'aquest animal, i per ser honestos, creiem que el noi ens volia portar a alguna parada on li oferissin comissió. Sort que ens va explicar millor i ens va convèncer. Aquest mercat no és pas dels tradicionals, simplement li diuen així perquè és el punt del llac on es pot trobar més concentració d'aquests rèptils. Bestial! -mai millor dit-. N'hi havien tants i els vam poder veure de tan a prop!
Els borana i el cràter del volcà Chew Bet
El llac Chamo no va ser l'únic que vam veure. Al costat d'aquest, i només separat per una petita parcel·la de terra d'entre tres i vuit kilòmetres, hi ha el llac Abaya que contrasta i destaca respecte al seu veí pel seu viu color rogenc. Més al nord vam parar també al llac Awassa, amb una ciutat a la riba del mateix nom: pel matí val la pena anar al seu mercat de peix on els pescadors subhasten les seves captures i per la nit als seus petits restaurants on la telapia a la brasa -el peix més comú de la zona- és el plat per antonomàsia. Però va ser al sud, a tocar amb la frontera kenyana, on vam visitar el llac el el lloc més curiós: al cràter del Chew Bet o la “casa de sal", en el fons del cràter extingit d'un volcà!
Aquesta és la terra dels borana, una ètnia dedicada bàsicament a la ramaderia. En aquest estany extreuen la sal que s'hi allotja al fons, sempre d'una manera manual: entren a l'aigua amb un simple banyador i amb un pal ben llarg remenen el fons per estovar el terra, es capbussen i contenint la respiració bussegen per agafar tota la sal que poden acumular entre els seus braços. Sac a sac van acumulant el seu botí que després transporten cap a dalt del cràter a lloms d'uns burros. Les jornades de treball van de sol a sol en unes condicions, no cal dir-ho, infrahumanes. És impressionant veure la dedicació i l'esforç que suposa pujar i baixar vàries vegades al dia amb el carregament. Però la sal, pels borana, és el seu bé més preuat i no escatimen esforços per agafar-la. És útil tant per la ramaderia com pel consum humà i també la moneda d'intercanvi amb altres pobles veïns.
(Clica sobre les fotos per veure-les més grans)
Increïble veure com treballen aquests homes, oi?
D'Etiòpia també hem escrit:
- La vall de l'Omo, memòries d'un viatge a Etiòpia
- Etiòpia, les tribus del sud
- Rostres d'Etiòpia
- Ètnies d'Etiòpia: els surma, el poble guerrer del sud d'Etiòpia
- El donga: la lluita el coratge i l'honor de la tribu surma
- El donga en acció
- Les tribus del sud d'Etiòpia, una diversitat única
- Ètnies d'Etiòpia: els hamer, la tribu que va encendre el primer foc
- Ètnies d'Etiòpia: els dorze i les seves cases amb forma d'elefant
- Ètnies d'Etiòpia: els arbore, un poble de pastors
- Ètnies d'Etiòpia: els dassanech
T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!
Publicat a:
4 comentaris :
Hola nois!
Ja feia dies no entrava al blog però per fi he pogut dedicar una estoneta...la veritat un viatge que podria ser perfectament de pel·lícula!!:-)ja aniré fent comentaris dels anteriors posts però no m'he pogut estar de ser la primera en aquest, desprès de tants dies!! Veient com treballen els 'borana' el fem aquí llavors són mig vacances...
Hola Estefania! tens raó, els homes de la tribu borana fan una feina molt dura! La veritat és que Etiòpia és un país sorprenent en tots els sentits, les tribus del sud ens van captivar, però el nord també té la seva part històrica i religiosa interessant que us explicarem pròximament...! Una abraçada!
Hola de nou!
N'estic segura ja estare al cas! Una coseta que em vaig oblidar comentar-vos d'aquest post m'ha agradat especialment la foto de presentacio be en general totes les fotos que publiqueu son fantastiques!:-) per cert Enric la foto que estas amb el cocodril fas cara d''espantat suposo no es menys!!!
Ens veiem!
Moltes gràcies, Estefania! tens raó, és que tenint un cocodril d'aquestes dimensions no és per menys...!
Publica un comentari a l'entrada