La Istanbul otomana, la ciutat de les cúpules

Versión en español

Si hi ha una imatge que ens ha quedat gravada de les vistes d'Istanbul és la de les seves cúpules. La pots mirar des del mar, des del més alt d'un mirador o simplement aixecant la mirada en un carreró qualsevol, les cúpules emmarquen el paisatge històric de la ciutat. La més antiga de totes elles i el model inspirador de totes les que es van construir a continuació és la de la bizantina Santa Sofia.

Posteriorment van ser els otomans que durant sis segles d'imperi van deixar la seva petjada arquitectònica amb aquesta estructura com element protagonista: van idear cúpules de totes les mides possibles en les mesquites, van cobrir l'activitat frenètica dels basars amb més cúpules i en van decorar amb vitralls de colors les dels relaxants banys turcs. Avui us volem mostrar la Istanbul del sultans. De cúpula en cúpula, avui us presentem el que més ens ha agradat de la Istanbul otomana.

Mesquita de Süleymaniye

La més gran de totes però alhora esbelta, també suntuosa però sobretot bella. Està considerada l'obra mestra de Sinan, l'arquitecte del sultà Solimà el Magnífic, el monarca més poderós de l'imperi otomà.

Ens ha agradat pasejar tranquil·lament pels jardins que la rodejen i descobrir en els carrerons adjacents els edificis que es van anar construint al seu voltant: madrasses, hammans, un hospital, menjadors populars, albergs per viatgers... A més de ser un lloc de culte, la mesquita tenia moltes altres funcions i a la vegada era el centre d'un petit microcosmos ple de contrastos. Ja a l'interior ens impressiona la seva grandiositat i l'originalitat de les composicions florals dels seus vitralls.

Mesquita de Rüstem Pasha

Una mica difícil de trobar, però val molt la pena. En aquesta petita mesquita, pròxima al Basar de les Espècies, es troben les rajoles més maques de tot Estambul. La combinació d'aquestes i els colors dels seus vitralls conformen l'interior que més ens ha agradat de totes les mésquites que hem vist. Al seu encant s'hi suma que no hi ha gaires turistes i un es pot quedar durant llargues estones gaudint del silenci i la tranquilitat que s'hi respira. Diguem que és un d'aquests llocs amb encant on desconnectar de tot. Si hi aneu, us sorprendrà.

La Mesquita Blava

Cara a cara i només separades per una plaça ajardinada competeixen en protagonisme monumental Santa Sofia i una altra de les icones més conegudes de la ciutat: la Mesquita Blava.

La gran mesquita del sultà Ahmet Camii -aquest és el seu nom oficial- és possiblement la més coneguda de la ciutat i, segur la més visitada. Potser per la gran afluència de públic amb la que ens hem trobat, aquest cop la seva visita ens ha decebut una mica. Arquitectònicament és espectacular però aquí és més difícil que el visitant experimenti les sensacions que describim en les altres mesquites. Fa deu anys era un lloc molt més tranquil i vam tenir l'oportunitat de conversar amb un dels muetzins que s'encarregava de cridar a l'oració, fins i tot ens va presentar la seva familia.

Ara bé, malgrat ser la que compta amb més turistes fent fotos per m2, s'ha de reconèixer que té ben merescuda la seva fama. Les rajoles de colors blavosos que decoren l'interior (20.143 en 70 estils diferents, segons hem llegit) donen el nom pel que es coneix col·loqualment l'edifici.

Mesquita d'Eyüp

Eyüp, situat a les afores d'Estambul, és un dels barris que més ens ha agradat. Fora del circuit turístic, allà es pot passejar amb tranquilitat i passar el dia observant la gent que arriba de peregrinació a la mesquita.

Després de la Meca i Jerusalem, la Mesquita d'Eyüp és el tercer lloc més sagrat per als musulmans. Allà està enterrat Abu Ayyub al-Ansari, un dels companys del profeta Mahoma, i actualment és un important lloc de peregrinació. És d'agrair que sigui un lloc visitable per al no-musulmà, fet que fa que un es consideri un privilegiat de poder entrar-hi i sentir el seu ambient espiritual. Aquí el destacable no és l'edifici en sí -són més espectaculars les mesquites que anteriorment hem descrit-, és tota l'activitat que es desenvolupa al voltant seu el que fan que valgui realment la pena arribar-s'hi.

