4:23
Quaderns de bitàcola
Els darrers dies els hem passat navegant pels fiords de la Patagònia xilena. Onze mil tones de carrega, vint tripulants, trenta-dos passatgers i quinze cavalls hem conviscut en un vaixell de 115 m d’eslora durant més de 2.000 km de navegació des de Puerto Natales a Puerto Montt.
El "Evangelistas", casa nostra durant els quatre dies de navegació.
Vista de la popa del "Evangelistas".
Durant aquests dies hem vist paisatges espectaculars, hem passat per fiords i hem navegat entre icebergs sota la llum de la lluna. També hem tingut temps de marejar-nos quan hem entrat de ple al Pacífic al Golfo de Penas i hem conviscut amb l’olor de fem dels cavalls durant el darrer dia. Però si només poguéssim destacar una aspecte d’aquesta experiència serien els petits grans moments que hem passat amb les persones amb qui hem compartit el aquest viatge: l’Àlex, la Paola, el Massimo i la Katja... i també amb la tripulació, especialment el capità Marcelo i el Gaspar, que ens han explicat mil i una anècdotes viscudes durant els seus anys de navegació.
La "Angostura White", de només 80 m d'amplada
(si, justet, però vam passar per allà al mig)
Pel mig dels fiords era com navegar per una bassa d'oli.
Quan vam entrar de ple a l'oceà la cosa es va complicar...
Diuen que la muntanya del mig tenia forma de gat.
Vam fer la foto però nosaltres encara no l'hem sabut distingir...
El "Leonidas", embarrancat enmig d'un fiord des dels anys 70.
No en sabem el nom del lloc, però la foto ens agrada molt.
Quatre dies en un vaixell de càrrega ofereixen molts moments de silenci que conviden al descans i a la reflexió, però a la vegada les estones mortes en un espai tan reduït conviden inevitablement a entaular conversa amb els altres viatgers. És curiós com evoluciona la relació entre les persones en aquestes circumstàncies en només quatre dies: d’un grup de desconeguts en el que inicialment cada individu busca un espai propi on passar el temps perdut s’evoluciona en unes hores a un clima de camaraderia que fa que al final del viatge s’hagin creat uns vincles d’amistat entre els passatgers que molt difícilment s’assolirien en altres situacions. Amistat potser efímera al llarg del temps però molt forta en el moment de desembarcar.
Al pont de comandament amb el capità Marcelo Sánchez,
els xilens Paola i Alex (davant), i l'italià Massimo (un incondicional de la Juve)
Per fi hem vist un autèntic quadern de bitàcola!
Escrit completament a mà pel Patricio. Pensàvem que ja no existien!
Darrera nit al vaixell amb la Katja (una alemanya no alemanya segons ella),
la Paola, l'Alex i el Massimo.
I per acabar us deixem amb un vídeo del "Puerto Eden", l'altre vaixell de Navimag que fa la nostra mateixa ruta. Mireu com pot arribar a ser de "divertit" la navegació pel Golfo de Penas... ;-)
Fins la propera!
Publicat a:
13 comentaris :
Quina experiència més xula...!
Les fotos són precioses i m'ha fet molta gràcia veure un quadern de bitàcola autèntic ;)
Vinga, continueu viatjant i seguiu explicant-nos-ho tot!!!
ESPECTACUALR VIAJE ...GRATOS RECUERDOS....MUCHOS SALUD0S.
Qué bonita la foto de Angostura White....... mencannnta!
Os sigo la pista.
Muchos besos,
vuestra manita Merce
Hola,
A mi també m'han agradat les imatges i el quadern de bitàcola, però per estrany que sembli, em quedo amb el video. Sí, sí, és realment interessant i instructiu. D'entrada, perquè fa que, per contrast, sigui molt més conscient de la sort de viure en un mar molt més tranquil com és el Mediterrani, però també, i sobretot, perquè ara ja sé què puc fer amb la gent que no es porti bé amb mi: una temporadeta de navegació pel Pacífic en un vaixell no gaire gran
Ciao Enric e Celia sono Massimo, ti scrivo dall'Italia, ho molta nostalgia del viaggio emi mancate tanto, ho appena finito di cenare e mi sono collegato al blog, ho visto le foto che hai messo e sono felice di esserci anch'io. Vi prometto spesso andrò a vedere il vosro blog mi incuriosisce e mi affascina sapere dove vi trovate.
Voglio solo dirvi che sono felice di aver conosciuto persone come voi, e spero di rivedervi al vostro arrivo in Europa il prossimo anno.
Saluti Massimo
Hola viajeros, si,si, aunque parezca mentira soy yo; pero más vale tarde que nunca. Ahora en serio, cada vez que intentaba enviaros un comentario no había manera, soy una negada con el ordenador, la falta de práctica.Bueno que no me quiero enrollar más, me alegro un montón con vuestro viaje, las fotos son impresionantes y se os ve muy, muy felices así que,¿que más se puede pedir?, bueno si, que sigáis así. Un millón de besos.
Silvia
Hola a tots!
Mireia, Ignasi, Merce, Lluís... gràcies pels vostres comentaris! Fa molta il·lusió saber de la gent quan estàs lluny per tant temps!
Alex i Massimo, que bien reencontraros aunque sea virtualmente. Fue todo un placer compartir con ustedes. Nos vemos en un futuro en Barcelona. Ya saben: ¡están invitados!
Silvia, ¡bienvenida!
Vemos que ya eres una internauta profesional ;-)
Un beso muy gordo!
Precioso, maravilloso. Si bien mi viaje fue corto es lo más lindo para trasladarse de un trabajo a otro, no creen?
Ahora disgfruto las bellezas de Puerto Montt
Abrazos
Tienes toda la razón del mundo Paola. ¡Quién pudiera disfrutar de esos paisajes cada vez que va a trabajar! ;-)
No pudimos vernos en Santiago pero esperamos poder coincidir en alguna otra ocasión. Quién sabe si en Barcelona o otra vez por tu lindo país.
Qué experiencia y que pasada lo de los sofás, como se mueven de un lado a otro!!! Me acuerdo de cuando fuimos a Bocas del Toro que pasé mucho miedo en la barca, pues esto ya son palabras mayores, qué miedo!!! De todas maneras me alegro que pudierais navegar por este lugar, tiene que ser increíble!!! Un abrazo!!! ;-)
¡Hola Adela! Navegar por estos parajes es una experiencia única y, aunque sí que nos mareamos un poco, lo volveríamos a repetir! ¡Abrazos!
Impresionante. Y vaya imágenes.
Hola Óscar! -Muchas gracias. La verdad que el paisaje por la costa chilena es increíble.
Saludos,
Publica un comentari a l'entrada