23:35
Quaderns de bitàcola
A Istanbul esdevé de cop i volta el desig de recórrer els barris menys turístics, aprofundir en l'atmosfera turca de cafès i tendes locals i impregnar-te de l'ambient del carrer: dones fent les seves compres quotidianes als mercats, homes sense afaitar que venen pa en un carret, gats per tot arreu, olor a cafè, a sardina... De cop i volta sona la crida a l'oració d'es d'un minaret i tot es para, molts homes deixen les seves feines i van cap a la mesquita a resar en els barris més musulmans. Paral·lelament al carrer Istikal la gent passeja contemplant els aparadors de les botigues de roba multinacionals com en qualsevol altra ciutat europea o bé xerra animadament en els cafès de la zona. Diferents aspectes d'una mateixa ciutat que conviuen en paral·lel.
Mostra La Istanbul actual en un mapa més gran
Aquest és el dia a dia en aquesta ciutat tan viva:
A banda i banda del pont es pot observar on va a parar el peix. A la banda de Gàlata hi ha un petit mercat de peix i a la Plaça Eminönü, a l'altra banda del pont, hi ha parades on es pot menjar entrepans de peix molt econòmic (5 lires), estan boníssims!
Travessar el pont és també passar de la Istanbul més tradicional dels barris posteriors del Gran Basar a la Istanbul més moderna de Galata i Beyoglu. Com a curiositat us direm que a aquest pont hi anaven a jugar a les cartes un grup de soldats britànics i és d'aquí que prové el nom d'un joc de cartes, el "bridge", ja que anaven a jugar al “bridge”! ;-)
El Gran Basar és el típic lloc on et pots passar hores i hores caminant i mirant, i acabant perdent la noció de per on has entrat i on et trobes exactament dins d'aquest laberint mercantil. És un enorme complex cobert de carrerons plens de tendes on s’hi pot trobar tot tipus de souvenirs de Turquia, com artesania, pell, catifes, làmpares,... i també falsificacions de tota mena dubtosament elaborades al propi país. S'ha de saber regatejar dur, com fan els venedors (i és tot un art!), està bé per comprar coses típiques però no les més cares com pot ser pell o catifes. Actualment el Gran Basar està massa enfocat al turista i de vegades els venedors poden arribar a ser molt pesats!
El Basar Egipci de les Espècies és molt més petit que el Gran Basar i està dedicat exclusivament a les espècies, encara que també hi han molts dolços o baklavas, boníssims! Passejar per allà és un plaer per el sentit de la vista l'olor i el gust.
És un lloc maco de veure pels seus colors i les seves olors, però si voleu veure l'autèntic mercat d'espècies i fruits secs es troba just a fora d'aquest, on hi ha infinitat de paradetes on es pot trobar molta més diversitat de productes i a un preu molt més econòmic. Interessants especialment són els carrers laterals del mercat que et porten fins a la Mesquita de Rüstem Pasha.
També val molt la pena agafar algun dels vaixells locals que cada 10 minuts van als diferents embarcadors de la ciutat. És una manera de veure altres parts de la ciutat no tan turístiques i de barrejar-te amb la gent que va cada dia a treballar amb aquest transport. Nosaltres vam fer-ho per anar a la part asiàtica, als barris d'Usküdar i Kadiköy.
La plaça Taksim, al final de l'avinguda, és el típic lloc de trobada i on es concentra la gent jove el cap de setmana per sortir per les discoteques que hi han per la zona. Interessant és també l'ambient que es respira pels barris dels voltants de la famosa avinguda, on es poden trobar botigues d'antiguitats i d'intruments musicals, així com petits cafès on prendre tranquil·lament un té.
Sobre Istanbul també hem escrit:
Mostra La Istanbul actual en un mapa més gran
Aquest és el dia a dia en aquesta ciutat tan viva:
Pescadors en el pont de Gàlata
El pont de Gàlata no té rés d’espectacular, però es respira un ambient molt popular i alhora intrínsec de la societat turca: multitud de pescadors aficionats passen el dia tirant la seva canya per aconseguir uns peixets que no fan més que un dit de grandària. Sembla l'esport més practicat de la ciutat; de fet, no hi ha quasi espai físic per poder ficar-se entre els pescadors! suposem que que és un hobby ben estès i que tothom practica. Imagineu-vos, fins i tot nosaltres vam pescar uns peixets, gràcies a l'amabilitat d'un home que ens va cedir la seva canya una estona! quina il.lusió!