A poca distància de la mesquita està el Turó de Pierre Loti, un emplaçament privilegiat amb vistes a la Banya d'Or. Es pot accedir amb un telefèric o a peu pel camí que puja pel cementiri d'Eyüp des de darrere de la mesquita (també interessant per la diversitat de les seves làpides). A dalt hi ha un cafè on moltes famílies i parelles van a passar el seu temps lliure. Pocs espais verds hi ha a Istanbul, és interessant com contrapunt a la gran ciutat.

Palau Topkapi

El que va ser el centre administratiu de l'imperi otomà, és un complex enorme format per diversos pavellons i patis on per fer la visita de tot t'hi pots passar un dia sencer. Dins d'ell es pot visitar l'harem -el que més ens ha a gradat-, el tresor i d'altres edificis amb col.leccions dels sultans, tota una exhibició d'opulència i riquesa de l'època. Entre el Dolmabahçe i el Topkapi, ens quedem amb aquest darrer tot i que visitar-lo tot pot ser esgotador. És interessant però si haguèssim estat menys dies a la ciutat, haguèssim descartat la seva visita.

Palau Dolmabahçe

Li diuen el "Versalles asiàtic" i tot i que aquest qualificatiu li queda gran sí que és un dels palau momumental i grandiloqüent. Una estranyesa pròpia de la reialesa europea en el país dels sultans. No el vam visitar fa 10 anys i aquest cop no ens volíem quedar amb les ganes.

El sultà Abdül Mecit va decidir construir aquest opulent palau a meitats del XIX quan l'imperi ja estava en declivi. Posteriorment va passar a ser la residència d’Ataturk. Ara és museu i lloc de recepció d’alts dignataris que visiten el país. Desenes de salons i dormitoris. Espectacular la sala de cerimònies amb capacitat per 2.500 persones i la làmpara d'aranya més gran que hem vist mai. Llàstima que només es pugui visitar en visita guiada en grups molt nombrosos.  

Consells per la visita

• Podeu visitar totes les mesquites sense problemes, únicament en el moment de l'oració no es permet l'entrada als turistes. En cap es paga entrada. Penseu a portar roba adequada: no es permeten pantalons o faldilles curtes ni tirants i les dones heu de portar el cap cobert. Us heu de treure les sabates per tant a l'estiu, si porteu sandalies, és bona idea portar uns mitjons a la motxilla per posar-te'ls a l'entrar. 

• Davant de la mesquita de Süleymaniye hi ha diversos restaurants amb terrassa que ofereixen menús per 6 lires (2,5 €). Molt més barat que als restaurants dels voltants de la zona de Santa Sofia i la Mesquita Blava. Interessant fer coincidir la visita amb l'hora de dinar.

• La Mesquita Rüstem Pasha és una mica difícil de trobar. Està al barri Eminonu, al carrer Tahtakale Cadessi, un dels carrers que voregen el Basar de les espècies. Des del carrer queda amagada, cal pujar unes escales. A poder ser s'ha d'anar pel matí, per poder veure com entra la llum pels seus vitralls.

• Quan visiteu la Mesquita Blava intenteu anar-hi o ben d'hora pel matí o per la nit. Són les hores que podeu trobar menys turistes, tot i que és de llarg la mesquita més visitada i sempre estareu acompanyats.

• No us faci mandra anar fins Eyüp, no us arrentireu. Plantegeu-vos un dia tranquil, perquè és el lloc ideal per passejar i relaxar-se. Podeu combinar la visita d'Eyüp amb l'església San Salvador de Khora, respecte al centre, queden en la mateixa direcció. Per arribar-hi el millor és agafar un taxi (a Istanbul són barats). 

• Si a les botigues dels voltants de la mequita d'Eyüp hi veieu alguna cosa que us agrada, és el lloc ideal per comprar. Els preus són molt millors que al Gran Basar i no cal regatejar.

• Per visitar el Palau Topkapi cal un matí llarg o tot un dia sencer, penseu que és un complex enorme. Aquí cobren entrada general, una altra si voleu visitar l'harem i una altra pel museu del tresor. Recomanaríem visitar l'harem i si haguéssim de descartar alguna cosa, seria el tresor.

• Si en teniu porteu l'ISIC (carnet internacional d'estudiant). Al Topkapi i al Dolmabahçe Palace fan importants descomptes.

Mostra La Istanbul otomana en un mapa més gran


Sobre Istanbul també hem escrit:

• Cap d'any a Istanbul
• L'antiga Constantinoble, la Istanbul bizantina
• La sema, la singular pregària dels dervixos girovags
• Experiències per viure l'essència de la Istanbul actual

Publicat a: Ciutats , Estambul , Europa , Llocs amb historia , Turquia