Guilin i Yangshuo: la Xina més rural

No és el primer cop que anem a la Xina. Com ja vam explicar en el nostre relat de Beijing, ja havíem visitat la Xina fa tres anys. En el nostre primer contacte, un dels llocs que més ens va agradar pel seu paisatge i la seva gent van ser la zona de Guilin i Yangshuo, al sud del país. Avui no ens hem pogut estar de recordar aquells paissatges de pel·lícula i compartir-los amb vosaltres.

Malgrat ser una  població de 4,7 milions d’habitants, Guilin té una situació geogràfica privilegiada. La ciutat està situada a la riba del riu Li, en una zona de muntanyes cobertes de vegetació -gràcies al seu clima subtropical- que confereixen a la ciutat un carisma especial marcat per les formacions càrstiques. De bon matí vam agafar una furgoneta que ens va portar cap al riu Li i des d'allà vam començar a baixar lentament pel riu en una petita embarcació feta de canyes de bambú. El Li és un dels cursos d'aigua més singulars que hem vist mai: envoltat de muntanyes amb formes capritxoses, ple de bambús a la seva ribera i bous treballant els camps propers... Semblava que estàvem passant a formar part d’un quadre d’aquells que se solen veure quan vas a menjar a un restaurant xinès, aquella típica estampa bucòlica... Estàvem dins d’aquell paisatge idíl·lic i, tot i que encara estàvem mig dormits, no era pas cap somni!

Ara bé, el colofó del viatge va ser la nostra estada en una petit poblet de la zona, a uns kilòmetres de Yangshuo. Allotjats amb una família xinesa, ens vam trobar com a casa. En aquesta aldea les portes de les cases encara romanen obertes i pel carrer tothom et saluda amb un "hello!" o un "hi jao!". La gent era encantadora, lluny d’aquell caràcter fred que se sol trobar a les grans ciutats. Així que vam decidir donar una volta per les rodalies amb bicicleta, el transport més pràctic i típic d’allà: ens vam endinsar per aquells camps d’arròs i vam palpar la vida rural de la Xina, potser la més autèntica ara que cada vegada hi han més migracions cap a les ciutats i la gent s’està tornant cada vegada més cosmopolita. Sense cap mena de dubte la vida allà és més relaxada, amb menys preocupacions i amb una gent que es veu més contenta. Almenys aquesta és la impressió que vam tenir.

Durant la nostra estada, vam poder veure de prop escenes ben curioses. És el cas de la tècnica de pesca de la zona, en la que els pescadors deixen anar un cormorà lligat d'una corda per a que agafi els peixos amb el seu bec i, quan té la pressa, amb un cop sec li estiren del coll per a que no se l'empassi. Després, un cop recupertat l'ocell, el pescador obre el bec de l’animal i agafa el peix, encara viu. Sembla mentida l’astúcia d'aquests homes!

També vam anar al mercat local on ens va sorprendre trobar-hi, a part dels animals habituals, parades de gossos -la carn de gos allà és un àpat deliciós-. El mercat és un dels grans pilars de les relacions socials a la Xina rural: allà es troba tota la gent de la zona per comprar, vendre, fer petar la xerrada... però també per anar al dentista o al barber.

I com que volíem veure el paisatge en tota la seva magnitud, aquí ens vam permetre un petit luxe: un vol en globus per la zona. Increïble veure des de dalt tot allò que ja ens semblava impressionant des d’arran de terra. Una immensitat verdosa acapara la vista, un mar de muntanyes amb pics calcaris que fa que tinguem una sensació d’irrealitat. Massa bellesa de cop per els nostres ulls. Com pot ser possible que existeixin llocs tan, tan, tan...?

Tota una experiència! Per la sensació de llibertat que et dóna volar en globus, pels paratges que teníem als nostres peus i... pel petit ensurt de l'aterratge! I és que baixant i sense quasi ni adonar-nos, el nostre globus va topar amb una gran tanca publicitària.... de cop i volta ens vam veure literalment penjats d'aquella tanca!

Al cap d'una estona van aparèixer del no-res un munt d’homes que, estirant amb una corda el globus cap a ells, van aconseguir deslliurar-nos. Així doncs, tot va quedar en l'anècdota. ;-)

Publicat a: Asia , Meravelles naturals , Xina