Després de viure en el "donga" una de les experiències més brutals de la nostra vida, és hora de reemprendre el nostre camí. Han estat tan sols tres dies de convivència però han estat tremendament intensos. Marxem del territori surma amb pena, som conscients que difícilment tornarem a veure el que hem vist. Encara que tornèssim al mateix lloc, estem segurs que en uns anys ja no serà el que avui encara és. Però el viatge continua!
Tot just iniciem la segona setmana pel sud d'Etiòpia i encara ens queda molt per endavant. El nostre pròxim destí és la terra dels hamer, allà establirem altre cop el nostre campament. Durant aquests dies tindrem també l'oportunitat de visitar els habitatges amb forma d'elefant dels dorze, de navegar pel llac Chamo on veurem alguns dels cocodrils més grans d'Àfrica, de travessar en canoa el riu Omo per conèixer els dassanech o de baixar fins al fons del cràter d'un volcà extingit per observar com els borena extreuen la sal del llac que s'hi allotja en l'interior. No serà per vivències...
Els hamer
La carta de presentació dels hamer no pot ser més suggerent: la història i el mite remeten als hamer a un passat gloriós en el qual els seus ancestres van escollir la seva residència al cim de les muntanyes. Segons la tradició oral, van ser ells els qui van encendre el primer foc.
A nivell estètic, els hamer es caracterítzen pels seus pentinats, pintures corporals i complements. La seva combinació reflecteix l'estatus social de cada individu. Els pentinats dels homes de major estatus inclouen casquets de fang i plomes. Les dones porten el cabell impregnat de fang ocre, faldilles de pell i collarets. Aquest darrer delata el seu estat civil: ornaments de colors vistosos en el cas de les solteres i collar de metall per les casades. I un darrer detall: si aquest collar porta una protuberància en la seva part davantera, vol dir que es tracta de la primera dona... I és que encara no ho havíem dit, els hamer -i la majoria de les tribus de la zona- són polígams!
(Clica sobre les fotos per veure-les més grans)
Els joves hamer, a l'igual que els seus veïns karo, banna i bashada, han de sotmetre's a la cerimònia de l'Ukuli Bula -o salt del toro-, un ritual d'ingrés a la societat adulta i l'oportunitat de contraure matrimoni. És una cerimònia que dura diverses hores i que comença a primera hora de la tarda quan els homes es preparen pintant-se cara i cos amb colors ben llampants. Allà on van porten el seu petit seient de fusta, que els hi serveix també de coixí.
Un cop els homes estan ornamentats comencen a produir-se unes escenes molt crues: les dones conviden als homes -reticents- a fuetejar-les amb branques fines, produint-los unes ferides a l'esquena que cicatritzaran deixant unes cicatrius considerables. Després de fer-ho, elles mostren una satisfacció masoquista. Escenes que ens remou l'estòmac i que se'ns fa difícil d'entendre per molt que ens expliquin que a la seva cultura aquest fet és una mostra de l'estima que la dona sent cap als homes de la família.
Finalment, ja al vespre, la cerimònia té el seu punt culminant. És el moment en el que el jove adolescent salta despullat per sobre d'una filera de vaques arrenglerades una al costat de l'altra. Familiars i amics l'animen i ho celebren. Nosaltres també, altre cop hem estat afortunats de coincidir en la nostra estada amb un esdeveniment d'aquesta importància. Difícilment oblidarem mai el que hem vist avui. Una altra gran experiència que ens emportem a la motxilla.
D'Etiòpia també hem escrit:
- La vall de l'Omo, memòries d'un viatge a Etiòpia
- Etiòpia, les tribus del sud
- Rostres d'Etiòpia
- Ètnies d'Etiòpia: els surma, el poble guerrer del sud d'Etiòpia
- El donga: la lluita el coratge i l'honor de la tribu surma
- El donga en acció
- Les tribus del sud d'Etiòpia, una diversitat única
- Ètnies d'Etiòpia: els dorze i les seves cases amb forma d'elefant
- Els cocodrils del llac Chamo i la tribu dels borana
- Ètnies d'Etiòpia: els arbore, un poble de pastors
- Ètnies d'Etiòpia: els dassanech
T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!
2 comentaris :
Impressionant, com sempre! :)
Gràcies Aitor!
Àfrica, sempre Àfrica! :)
Publica un comentari a l'entrada