Després d'un parell de dies a La Paz, hem volat directament cap a Rurrenabaque: porta d'entrada al Parc Nacional de Madidi. Des d'allà agafem un jeep durant tres hores i després de tres hores més de canoa riu amunt hem perdut ja de vista la civilització...
La conca boliviana de l'Amazones ocupa més de la meitat del territori del país i el Madidi és la zona protegida amb més biodiversitat del planeta (segons la "Lonely planet"). Aquest parc és tremendament gran i abarca hàbitats molt diversos, des de tòrrides selves tropicals a glacials andins a 6.000 m d'alçada. Els investigadors han observat aquí més de mil espècies d'ocells i més especies protegides que en qualsevol altre lloc del món. Tot i trobar-hi turistes, és un espai encara prou verge com per a sentir-se com un autèntic explorador. Nosaltres hi hem dedicat cinc dies entre la selva i la pampa (una mena de sabana).
Aquests dies han estat molt intensos i hem viscut experiències desconegudes fins al moment per a nosaltres. Hem fet caminades per la selva matxet en mà (diürnes i nocturnes), hem aprés lliçons de supervivència i medicina natural, hem navegat ens rius plens de caimans i al.ligàtors, hem dormit en refugis enmig de la jungla, hem descansat en hamaques, ens hem embarrat a la cerca de l’anaconda, ens hem banyat entre dofins de riu, hem pescat piranyes i... a falta de truita de patates i pernil, també ens les hem menjat.
Us deixem amb una petita mostra dels “animalets” amb els que hem compartit vivències...
 |
| El papagai, "despertador" oficial de la selva (és automàtic, et desperta quan ell vol) |
|
|
 |
| Micos "chuchullos", petits i molt curiosos |
 |
| El caiman, l'autèntic amo d'aquesta selva |
 |
Capibares en el seu bany matinal
Tortugues equilibristes
La taràntula (sembla petita però és gran com una mà)
|
Anaconda en mà (aquesta es petiteta però en vàrem veure una altra de 8 m)
El sopar del dia: un peix gat, tres piranyes taronges, dos de grogues i tres sardinetes
Moments de relax després d'un llarg dia
El nostre refugi enmig de la jungla
Què us sembla?
16:34
Quaderns de bitàcola
Publicat a:
10 comentaris :
Ei parelleta!!! Quines aventures i quina fauna!!! Segueixo amb interès totes les vostres vivències. Molts ànims!! Una forta abraçada.
Estàn bones les piranyes??? Tenen molt bona pinta...
Petonets, Montse
Bones! quina envejaaaaaaa!!!!disfruteu molt l'experiència per tots els que voldríem ser-hi i no podem!
Nosaltres acabats d'aterrar d'Indonèsia i amb el síndrome de la tornada però ja pensant en el proper viatge!
Ja li he donat de menjar als peixos, no patiu per ells i gaudiu de tot el que us envolta! Esperarem noves notícies!
Que vagi bé, una abraçada!
Aleix
Ostres quina enveja! Nosaltres hem estat 15 dies de ruta pel nord de España amb la VW T1.Ens ho hem passat pipa: Asturies, Cantabria passant per Picos de Europa i fins a Galicia. Arribada a la rutina conectem i,... com us ho munteu no?
i....quin super diari! A la tornada no quedarà res per explicar.Bé que seguiu gaudint a tope.Una abraçada. Laura i Miquel
Hola a tots!
Índia, Indonèsia, nord d'Espanya en una VWT1... ja ens explicareu!
Veiem que la gent va tornant a la "crua" realitat... que us sigui lleu! ;-)
Però si algú s'anima, estaríem encantats de compartir una part del viatge amb vosaltres. Només es posar-s'hi... durant aquest mes que portem ja hem conegut un munt de gent que viatja durant mesos. Així que, ja sabeu!
Tranquils, que ens guardem un munt d'anècdotes per a explicar a la tornada. Prepareu-vos per a les sessions maratorianes de fotos... és broma!
La carn de piranya és bastant insipida i a sobre té moltes arestes (a part de dents!)
Ostres! Quins bitxos! Quina calor! Tan bé que s'està treballant!
Imma
Je, je... no sé pas si et canviava jo ara el lloc... ;-)
Ara bé, si que en algun moment no ens hagués anat gens malament una mica de l'aire condicionat que teniu allà...
Eii guapos!!! quina passada!!! enric estàs més prim eeh!! Vaig llegint totes les vostres aventures!! us esteu currant molt el blog!! us trobem a faltar! per aquí tot bé! cap novetat! un petó molt fort!!!!
On esteu ara? Esteu perduts per l'Amazònia?? Expliqueu-nos cosetes!!
Hola!!!
No, encara no ens hem perdut. No sabem ben bé que ha passat però fa uns dies vam escriure una entrada que pel que sembla només es va visualitzar un dia o dos. Tema resolt: ja podeu llegir les nostres impressions sobre Potosí!
Tenim ja guanyadora del concurs d'agost i ja podeu participar al de setembre.
Missatge a la Míriam i a les nostres famílies: tranquils aquí es menja molt bé. Hem deixat la dieta de piranyes i hem passat a la dels "asados", que hem començat al sud de Bolívia i que pensem seguir a Xile i Argentina. L'únic que hem perdut fins ara és una USB, els kilets que pensàvem que havíem perdut a la selva ja els hem retrobat (la USB no).
Publica un comentari a l'entrada