Shangai: la ciutat més capitalista de la Xina comunista

Un vol i un canvi radical de perspectiva: de la Xina històrica a la Xina més moderna, d’una ciutat que viu del passat a una altra que mira cap al futur, d’exèrcits imperials d’immòbils soldats de terracota a multituds de gent que recorren amb pressa grans magatzems a la cerca de la darrera tendència.

Shangai és la ciutat més consumista de la Xina comunista. Una contradicció pel que un s’espera en aquest país. Ningú diria avui que justament aquí Mao i companyia fundessin i establissin les bases del Partit comunista xinès en el seu primer congrés nacional. Tampoc ningú imaginaria, fa només vint anys, el que ha arribat a desenvolupar-se urbanísticament: a l’igual que la Xina trepitja fort en el context internacional, sembla que Shangai vulgui ser una demostració de força sobre com es pot arribar a construir una ciutat de gratacels en molt poc temps. És una ciutat en evolució, en constant canvi.

 

Shangai té un skyline d’aquells de pel•lícula. Per moltes fotos que s’hagin vist, impressiona; i per molt que el miris no et canses d’observar-lo. De fet ens vam passar el nostre primer dia passejant pel Bund, una rambla que voreja el riu i que et permet veure a l’altra banda, el Pudong, la zona dels gratacels.

El Bund i el Pudong són una magnífica representació de l’arquitectura de començament de segle, en el primer cas del s. XX i al Pudong del s. XXI.  Al Bund trobem els edifics de les grans companyies i entitats financeres que es van establir a la ciutat quan aquesta es va convertir en el port més important d’Àsia i era un important centre internacional del comerç del té, la seda i l’opi. També en aquella època Shangai es va convertir en sinònim de vici, tràfic i explotació: fumadors d’opi, sales de joc i cases de prostitutes dirigides per bandes centraven la seva vida. Poc queda d’èpoques anteriors, quan Shangai era una petita ciutat de pescadors, potser en destacaríem els Jardins de Yuyuan: uns jardins dels temps de la dinastia Ming que en el seu dia devien ser un espai de repòs i tranquilitat però que avui està ple de turistes japonesos.

Passejar pel Pudong és caminar per una ciutat futurista. Entre els seus gratacels i les seves grans superfícies comercials tens més la sensació d’estar a Tokio o Singapur que no pas  en una ciutat xinesa. La torre de la Perla d’Orient −la icona més coneguda de la ciutat−, l’edifici de Jinmao  −el gratacels en la nostra opinió més espectacular, amb 87 plantes i 420 metres d’alçada− i l’edifici del World Financial Center de 100 plantes i que, amb 480 m, és actualment el tercer més alt del món− són els més impressionants però n’hi ha de molts altres, de totes les formes possibles (alguns de ben kitch, per cert!).

 

I justament aquí, a 10.000 km de casa, hem quedat per sopar amb l’Edu i l’Aurora (una companya de feina), en el que també es van apuntar el Gènius i la Valentina, personatges de la nova Biblioteca infantil de la web de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la província de Barcelona. Je, je, això sí que no es pot fer cada dia! Un sopar en el que, ben bé no sabem el que vam menjar, però que va ser ben especial! :-)

Publicat a: Asia , Ciutats , Xina