A banda i banda del pont es pot observar on va a parar el peix. A la banda de Gàlata hi ha un petit mercat de peix i a la Plaça Eminönü, a l'altra banda del pont, hi ha parades on es pot menjar entrepans de peix molt econòmic (5 lires), estan boníssims!
Travessar el pont és també passar de la Istanbul més tradicional dels barris posteriors del Gran Basar a la Istanbul més moderna de Galata i Beyoglu. Com a curiositat us direm que a aquest pont hi anaven a jugar a les cartes un grup de soldats britànics i és d'aquí que prové el nom d'un joc de cartes, el "bridge", ja que anaven a jugar al “bridge”! ;-)
Els mercats
El mercat sempre ha estat un dels principals llocs on s'estableixen les relacions entre la gent local i on millor es coneix a la població veient què es ven i es compra: peix, olives, fruits secs, baklavas (dolços típics de festuc), delícies turques (un altre dolç), cafè, espècies... hi ha una immensitat d'aliments que defineixen la cultura turca.El Gran Basar és el típic lloc on et pots passar hores i hores caminant i mirant, i acabant perdent la noció de per on has entrat i on et trobes exactament dins d'aquest laberint mercantil. És un enorme complex cobert de carrerons plens de tendes on s’hi pot trobar tot tipus de souvenirs de Turquia, com artesania, pell, catifes, làmpares,... i també falsificacions de tota mena dubtosament elaborades al propi país. S'ha de saber regatejar dur, com fan els venedors (i és tot un art!), està bé per comprar coses típiques però no les més cares com pot ser pell o catifes. Actualment el Gran Basar està massa enfocat al turista i de vegades els venedors poden arribar a ser molt pesats!
El Basar Egipci de les Espècies és molt més petit que el Gran Basar i està dedicat exclusivament a les espècies, encara que també hi han molts dolços o baklavas, boníssims! Passejar per allà és un plaer per el sentit de la vista l'olor i el gust.
És un lloc maco de veure pels seus colors i les seves olors, però si voleu veure l'autèntic mercat d'espècies i fruits secs es troba just a fora d'aquest, on hi ha infinitat de paradetes on es pot trobar molta més diversitat de productes i a un preu molt més econòmic. Interessants especialment són els carrers laterals del mercat que et porten fins a la Mesquita de Rüstem Pasha.
Creuer pel Bòsfor
Veure les riberes del Bòsfor és una experiència imprescindible: en el trajecte que fa el vaixell cap al nord es poden veure muralles, palaus, torres, cases d'estil colonial de gent adinerada i petits pobles com Bebek i Ortakoy que ens van recordar a la costa del País Basc. Hi ha diferents trajectes que van entre l'hora i mitja i les quatre hores, en la nostra opinió amb el primer ja es veuen les principals atraccions turístiques i no cal arribar fins a l'entrada del Mar Negre. Per fer aquesta petita excursió s'ha d'agafar una de les golondrines que surten des del moll d'Eminönü, davant del Basar de les Espècies. Els bitllets es compren en una taquilla on diu "Turyol" (el nom de la companyia), no us deixeu ensarronar per molts dels que us volen vendre un "tour" pel Bòsfor, és molt més car.També val molt la pena agafar algun dels vaixells locals que cada 10 minuts van als diferents embarcadors de la ciutat. És una manera de veure altres parts de la ciutat no tan turístiques i de barrejar-te amb la gent que va cada dia a treballar amb aquest transport. Nosaltres vam fer-ho per anar a la part asiàtica, als barris d'Usküdar i Kadiköy.
