El donga: la lluita, el coratge i l'honor de la tribu surma

Versión en español

Durant el mes d'agost després de l'època de collites té lloc el donga, l'esdeveniment social més important del calendari surma. És una trobada entre els poblats de la zona, on els adolescents d'una i altra tribu han de demostrar la seva valentia lluitant per parelles amb bastons ben llargs. Es lluita per demostrar la seva valentia, per venjances personals i per guanyar a l'esposa. El vencedor obté l'estima del poblat al que representa, prestigi social i l'estima de les noies joves que ben atentes segueixen l'esdeveniment. Els participants, que poden arribar a ser més d'un centenar, lluiten per parelles i van quedant eliminats fins que queden només dos lluitadors, dels quals sortirà el vencedor del torneig.

(clica sobre les fotos per veure-les més grans)

Vam ser molt afortunats de poder assistir en l'esdeveniment. No té una data fixa i fins que no vam arribar a territori surma no vam saber que justament coincidia amb els dies de la nostra estada. Aquest fet, la dificultat d'arribar a la zona i la manca d'infrastructures fan que sigui un acte on els turistes es comptin amb els dits de les mans. En el nostre cas únicament vam coincidir set blancs entre les mil o dos mil persones que vam calcular que ens vam arribar a reunir allà: un fotògraf alemany de renom (Hans Silvester), una parella d'italians i nosaltres quatre. A més, segons hem pogut saber, des de l'any passat per qüestions de seguretat ja no es permet l'assistència d'estrangers a l'acte -i hem de dir que després del que hi vam viure no ens estranya gens que així sigui-.

Els esdeveniments d'aquesta cerimònia van variant amb el pas de les hores. La seva part més estètica però té lloc abans de la lluita: en el riu proper al poblat els homes surma, després de treure's la roba, es banyen i comencen a pintar el seu cos de color blanc amb pigments naturals: les pintures no tenen cap significat simbòlic en particular, però és un element distintiu que té per funció atreure l'atenció de les dones i intimidar els enemics en el combat posterior.

Més tard, a primera hora de la tarda, el públic es va reunint a l'explanada on tindrà lloc l'esdeveniment formant un cercle ben gran -en el seu centre es desenvoluparà el combat, cara a cara, a cops de pals, i per parelles-. Poc a poc diferents poblats van arribant a peu recorrent distàncies que poden arribar a ser de fins 40 km. Arriben de forma desafiant, proferint càntics i ballant danses pròpies, fent-se veure i mostrant pujat a espatlles el lluitador que els representarà i que defensarà el seu honor.

Acte seguit aquest busca un adversari: els lluitadors es miren, es desafien i lluiten. El combat pot arribar a ser duríssim. En moltes ocasions arriben a partir els pals amb què lluiten i, el que és pitjor, a fer-se ferides tan profundes que en els casos més greus poden acabar dessagnant-se. L'única protecció amb que compten els participants són una espècie de teixits cosits com a protectors de genolls, cames i cap; del tot insuficients per esmorteir els cops de bastó tan forts que s'arriben a donar.

No hi ha treva fins que un dels dos es rendeix, per fer-ho s'agenolla davant del seu oponent escenificant la derrota i la seva submissió davant el guanyador. En aquest moment de glòria un home armat del poblat del vencedor dispara un tret a l'aire amb el seu kalashnikof per celebrar-ho. No hi ha treva, uns instants després el noi que ha vençut ja està buscant un altre adversari per tornar a lluitar i continuar demostrant així la seva valentia.

A mesura que passen les hores, arriben més i més poblats que es van incorporant a la lluita. Veient l'escena en aquest moment, tot és caòtic. Més aviat sembla una batalla campal, on no se sap ben bé qui lluita amb qui, qui ha guanyat més vegades, ni qui s'incorpora en aquell moment a la lluita. Hi ha tanta gent que no sabem ni on ficar-nos quan se'ns apropen els lluitadors. Estem en el rovell de l'ou.

S'escolten trets en senyal de victòria a cada moment però ja ens hem acostumat a sentir-los després d'unes hores. Degut a les lluites s'ha aixecat molta pols en l'ambient i molesta als ulls. Els homes comencen a desvariar una mica degut a la ingesta d'una cervesa que fan ells mateixos i que van bevent sense pausa.

L'alcohol i l'estat d'exitació que provoca la violència de les lluites fa que la cosa es comenci a posar tensa... De cop i volta sentim diversos trets seguits i veiem molta gent corrent cap al bosc (sobretot dels dones que es troben als voltants mirant). Com no sabem què passa i continuen disparant, fem el mateix i correm tant com podem direcció al bosc. Però quina mala sort, quan ja som entre la vegetació ens trobem de cara a un grup de quatre homes que, espantats de que tothom vagi corrents cap a ells, han decidit apuntar-nos amb el seu kalashnikof! Sort que un home i una dóna ja d'una edat van agafar del braç a la Cèlia i ens van fer senyals per a que ens tiréssim al terra. De fet era la decisió més assenyada per prevenir una possible bala perduda. Només van ser uns moments, però us podem assegurar que el cor ens bategava com mai.

Més tard el Bartu -el noi que ens feia d'intèrpret- ens explica el motiu de l'enrenou. Pel que vam entendre s'havien trobat dos homes que se les tenien com a enemics i s'havien disparat uns trets. Rient ens diu també que no ha passat res... Ah, vaja! Doncs si això no és res, perquè corria tothom?!

Sent honestos, vam passar uns moments que no li desitjaríem a ningú...



D'Etiòpia també hem escrit:

• La vall de l'Omo, memòries d'un viatge a Etiòpia
• Etiòpia, les tribus del sud
• Rostres d'Etiòpia
• Ètnies d'Etiòpia: els surma, el poble guerrer del sud d'Etiòpia
• El donga en acció
• Les tribus del sud d'Etiòpia, una diversitat única
• Ètnies d'Etiòpia: els hamer, la tribu que va encendre el primer foc
• Ètnies d'Etiòpia: els dorze i les seves cases amb forma d'elefant
• Els cocodrils del llac Chamo i la tribu dels borana
• Ètnies d'Etiòpia: els arbore, un poble de pastors
• Ètnies d'Etiòpia: els dassanech 

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Publicat a: Africa , Etiopia , Gent del mon