Quaderns de Kenya: La immensitat del Masai Mara

Versión en español

Arribar a la Reserva Nacional de Masai Mara, a la regió del Serengueti,  no va ser un viatge de plaer. Travessar la vall del Rift no té preu, però sortejar els camions que envaeixen el teu carril pot ser perillós i gens divertit si tens en compte l’estat de les carreteres. Si a més a més, tens alguna averia al cotxe, les moltes hores que hi passes encara es fan més feixugues. Va ser realment sorprenent veure com sorgien tot de “mecànics” del no res disposats a ajudar-nos amb eines molt rudimentàries... Com per exemple un tornavís picat per una clau anglesa a mode de martell que van fer servir per arreglar un ventilador del cotxe...

El tram final per arribar al parc és força mogut degut als camins de sorra i els inacabables bonys que fan trontollar el cotxe com si d’una cafetera es tractés.



Per fi hi arribem, i com que el càmping és buit, tenen la gentilesa de cedir-nos un tended camp d’allò més xulo.

Descriure el Masai Mara Game Reserve és força complicat. És la reserva més famosa de Kenya amb 1.510 km2, de planes infinites esquitxades amb alguns turons i acàcies, en la que podem trobar la concentració d’animals més gran del país!

Malauradament, aquest any s’havia avançat la migració dels nyus i ja havien creuat tots des de Tanzània. Ara bé, això ens va permetre contemplar els més de 2 milions de nyus procedents del Serengueti reunits plegats en busca de menjar. Juntament amb els búfals, les zebres, cercopitecos, elefants, elands comuns, kudus, gaseles de Thompson i de Grant, girafes masai, lleons, hipopòtams, guepards, impales, etc.., ofereixen un espectacle impossible de descriure.

Veure els nyus corrent en filera, seguint sempre els passos del que va davant (passi per on passi), sentir aquell so tant característic i graciós que fan quan es comuniquen entre ells, o els hipopòtams cuidant de les seves cries rodejats de cocodrils, amb els quals han arribat a un pacte de no agressió i de benefici mutu.




Els excrements dels hipopòtams permeten la vida a molts animalons del riu i això significa menjar pels cocodrils... Veure un lleó (aquí trobes els més macos de tota Kenya) aparellant-se en intervals de 5 minuts intentant deixar la femella satisfeta perquè no el canviï per un altre que li garanteixi cadells més forts.

Veure hienes rosegant esquelets mentre els voltors es barallen entre ells, el ball d’aparellament dels estruços amb aquells moviments de les ales tan aparatosos alhora que elegants, elefants fent pinya al voltant d’una cria per protegir-la, guepards caminant tranquil.lament en busca d’alguna presa fàcil, girafes enmig d’un ritual d’aparellament o buscant brega en ramats de 20 exemplars, aus per parar un tren i postes de sol espectaculars fan del Masai Mara un lloc d’allò més màgic.. Us podríem explicar moltes més coses però millor descobriu-les per vosaltres mateixos.








Una última recomanació es que no cal que visiteu els poblats masai ja que queda ben poc d’allò més autèntic. Els masai no són la tribu més nombrosa de Kenya ni molt menys, suposen un 2% de la població total. El que els fa especials, a banda de la incapacitat per adaptar-se a les costums europees i per canviar el mode de vida, és la creença de que, quan el cel i la terra es van separar, el Déu de la pluja els va entregar tot el bestiar perquè en tinguessin cura. D’aquí que sempre hagin viscut de la pastura. En Goodluck ens va explicar que un home no és acceptat en un poblat fins que caça un lleó, però aquesta pràctica va desapareixent per la transformació dels parcs salvatges en parcs protegits. Tots els animals temen els masai, sobretot els lleons. S’empastifen tot el cos amb la seva olor i cap animal s’atreveix a atacar-los durant les seves incursions.

Nosaltres no els vam anar a visitar i realment no cal, tot i que us insistiran perquè ho feu, ja que tothom rep propines en aquests espectacles per turistes. Nosaltres els vam veure parlant pel mòbil, calçant bambes, passejant en moto, vivint en cases de totxos enlloc de les tradicionals manyattas, o fent d’altres actes gens tradicionals.

Ah, i compte amb les avionetes, normalment no passa res però van morir 4 turistes en un accident dins del parc mentre dinàvem!

De Naivasha no en parlarem gaire ja que allà tot són reserves privades que cal pagar a part i ens vam negar a fer aquest extra. Diuen que està bé perquè pots passejar tranquil.lament entre els animals, després d’un mogut trajecte en llanxa, degut a que no hi ha depredadors, però no ho vem fer. Ens vam dedicar a caminar, descansar i gaudir de les vistes que ens oferien les muntanyes del llac.

Passem directament cap al Parc Nacional d'Amboseli! 
Us deixareu perdre una experiència que quasi ens costa la vida...?


L'Aleix i la Mabel també han escrit:

• Autors convidats dels mes de febrer: l'Aleix i la Mabel, viatgers "flow"
• Quaderns de Kenya: Arribada i cap a Aberdare!
• Quaderns de Kenya: Embadalits a Samburu i nouvinguts a Nakuru Lake
• Quaderns de Kenya: Ensurts a Amboseli i comiat a Tsavo West

__________________________________________________________________________

L'Aleix i la Mabel es defineixen com a "viatgers flow", els encanta que els viatges flueixin per si sols sense haver d'estar sotmesos a horaris ni rutes ja establertes. Grans amants dels animals, l'estiu passat van fer el viatge que somiaven des de feia temps pel continent africà gaudint de la fauna més diversa. Són els nostres convidats del mes de febrer i temporalment els hi hem cedit el bloc per a que ens expliquin el seu viatge a Kenya. -- Enric i Celia

Publicat a: Africa , Autors convidats , Fauna , Kenya , Meravelles naturals