Barri de Taksim i avinguda Istiklal, la zona més moderna
Es troba just davant de la península de la històrica Constantinoble, a l'altra banda del pont de Gàlata. És l'Istanbul del segle XXI, un districte ple d'ambient on realment es barreja orient i occident. Aquesta és la zona moderna de la ciutat, amb l'Avinguda Istiklal com a eix principal i passeig comercial, un dels carrers on sempre hi ha gent caminant amunt i avall i que no difereix gaire de qualsevol carrer comercial d'una ciutat europea, a excepció de l'antic tramvia que travessa l'avinguda i que és més aviat un reclam turístic. Es troben tot tipus de tendes de roba de les marques internacionals, restaurants, cinemes, tendes de dolços típics, paradetes de castanyes...La plaça Taksim, al final de l'avinguda, és el típic lloc de trobada i on es concentra la gent jove el cap de setmana per sortir per les discoteques que hi han per la zona. Interessant és també l'ambient que es respira pels barris dels voltants de la famosa avinguda, on es poden trobar botigues d'antiguitats i d'intruments musicals, així com petits cafès on prendre tranquil·lament un té.
Hamams
Una altra de les experiències per gaudir. Llocs molt arrelats en la cultura turca on homes i dones (per separat) van a relaxar-se i tornar a carregar d'energia a base de massatges, vapor ben calent i aigua freda per compensar el calor. Normalment són bastant cars, sobretot els més turístics. Fa deu anys vam anar al famós Cemberlitas, on hi vam trobar gent d'arreu del món... menys turcs. Aquest cop ens vam decidir, per recomanació del Pablo Strubell pel Büyük Hamam. Net, barat i amb pocs turistes. Per nosaltres entre l'un i l'altre no hi ha color.
Els animals de la ciutat
Encara no us ho havíem dit, però Istambul és la ciutat dels gats! Són grans, amb un pelatge llarg i n'hi han per tot arreu: a les mesquites, a les teulades, dins dels restaurants... sembla que cada casa tingui un gat a la seva porta i de fet, semblen els amos i senyors, perquè ni s'espanten ni surten corrent quan t'hi apropes. Sembla que tinguin el seu propi lloc en cada establiment que els veiem, dóna la sensació que sempre ha hagut una bona comunió entre ells i la ciutat. Tots es veuen llustrosos i elegants... cosa que no passa amb els gossos, bruts i abandonats.
Vistes impresionants
Des de la Torre Gàlata, un dels símbols de la ciutat i situada a Beyoglu, es veuen unes vistes precioses de la part occidental d'Istambul. Aquest és el mirador més conegut de la ciutat i així ho demostra la cua que sempre hi ha per pujar-hi. Millor i més còmoda és l'opció que ens va recomanar en Josep Lluís Villanueva: la terrassa del cafè de l'hotel Marmara Pera. Que millor que fer l'aperitiu o prendre un copa gaudint d'aquestes magnífiques vistes?
Fins la propera Istanbul!
Dels diferents Istambuls que us hem explicat no us sabríem amb quina ens quedem. És la barreja del bizantí, l'otomà i l'actual el que fa que avui dia aquesta ciutat s'hagi convertit en un iman que capta l'atenció del viatger. És una ciutat tan singular que donen ganes de tornar-hi només anar-te'n!Sobre Istanbul també hem escrit:
Publicat a:
6 comentaris :
Creo que yo estuve en ese mismo Hamam o sino parecidísimo (por las fotos que he visto en la web). Nos lo recomendaron unos turcos amigos y fue todo un acierto!!
¡Hola Marta! No es tan conocido como el Cemberlitas, por eso lo recomendamos, porque no es tan turístico! :-)
Hola de nou!
Es que estic fent com una ruta pel blog tants dies sense entrar-hi... jo igual com vosaltres quan vaig ser-hi a Istanbul també vaig fixar-me en els gats(la meva família són més de gats que de gossos)els trobava a qualsevol indret que visitava fins i tot tinc unes quantes fotos i també em van semblar trànquils i nets tot un encant per fotografiar! quant al hammam no se si era el mateix però s'assembla molt el cert és que nosaltres no vam trobar ningú tot un encert!:-)
Hola Estefania, a nosaltres ens va sobtar molt veure tants i tants gats a la ciutat, tots grans amb molt pelatge, preciosos!
Hola de nou!
Jo també vaig quedar-me una mica sorpresa perquè en principi els gats si no et coneixen surten corrent però aquests (almenys els que jo vaig trobar-me) es quedaven quiets fins i tots estirats al terra i els podies acaronar sense cap problema! i la gent caminava al seu costat i com si res......
Ens veiem!
Estambul fa MIAAAAAUUU!!! :-)
Publica un comentari a l'entrada