22:30
Quaderns de bitàcola
Després de la nostra visita a la tribu hamer, arribem a Arba Minch. A uns 36 kilòmetres de la ciutat es troba la muntanya Guge, territori dels dorze, una ètnia que viu a 2.900 metres d'altitud, a prop de la població de Chencha. Antigament eren guerrers, encara que avui en dia són agricultors, ramaders i artesans del teixit, gràcies als camps de cotó que ells mateixos conreen a les seves terres. Es nota que viuen a prop de la ciutat i que estan acostumats a tractar amb turistes, a diferència de les altres tribus que hem vist fins ara, aquí vesteixen de forma totalment occidental i ja hem començat a veure elements tecnològics com alguna televisió i telèfon mòbil.
Només arribar ens donen la benvinguda un parell de nois que ens faran de guies i que ens van mostrant la seva forma de vida en una perfecta representació de les arts i oficis tradicionals. Una visita interessant i divertida però més pròpia d'un petit parc temàtic, en la que participa i se'n beneficia tot el poblat.
Els dorze són molt famosos per la manera com construeixen els seus habitatges amb forma d'elefant, unes vivendes la mar d'originals que moltes sobrepassen els 12 metres d'alçada! L'interior és fosc però molt espaiós (comparat a les cases que hem vist d'altres tribus) i dins seu hi conviuen família i bestiar. Ens van convidar a dormir en una d'aquestes cases, i la veritat és que ens hagués encantat, però malauradament ja teniem la ruta feta i havíem de marxar. Hagués estat com dormir en una casa de conte o per l'estil!
Vam poder veure com els dorze teixien en un teler una espècie de toga anomenada shamma feta de cotó, una peça que és molt habitual en el vestuari dels etíops i que moltes vegades elaboren amb els colors de la bandera del país: verd, groc i vermell sobre el blanc del teixit natural.
També ens vam ensenyar un plat típic de cuina anomenat "falsa banana" que fan a partir de la polpa de la palmera o palma: extreuen la part interior de la branca de l'arbre amb un pal, la tallen i fan trossets fins triturar-la, la col.loquen entre dues fulles ben grans de palmera i la cuinen al foc sobre una planxa. Un cop cuita ja es pot menjar. La vam provar i és veritat que s'assembla a la banana, té un gust dolç i hem de dir que omple moltíssim!
(clicar sobre les imatges per veure-les més grans)
Després d'ensenyar-nos els seus costums ens conviden a veure un ball que protagonitza tot el poblat amb timbals inclosos. La gran majoria són nens mols graciosos que fent una rotllana que canten a l'uníson. Fins i tot hi ha uns bessons que no paren de petonejar-se! També ens donen a tastar un licor que es diu arake. Deu de tenir com a mínim 40º perquè era fortíssim!
Posteriorment ens adonem que tot era una estratègia per vendren's les famoses shamma, aquells mocadors que hem vist com feien abans amb el teler. Finalment caiem i acabem comprant algun...
No sabem si per la música, la gràcia del nen o pels efectes del tej, però allà tothom acaba ballant. No cal dir que ens ho vam passar molt bé, aquests etíops se saben divertir! ;-)
D'Etiòpia també hem escrit:
- La vall de l'Omo, memòries d'un viatge a Etiòpia
- Etiòpia, les tribus del sud
- Rostres d'Etiòpia
- Ètnies d'Etiòpia: els surma, el poble guerrer del sud d'Etiòpia
- El donga: la lluita el coratge i l'honor de la tribu surma
- El donga en acció
- Les tribus del sud d'Etiòpia, una diversitat única
- Ètnies d'Etiòpia: els hamer, la tribu que va encendre el primer foc
- Els cocodrils del llac Chamo i la tribu dels borana
- Ètnies d'Etiòpia: els arbore, un poble de pastors
- Ètnies d'Etiòpia: els dassanech
T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!
Publicat a:
5 comentaris :
Un viatge molt interessant i unes cases molt curioses! Felicitats pel relat!
Fantàstic tot el que expliqueu d'Etiopia, una pais que també tenim moltes ganes de fer. Però això de desaprofitar la possibilitat de dormir en una cabana autentica amb els seus mateixos habitants (i no una preparada per els turistes) es quelcom que no podeu desaprofitar!!!!!! Las poques vegades que nosaltres ho em pogut fer (a Namíbia amb els Himba o a Mongòlia), sempre m'ha semblat un gran honor. Es com estar en mig d'un documental del National Geografic.
Lo únic que em sap greu es quan visites una ètnia "mes espavilada" i et preparen un show per a que al final acabis comprant les seves coses. Però òbviament tothom te dret a espavilar-se!
Doncs res, felicitats per tots aquests detalls, explicacions i fotografies fantàstiques!
Manel Pomarol
Gràcies al viatgers amb cartabó! a que no havíeu vist aquestes cases...? ;-)
Manel, ja saps, proper viatge a Etiopia, segur que us agradaria molt: un país gens turístic (a excepció d'algun lloc aïllat), amb paisatges molt diferents i fauna, ja veureu la propera entrada! :-)
Com sempre, molt interessant! Aquesta part més turística malauradament sembla que cada cop passa més, però bé...d'alguna cosa han d'extreure uns ingressos extra, segur que això els hi hem ensenyat nosaltres!
Maquissimes les imatges, quina enveja!
Una abraçada
Hola Carla! segurament que sí ho aprenen de nosaltres el fet de treure'n algun profit del turisme, però esperem que malgrat algun poblat localitzat, Etiòpia conservi l'autenticitat que nosaltres vam conèixer per molt temps. Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada