John Frum? Yes, John from America!

Tanna és terra de volcans, però també d'ètnies que mantenen costums molt arrelats. Alguns d'ancestrals i d'altres que no tant...

A Tanna, i a Vanuatu en general, la població s'organitza en petites comunitats, cadascuna de les quals té uns trets identitaris propis. Tot gira entorn a la tradició i el cap és el que decideix i estableix les regles. A alguns dels seus pobles se'ls coneix com a "kastom" (de l'anglès "custom", costum). En aquests, els invents moderns estan prohibits, els homes utilitzen la "namba" (una mena de baines per al penis) i les dones faldilles fetes de fulles de palmera esfilagarsades. Els nens difícilment van a l'escola i l'esperança de vida és de poc més de cinquanta anys.

Durant aquests dies hem tingut l'oportunitat de visitar diversos poblats, com podreu veure a les fotos, alguns amb unes vestimentes més desenvolupades que d'altres. Per a nosaltres arribar a aquests poblats era com un viatge als orígens on descobríem unes formes de vides mil·lenàries, segurament molt similars a les que tenien els nostres avantpassats. Bé, de fet va ser així fins que vam arribar a la "John Frum village", on vam descobrir que tenien unes creences religioses ben curioses, i segurament no tan antigues...

A la "John Frum village" no creuen en Déu, tampoc són animistes o altres coses per l'estil. Aquí tenen una religió molt més recent i diríem que també pràctica: creuen i viuen esperant el retorn del seu "profeta", un tal John Frum. Fins aquí, tot plegat seria una mica diferent però entraria dins dels paràmetres del que podria ser una religió. El tema és que aquest "profeta" és un soldat americà que un bon dia va aparèixer per allà i els va prometre que tornaria amb un munt de regals. Des d'aleshores que esperen el seu retorn. Si, si, una història inversemblant però certa!

Diu la llegenda que a mitjans dels anys 30 va arribar a l'illa un home de poca estatura, amb el cabell blanc, un to de veu alt i un abric amb botons brillants. La gent local el va identificar com el germà del déu del Mount Tukosmera (la muntanya més alta del lloc), tot i que en realitat, per la descripció es creu que era un membre de la marina nord-americana i que el seu nom, John Frum, no seria del tot correcte sinó que seria el que els locals van entendre quan aquest es va presentar: "John from America" (John d'America) va dir, i la gent només es va quedar amb la primera part "John Frum" (enlloc de "John from"). El fet és que aquest senyor va prometre que un dia tornaria amb un carregament de provisions i un motor de 25 cv per a la barca del poble.

El senyor en si no ha tornat encara, però uns anys més tard que marxés esdevindrien uns fets que van fer que la gent del poblat cregués encara més en aquest retorn, i és que durant la Segona Guerra Mundial Vanuatu va ser un lloc estratègic per a la batalla del Pacífic i un miler de nord-americans van desembarcar durant un temps a l'illa de Tanna. Molts d'aquests soldats eren afroamericans, o sigui negres com ells, i alguns vestien de forma similar a la de John Frum. Els habitants del poblat van caure en gràcia a aquests soldats, i en marxar els hi van deixar ràdios, tabac, alguna guitarra i roba que formava part dels seus uniformes. La gent de la "John Frum Village" va identificar aquest fet com un senyal que els enviava el John Frum, una mena d'aperitiu del que hauria de ser en un futur el seu retorn triomfal. Des d'aleshores cada divendres nit fan una cerimònia pregant per al retorn d'aquest bon home (vindria a ser una mena de missa amb dances i ofrenes). Curiós, no?

 
Però si la història de John Frum ja ens havia deixat bocabadats, Tanna encara ens preparava una darrera sorpresa per a la tarda de l'últim dia a la illa: aquella tarda vam tenir l'honor de conèixer i de conversar amb un autèntic profeta. Fred, tota una eminència a Vanuatu, és un profeta que durant els darrers anys va preveure esdeveniments diversos que després van succeir, tan a nivell local com a nivell mundial, i que ara compta amb uns 6.000 devots que el segueixen i el veneren. En el seu moment va preveure per exemple que el llac Isiwi, que s'ubicava als peus del volcà del Mount Yasur, desapareixeria i així va ser després de diversos dies de pluja que van provocar un corriment de terres. El llac va vessar i les seves aigües van tirar muntanya avall. Gràcies a la previsió del Fred, la gent d'un poblet de la vall va ser evacuada i es va salvar (tot i que les cases van quedar completament destrossades). Anys després va preveure també la catàstrofe del tsunami del sud-est asiàtic.

Va ser molt interessant conèixer el punt de vista del Fred sobre la situació del món actual i de l'evolució del home. Li vam demanar també si ens podia avançar alguna predicció sobre el que podria passar en els propers mesos, però no va poder ser... Tot té una explicació: cada 15 de desembre es realitza una gran cerimònia en la que exposa el que succeirà l'any següent. Fins aquell dia, res de res. No ens queda altra que esperar!

Deixem aquesta terra prolífica en profetes i marxem cap a Ambrym. Allà ens esperen nous volcans i esdeveniments ben extranys... Ambrym és l'illa de la màgia negra...

Publicat a: Gent del mon , Melanesia , Oceania , religions , Vanuatu