23:48
Quaderns de bitàcola
A l’estiu del 2010 vam viatjar a Etiòpia: un destí singular, no gaire conegut, que ens va sorprendre molt gratament.
Etiòpia és un país de contrastos. El nord abasta un passat històric representat per les restes de castells (a Gondar, els únics d’Àfrica), esglésies excavades a la roca (Lalibela) i els vestigis del mític regne de Saba (Axum). L’est amaga paisatges agrestes de la terra dels Afar que tenen la seva màxima expressió en el desert del Danakil i el volcà Erta Ale (considerat el volcà en actiu més inaccessible del món). Però en mig d’un país tan singular, a cavall d’entre deserts inhàbils i fèrtils terres, entre muntanyes, selves i sabanes, és al sud on es guarda un dels secrets millors conservats d’aquesta nació: la seva diversitat ètnica. El viatger es queda perplex davant el fascinant món de les seves cultures, costums i vestimentes.
Etiòpia és l’únic país africà que mai ha estat colonitzat. Aquest factor el va aïllar i va fer que seguís la seva pròpia evolució natural, lliure d’influències externes. D’aquí la singularitat de grups humans que en molts casos practiquen formes de vida del neolític.
Viatjar al sud d’Etiòpia és fer un viatge en el temps per anar a veure, avui dia, allò que érem fa milers d’anys. Un viatge que et permet veure, conèixer i viure un fragment d’Àfrica que encara existeix però que està desapareixent molt ràpidament...
Avui compartim amb vosaltres el vídeo amb les imatges de la primera part del nostre viatge per aquelles terres. Un vídeo que us traslladarà a la terra dels Surma, en plena vall de l'Omo, i on veureu escenes del donga, una lluita ancestral en la que els joves combaten per demostrar la seva masculinitat i guanyar-se els favors de les dones. Esperem que el disfruteu.
Per la propera entrada us tenim preparat un altre vídeo amb la segona part d'aquest viatge al sud, però aquest cop a les terres dels hamer, els arbore i els dassanech. Us avancem una curiositat per anar fent boca: segons la tradició oral, els hamer van ser els que encengueren el primer foc i donaren la llum a la humanitat...
D'Etiòpia també hem escrit:
- Etiòpia, les tribus del sud
- Rostres d'Etiòpia
- Ètnies d'Etiòpia: els surma, el poble guerrer del sud d'Etiòpia
- El donga: la lluita el coratge i l'honor de la tribu surma
- El donga en acció
- Les tribus del sud d'Etiòpia, una diversitat única
- Ètnies d'Etiòpia: els hamer, la tribu que va encendre el primer foc
- Ètnies d'Etiòpia: els dorze i les seves cases amb forma d'elefant
- Els cocodrils del llac Chamo i la tribu dels borana
- Ètnies d'Etiòpia: els arbore, un poble de pastors
- Ètnies d'Etiòpia: els dassanech
Publicat a:
2 comentaris :
És una sort que encara quedin pobles i m ètnies que conserven llurs costums ancestrals.
De segur que etnògrafs i antropòlegs tenen aquí un material prou interessant com per a estudiar aquest poble i intencar copsar el sentit i la funcionalitat del "donga" i de la ingesta ritual de sang de vaca. Unes pràctiques, en tot cas, que, lluny de ser sinònims de comportament bàrbar i merament instintiu, obeeixen a un ritus complex i formen part d'uns elaborada cosmovisió.
Felicitats pel vídeo
Lluís
Lluís,
sent sociòleg, t'encantaria veure in-situ el dia a dia d'aquesta gent. I sí, tot depèn del punt de vista i de la cultura del teu entorn: beure sang és bàrbar? potser sí per uns però per uns altres és un aliment que, barrejat amb la llet, és molt nutritiu... I a la inversa? Què pensarien ells si veiessin un grapat de gent pujant uns a sobre els altres fent castells humans o bé uns nens donant cops de bastó a un tronc?
Tot és molt relatiu...
Publica un comentari a l'entrada