Us heu preguntat mai on està la Conxinxina?
Si traieu la pols a l’atlas més antic que tingueu per casa, aquell que utilitzava l’avi i en el que Filipines i Cuba encara eren espanyoles, trobareu que el que avui és el sud del Vietnam s’anomenava en l'època colonial Conxinxina. Formava part de l’antiga Indoxina i bàsicament comprenia el gran delta del Mekong... Doncs senyores i senyors, avui us podem dir que us escrivim des de la Conxinxina! Sona molt lluny, no?
Les barques típiques de rems creuats que circulen pel riu Mekong. |
El delta del Mekong forma una amplia conca de més de 40.000 km2, equivalent a l’extensió de països com Suïssa o Holanda. El Cuu Long o riu dels nou dracs, tal i com se’l coneix en vietnamita, és amb 4.350 km el riu més llarg del sud-est asiàtic i travessa sis països abans de desembocar en el mar de la Xina Meridional, fins a 90 milions de persones s’abasten de les seves aigües. El seu nom l’adopta d’una criatura mítica autòctona i es correspon als nou braços en el que es divideix el riu en el seu trajecte final. El seu delta és una regió molt fèrtil en la que es produeix una gran varietat del fruites i més de la meitat d’arròs del país (Vietnam és, després de Tailàndia, el segon exportador mundial d’aquest cereal).
Des de la ciutat de Ho Chi Minh hem agafat l’autobús i ens hem dirigit cap al riu. Durant tres dies l’hem anat remuntant i a través seu hem traspassat la frontera cambodjana, fins a arribar a Phnom Penh, la capital del país jemer. No serà l’únic cop que veurem aquest riu al llarg del nostre viatge: més endavant ens el retrobarem a Laos, Tailàndia i potser a Myanmar. Han estat uns dies llargs, de noves vivències i sensacions, dels que hem disfrutat especialement la visita als mercats flotants i de la riquesa cultural dels poblets fronterers, on conviuen viets, txams, jémers i han (xinesos).
Les cases construïdes sobre pilons, en previsió de les crescudes del riu. |
Escena qüotidiana de la vida a la vora del riu. |
Diferents cultures habiten i conciuen en la zona. |
El Mekong impressiona només veure’l. Milers de persones que viuen no només a la vora del riu, sinó també a sobre d’ell: les cases sobre pilons s’arrengleren als costats, mentre que les cases flotants i les barcasses s’estenen pel seu interior sense uns ancoratge permanent. Petites barques de rems creuats que van amunt i avall, dones rentant les verdures, nens banyant-se a les voreres, i restes de brutícia que es van apilant a sota de les cases. Aquestes són algunes de les escenes quotidianes que es poden contemplar en el transcurs de la navegació.
Però si hi ha una escena que destaca sobre les altres és la dels mercats flotants. Un espectacle de barques, fruites, verdures, peix, carns, venedors pregonant les seves mercaderies i colors, colors per tot arreu. Un descontrol controlat on les barques van xocant entre si a un ritme lent i agradable.
Deixem enrere Vietnam per uns dies i ens endinsem a Cambotja. Allà esperem viure un dels punts culminants en el nostre viatge pel sud-est asiàtic: la visita als temples d’Angkor. Més endavant tornarem al Vietnam desfent el camí que hem seguit pel Mekong però aquest cop per carretera, i ens dirigirem cap al nord: Hanoi, la regió muntanyosa de Sapa i la baia del Halong seran el nostre destí. Però per a això encara falta... Estrenem país: Cambotja ens espera!
Entrada a l'oficina d'immigració de Cambotja en la frontera amb Vietnam. |
Posta de sol a les aigües del Mekong, ja pròxims a Phnom Penh. |
3 comentaris :
Són unes fotos fantàstiques! És un plaer desconnectar uns minuts i llegir tot allò que ens expliqueu... Estic desitjant veure Cambotja!!
Hola Sílvia!
Que bé saber de tu! Ens alegra saber que connectant amb nosaltres tu desconnectis... ;-)
Veuràs que ja hem començat a publicar sobre Cambotja, tot i que la primera entrada no és gaire agraïda. En la següent parlarem ja dels temples d'Angkor, la vuitena meravella del món!
Mira, doncs no ho sabia, molt interessant nois!
Publica un comentari a l'entrada