Bon dia des de la fi del món!

Fa gairebé 500 anys, un grup d’exploradors europeus va veure per primer cop les costes d’una terra desconeguda fins aquell moment. Focs dispersos i columnes de fum de les fogueres dels natius semblaven flotar sobre les aigües en la boira de la matinada. Va ser possiblement aquest entorn místic el que va donar nom a aquests paratges: “Tierra de fuego”.

Magallanes i Fitz Roy, amb Charles Darwin d’acompanyant, van ser alguns dels famosos navegants que han passat per aquestes terres. Les seves cròniques descrivien als indígenes d’aquestes terres amb certa càrrega despectiva: “salvatges”, “inhumans”, “criatures inferiors” eren alguns dels qualificatius que ajudaven a la seva descripció. Els “yámana” i “selknam” estaven completament adaptats a la vida litoral marina d’aquestes terres: nòmades, recol•lectors dels fruits del mar i caçadors dels mamífers marins, s’untaven de la grassa dels llops de mar i la utilitzaven com la seva segona pell per afrontar les temperatures extremes. Fins a començaments del segle XX van conviure indígenes, presidiaris i buscadors de fortuna en aquestes terres inhòspites.

El canal Beagle, batejat per Fitz Roy amb el nom del seu vaixell.

Uneix l'oceà Pacífic amb l'Atlàntic i separa Argentina de Xile.

El far de Les Eclaireurs, punt de referència dels mariners que travessen el canal.

La illa Brides, un dels molts petits illots que esquitxen el canal.

Els arbres bandera, amb formes ben singulars, creixen seguint la direcció del vent.

Una castorera del Parc Nacional de Tierra de Fuego.

Bahia La Pataia, el punt més austral del país, on finalitza la mítica ruta nº 3.

Tierra de Fuego encara conserva avui aquella forta atracció que tot viatger sent per aquells llocs màgics i remots dels que ha escoltat parlar des de petit. Glacials perpetus, frondosos boscos, muntanyes imponents, aigües cristal•lines i una fauna marina espectacular, fan que aquest magnetisme perduri i es mantingui en el record del qui ha tingut la fortuna d’arribar fins aquí.

A Ushuaia la van batejar com “la ciutat més austral” del planeta i de Tierra de Fuego en diuen que és “la fi del món”. Qualificatius grandiloqüents típicament argentins que, tot i que puguin semblar desmesurats, fan justícia a la descripció i sensacions que transmet aquest lloc. Cal recordar que Buenos Aires queda a més de 3.000 km d’aquí i que l’Antàrtida en canvi està només a 1.000, i és que únicament cal sortir una mica d’Ushuaia per a sentir la soledat que devien sentir els pioners a l’arribar aquí: aventura, emoció, història i llegenda es fonen en la ment del visitant.

Llops de mar prenent el sol en una illa del canal.

Dos mascles lluitant per una femella.

 

Milers de cormorans en una altra de les illes del canal. 

Pingüins de Isla Martillo, uns ja emparellats i els altres esperant la seva parella.

Exemplar "solter" de pingüí magallànic.

Una colla de pingüins de Papua preparant els seus nius fets amb pedres.

Cuac, cuac, cuac,... Fins la propera! ;-)

Publicat a: Argentina , Fauna , Meravelles naturals , Sudamerica