6:00
Quaderns de bitàcola
La necessitat aguditza l'enginy i això és el que hem pogut comprovar in-situ al llac Inle, a l'est de Myanmar. Aquí s'ha creat un microcosmos aquàtic on els seus pobladors han après a impulsar les barques amb el peu per poder tenir les dues mans lliures i pescar més fàcilment amb les seves xarxes còniques, on les cases de fusta es sostenen en pivots i s'organitzen en canals creant petites "Venecies" rurals, on els horts també són flotants i on els monjos dels monestirs, a falta de cosa millor a fer, s'han dedicat a ensinistrar els gats per a que saltin passant per un cèrcol tal i com feien els lleons en els espectacles de circ.
(cliqueu sobre les imatges per a veure-les més grans)
El llac Inle ens ha impactat. Recórrer en barca els canals i veure el dia a dia de la vida a l'aigua, passejar en bicicleta pels pobles del voltant i veure-hi com passen de tranquils aquí els dies, i la gent (altre cop la gent) que et saluda al passar i que sempre et rep amb el seu millor un somriure. Ens adonem però que tot plegat pot patir una ràpida transformació: cada cop són més el turistes que arriben aquí i ens preocupa que el que ara és una forma de vida es transformi en poc temps en un parc temàtic comercial com ja ha passat en molts altres llocs del món.
Us escrivim aquesta entrada ja des de Tailàndia, concretament ara estem en una platgeta de l'illa de Ko Lanta, cremant els últims cartutxos del nostre viatge. Després de sis mesos se'ns fa estrany pensar que ja no hi hagi un nou destí i que la cosa estigui arribant al seu final...
Publicat a:
7 comentaris :
Quina sensació més extranya deveu tenir ara que el viatge s'acaba. Però no heu de pensar en això sinó en els records que porteu a la motxila i les futures experiències que vindran. Quin quadern més maco ! Quina parella més maca !
Si que ha de ser estrany i més que sembla que esteu en lo millor del viatge, que li farem !
Alberto
Bon final de viatge!
Sílvia
és el final d'aquest viatge però evidentment hi haurà més encara que no aconseguiu dedicar tant de temps. De tota manera ara anireu a un destí molt pintoresc, un pais en crisi on hi ha molta gent que encara troba motius per somriure.
Petons
Que voleu estar tota la vida de parranda? Vinga nois que ja és hora que ens veiem les cares una mica!!!
Aiii... que ja queda poquet!! però quin viatge esteu vivint!!! acabeu de gaudir de tooot!!! tenim moltes ganes de veure-us!!!! un petó molt fort!! Miriam i Carles
Home, potser un parell de setmanetes més sí que allargaríem el viatge... ;-)
Publica un comentari a l'entrada