Quan abans de començar el nostre viatge traçàvem les línies mestres de la nostra ruta, no volíem caure en l'error de visitar únicament les icones turístiques de les quals tothom ha vist ens documentals, catàlegs d’agències de viatge o fotografies de les vacances de família i amics. Evidentment volíem veure també tots aquests llocs però a la vegada estàvem interessats en conèixer altres cultures i territoris que potser no tenen la infraestructura i comoditats de les destinacions turístiques convencionals però que tenen l’autenticitat d’allò que encara guarda secrets per a descobrir.
De la zona del Pacífic, per la seva llunyania, era de la que teníem un major desconeixement. El "round the world ticket" que vam contractar incloïa parada a Nova Zelanda, Fiji i Austràlia però volíem aprofitar l’avinentesa de que estaríem just a l’altra punta del món per a fer parada en algun altre país que potser no tingués tan de nom però que ens pogués oferir experiències interessants. Vam agafar un mapa mundi i vam començar a buscar un nou destí: pels voltants vam veure que hi havia Nova Caledònia, les Illes Salomon, Samoa, les Illes Cook, la Polinèsia francesa... fins que vam trobar Vanuatu. Vanuatu? Què hi ha a Vanuatu? Ens vam preguntar... No existeix cap guia de viatge específica sobre aquest país, únicament unes trenta pàgines a la Lonely Planet en anglès del sud del Pacífic: la cosa tenia possibilitats, de turisme poc. Vam investigar i vam saber que allà hi podíem visitar volcans en actiu, que per una població total de només 200.000 habitants s’hi parlen fins a 106 llengües, que hi viuen tribus que mantenien tradicions mil·lenàries, que fins fa relativament poc encara s’hi podien trobar poblats caníbals i que encara avui practicaven màgia negra... Ah! I una altra dada interessant: el Happy Planet Index ha seleccionat per dos cop a Vanuatu com el país on viu la gent més feliç del món... Definitivament, aquest és el nostre destí!
Hem de dir que ens ha costat bastant obtenir informació específica sobre les diferents illes i que és missió impossible contactar prèviament amb pocs allotjaments existents. Fora d’Efate, la illa principal i on es troba Port Vila, la capital del país, les comoditats desapareixen: internet ni pensar-hi, aigua calenta tampoc (si de cas aigua de pluja de dipòsit i amb molta sort dutxa), llum per 3 o 4 hores al dia i amb generadors (si tenen gasolina). Hem d’agrair des d’aquest bloc l’ajut del Jordi i la Marta, una parella de catalans que van estar per aquestes contrades fa uns anys, gràcies al seu assessorament ens vam decidir per visitar les illes de Tanna, Ambrym i Malekula.
Avui us estem escrivim des de Port Vila, ja de tornada del nostre periple (el nostre bloc porta una mica de jet lag). Han estat un total de dotze dies en els que hem viscut algunes de les experiències més interessants de les nostres vides. Durant els propers dies augmentarem la freqüència d’actualització del bloc i anirem publicant, en diferit, les anotacions del nostre diari de viatge. Estem segurs que, quan veieu les imatges, algun dels que ens esteu seguint començarà a pensar en la possibilitat de viatjar fins a aquest magnífic país.
3 comentaris :
Enric has de tenir més cura que la Celia en aquestes illes, si encara són cannibals pensa que tú tens moltes més opcions de ser l´àpat principal.
Gaudiu de l´experiencia i abraçades, X-D.
Tranquils! Ja des dels anys 80 que el metge els ha prohibit la carn humana. Es veu que te molt colesterol i no es bona per la salut...
De totes formes la Celia i la seva familia no han de patir: nomes menjaven homes, mai dones. ;-)
Ei, parella!!! Som nosaltres... en Jordi i la Marta. Només dir-vos que ens encanta reviure el nostre viatge a través de les vostres línies i que ha estat un plaer poder-vos ajudar!!! Les illes de Vanuatu són increïbles i encara ho és més la gent que hi habita. No us decebrà, segur!!! Petons i un coco de kava per celebrar-ho!!!
Publica un comentari a l'entrada