Les mil i una cares del desert del Gobi

Definitivament, no estem de sort amb el transport en aquest viatge. Camí del sud al nostre meravellós cotxe japonès se li ha espatllat el canvi de marxes automàtic. En una jornada inacabable i a trenta per hora hem arribat com hem pogut a Tsetserleg, una petita ciutat de la Mongòlia central. Allà hem estat aturats dia i mig amb l’esperança que en el taller ens solucionessin el problema però tampoc hem estat de sort amb el mecànic. Sense poder fer la reparació ja ens vèiem tirats i canviant de plans però a darrera hora el vent se’ns ha girat de cara i des de l’agència ens han proporcionat un altre cotxe pel dia següent. En 18 hores ja teníem esperant-nos a la porta de l’hostal el vehicle que ens havien enviat des d’Ulan Bator, que està a unes 11-12 hores de conducció d'on érem. Un 10 per l’agència i la seva capacitat de reacció!

Hem canviat la comoditat del cotxe japonès per la fiabilitat d’un de rus que té més de 20 anys. És una mica tartana i, quan enganxa un sotrac ens recordem de les magnífiques suspensions del cotxe anterior... però si després de 20 anys continua funcionant, senyal que és un bon cotxe, no? ;-)

Amb cotxe “nou” i energies renovades després d’un parell de nits en un hostal amb un bon llit i dutxa (tot un luxe en aquest país) ens hem posat en marxa altre cop. Hem dedicat la segona setmana de ruta per conèixer el Gobi. Un lloc mític per nosaltres, d’aquells que escoltes parlar de petit i que sempre hem volgut veure amb els nostres propis ulls.

Una primera mirada i la nostra sorpresa ha estat comprovar la diversitat d’aquest desert. El més habitual quan a un li parlen de “desert” és que li vingui a la ment un paisatge de sorra i dunes: res més lluny de la realitat en aquest cas. Per als occidentals existeix un únic Gobi; els mongols, en canvi, n’identifiquen més de trenta diferents que abarquen hàbitats i paisatges ben diversos amb la planura àrida i resseca com a nexe d’unió. Junts cobreixen el terç sud del país.

Les condicions de vida aquí són més dures. Els camells substitueixen els cavalls i les cabres a les vaques i els iacs. Els gers ja no són tan habituals i pots recórrer kilòmetres i kilòmetres sense veure un sol animal o campament humà. Les temperatures oscil·len amb una gran amplitud tèrmica: durant aquests dies hem passat de suar la samarreta a portar tres capes de roba i dormir amb sac i dues mantes. Per acabar d’endurir aquestes condicions, en determinades zones poden passar anys sense rebre una gota de pluja mentre que en d’altres, de més abruptes, les esporàdiques pluges hivernals arriben fins i tot a crear llengües de gel que es mantenen fins ben entrat l’estiu.

La rutina d’aquests dies ha estat sempre la mateixa: matins d’entre quatre i sis hores de cotxe recorrent paisatges polsosos i tardes de visita a algun dels emblemàtics paratges que aquest desert té reservat al viatger que s’endinsa en ell. Bayanzag, Yolyn Am, Tsagaan Suvarga, Baga Gazryn Chuluu i Khongoryn Els són les sorpreses que el Gobi ens tenia preparades per a cadascun d’aquests dies.

Bayanzag o les Flaming Cliffs són unes muntanyes rocalloses que van situar Mongòlia en el mapa dels descobriments científics quan s’hi van localitzar a començaments del s. XX un dels jaciments de restes d’esquelets de dinosaures i ous fossilitzats més importants del món.

Yolyn Am són unes gorges que apareixen al mig del no res. Aquí és on durant l’hivern s’hi arriben a formar glaceres de fins a 10 metres d’alçada però que quan nosaltres hi vam anar ja s’havien transformat en rierols d’aigua fresca. Amb un microclima humit i fred impropi d’aquestes latituds, presenta una abundant vida salvatge que es manifesta sobretot amb les “pikas”, uns rosegadors tafaners i simpàtics barreja de ratolí i de conill d’índies.

Tsagaan Suvarga és un precipici que trenca abruptament des d’un altiplà i que presenta filons de roca de totes las variants cromàtiques possibles que van del groc al vermell. Les vistes són espectaculars.

També vam passar per Baga Gazryn Chuluu, curioses formacions de roca conglomerada que, si no fos pels gers ens recordaven molt a les muntanyes de Montserrat. Per major similitud, hi vam trobar les restes d’un antic monestir i una roca miraculosa amb un forat des d’on emanava aigua que curava els problemes de vista.

Ara bé, sense cap mena de dubte el lloc més espectacular de tots van ser les Khongoryn Els...  Però aquestes ens les reservem per dintre d’un parell de dies. Fins la propera! :-)
    

Publicat a: Asia , Deserts , Meravelles naturals , Mongolia