La Patagònia argentina: anem a estirar les cames una mica

Tierra de Fuego i la Patagònia són d’aquells llocs que, per la seva latitud i les seves condicions climàtiques, només hi pots anar entre els mesos d’octubre i abril. Feia temps que teníem ganes de baixar per aquestes terres, però a Europa no sempre és fàcil aconseguir un període de dos o tres setmanes de vacances en aquesta època. Així doncs no ens ha calgut pensar-ho dos cops a l’hora de triar aquestes terres com un dels destins del nostre viatge. Cal dir que tan Tierra de Fuego com la Patagònia, tot i tremendament turístics, han superat les expectatives que hi teníem dipositades abans de visitar-los.


Ja us vam parlar de Tierra de Fuego en l’anterior entrada, avui toca per tant explicar-vos la nostra experiència a través de la Patagònia. Vam començar fort i la primera parada va ser el Perito Moreno. Des d’allà vam pujar a El Chaltén, l’autodenominada capital argentina del trekking, on vàrem aprofitar per estirar les cames. Finalment vam deixar Argentina i vam entrar a Xile a través de Puerto Natales on navegarem reseguint la costa xilena durant quatre dies cap a Puerto Montt. Ens hem quedat amb les ganes de veure Las Torres del Paine, un altre paradís per als amants de la muntanya, però aquest cop el temps no ens ha acompanyat. Tampoc sabem encara si acabarem descartant Bariloche ja que, pel que ens han explicat, les cendres de la recent erupció del Puyehue han tret encant a la regió dels llacs... Cap problema, ens ho reservem per a la propera vegada que vinguem! ;-)

La famosa ruta 40. Una carretera cap a l'infinit, km i km sense cap corba.

Planícia típica patagònica

Pocs glacials en el món poden igualar en suspens i emoció al Perito Moreno. És la joia de la corona del Parc Nacional dels Glacials, la tercera massa de gel més gran del planeta després de l’Antartida i Groenlàndia i conseqüentment també la tercera reserva d’aigua dolça (els glacials constitueixen el 90% d’aigua dolça disponible al món). No és pas l’únic glacial del Parc –n’hi ha 356- ni tampoc el més gran -el Perito Moreno “només” fa 35 km de llarg per 5 km d’ample i 60 m d’alçada en la seva vessant frontal- però si el més accessible per a la seva observació i també el més impressionant.


A primer cop d’ull el Perito Moreno sembla estàtic però en realitat, al igual que tots els glacials, està en permanent moviment. Des de les muntanyes des d’on s’origina, el seu desplaçament es deu simplement a l’acció de la gravetat, ja que com si fos un riu de gel segueix el seu curs segons el que li permet la pendent del terreny i la potència de la seva massa. Buscant el mateix destí que altres rius, el Perito Moreno desemboca en el seu propi “mar”, el Lago Argentino.

L’avanç de la gran massa de gel provoca l’acumulació, ruptura i despreniment de grans blocs de gel. Poder observar des d’aprop el despreniment de blocs de diferents mides, escoltar l’estridència similar al so d’un tro que produeixen quan cauen i veure com s’allunyen els icebergs que originen, no té preu: és un autèntic espectacle de la natura.

No conformant-nos simplement amb la contemplació, vam decidir també calçar-nos els grampons i caminar-hi per sobre. I si la vista frontal ja és impressionant, des de sobre és veu l’autèntica dimensió del glacial: un mar de gel fins a on t’arriba la vista i on et sents molt i molt petit. Estranyes formacions de gel es van succeint al nostre pas donant-nos unes imatges que difícilment podrem esborrar ja de les retines nostres ulls. Una gran experiència!

El Chaltén té una història ben curiosa. És un poble fundat al 1985 per decret en el context de les disputes frontereres entre Argentina i Xile, és el municipi més jove d’Argentina. Els primers argentins que van venir aquí van apostar-hi amb esforç i treball, suportant els primers anys sense recursos, paviment o energia elèctrica: sis anys després de fundar-se només hi vivien 41 persones, al 2001 el cens era ja de 371 i en l’actualitat ja sobrepassa lleugerament els 2.000. Avui més que una població, sembla un assentament improvisat amb un creixement descontrolat amb tot enfocat al turista. Tot i això conserva l’inconfundible sabor de terra fronterera.

El Chaltén però és també la base perfecta per a fer caminades. Situada a peus de l’emblemàtic Fitz Roy, des d’aquí comencen diferents rutes interessants a la part nord del Parc Nacional dels Glacials. El mateix Fitz Roy, el Cerro Torre, el camp de gel patagònic, el Lago Argentino, el Lago Viedma, la Laguna Capri, el glacial Piedras Blancas, el glacial Viedma, la Laguna de los Tres, el Chorrillo del Salto, ... són excursions la majoria de les quals es poden fer en un sol dia des del poble. Un paradís per a l’excursionista, vaja!

El Fitz Roy, una muntanya mítica pels alpinistes.

Camí de Laguna Torre.

La Laguna i el Cerro Torre (fixeu-vos en el glacial i el gel del llac)

I bé, això és tot per avui! ;-)

Publicat a: Argentina , Meravelles naturals , Sudamerica