Qosqo, primer contacte amb la cultura quítxua!

Barreja de tradició andina i moderna vida peruana, Cuzco és la ciutat permanentment habitada més antiga d’Amèrica. Centre del que va ser el poderós imperi inca, actualment és tan la capital arqueològica de les amèriques com un dels museus vivents colonials millor conservats del continent. Les places estan plenes de descendents d’inques i dels conqueridors espanyols, però si avui dia hi ha un invasor aquest és el turista: la ciutat està plagada de visitants atrets per aquesta singular combinació d’esplendor colonial construït sobre els ciments de pedra dels inques. Mai haviem vist un lloc amb tanta oferta d’allotjament, restauració i d’agències de viatges... és el petit inconvenient de ser una ciutat tant atractiva.

Només arribar i donar un primer cop d’ull a la Plaza de Armas, hem oblidat per complet l'incident amb Peruvian Airlines i les molèsties que provoquen els 3.300 m d’alçada en els que ens trobem (cansament i mal de cap bàsicament). El centre històric és espectacular! Cuzco té molt ben merescuda la seva fama i val molt la pena perdre’s pels seus carrers per anar descobrint a cada cantonada un lloc amb encant.

Plaça d'Armes de Cuzco (Qosqo en quítxua)

Edificis colonials construïts a sobre de muralles inques



El segon dia d’estada hem agafat un autobús local que ens ha portat a Tambomachay, les restes inques més allunyades de la ciutat (a uns 8 km del centre). Des d’allà i caminant de retorn a la ciutat hem visitat també Pukapukara i Saqsaywaman (per a recordar-se dels noms!). L’últim, amb diferència, és el jaciment més impressionant de tots.

Es veu que Cuzco tenia forma de puma i que Saqsaywaman (Saqsay pels amics) n’era el cap. Nosaltres no hem estat capaços de distingir-ho però pel que diuen, les tres fileres de muralles que en queden representa que són les dents d’aquell puma. Ara bé, per la mida de les pedres, aquell puma devia d’impressionar molt... i això que diuen que actualment només queda el 20% de l’estructura original!

Alpaques pasturant a Saqsaywaman

L'Enric observant les càries d'una de les "dentetes" del "puma"

Aquests dies hem tingut també l'oportunitat de visitar petits poblets on la cultura quítxua encara es manté de forma intacta. En alguns moments sembla donar un salt en el temps: les cases són de tova, el treball en el camp és manual i les dones vesteixen amb unes robes tradicionals que pensàvem que ja només era cosa del passat. És curiós també escoltar parlar la llengua quítxua i veure les dificultats que la gent gran té per a parlar el castellà. Ens ha agradat molt poder compartir alguna estona amb aquesta gent, són molt autèntics i realment amables.

La Cèlia ajudant a pel·lar patates a la Lucinda i companyia

Dones del poble de Chinchero

Pròxima estació: Machu Picchu, la ciutat perduda dels inques!

Fins a la propera! ;-)

Publicat a: Ciutats , Gent del mon , Inques , Llocs amb historia , Peru , Sudamerica , Temples i palaus